Dissabte 19 de Juny de 2010.
4ª Marxa. Cap de Rec.
Dissabte 03:00 hores, el Victor està puntual com un clau a la porta de casa, pujo al cotxe i carretera i manta cap a la Cerdanya.
Aquestes hores no hi ha ningú a la carretera, tothom està dormint o a la Disco.
Arribem a Cap de Rec a les 05:00 hores, encara ens dona temps d’esmorzar al refugi, torrades, melmelada, Café d’infusió ( perill de mort).
A les 06:00 hores, es dona la sortida i correm els primers Km. per no trobar tap al primer control, al poble de Viliella.
Trotem amb en Victor i gaudim d’aquests paratge magnífic que son els Pirineus.
Poc després de passar l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels; el Cafè!!!!!!!!!! Em pasa factura i haig de fer una parada d’emergència per expulsar “ cosa dolenta fora del ventre”, per pels que no m’ho faig al damunt.!!!!!!!!!!.
Primera lliçó del dia : No prenguis Café d’infusió, abans de la carrera.
A partir d’aquí, com que he deixat pes i angunies, començo a tirar, hem distancio del Victor i enfilo la pujada del Prat Xuïxirà i continuem cap el Port de Vallcivera i entrem a Andorra, la baixada es d’aquelles que fan baixada i no s’acaben mai.
Si el camí fins aquí era ple d’aigua, ara es tres quarts del mateix, aigua per tot arreu. Ja fa estona que trepitjo l’aigua sense miraments.
Arribem a l’avituallament de la Font de la Closa (Engolasters-Escaldes), que marca el final de la baixada i s’inicia la retornada a Cap de Rec.
Si fins aquí el paisatge es magnífic, a partir d’ara encara ho es mes.
Enfilem pel costat del Riu Madriu fins al refugi de Perafita, una pujada d’aquelles que sempre et quedaran a la memòria, arribes al Refugi i encara no s’ha acabat la pujada, resta pujar a d’alt del Port de Perafita.
Aquí la cosa ja es posa mes tensa, em costa trotar , tot i la baixada que hi ha fins al Refugi dels Estanys de la Pera, ens recuperem un xic a l’avituallament i tornem a baixar fins a la pista, collons la pista !!!!!, trotar amb baixada es cansat, però amb pla es un suplici.
Sort que al cap de 4 o 5 Km. trobem el Refugi del Pradell, i tornem a fer baixada per dintre el bosc.
Es un final de pel•lícula, cardat com estàs i mes content que mai de poder estar corrents per aquests boscos.
El meu Garmin marca 08:02 hores i 48,17 Km, tal i com em donen el diploma passo a recollir l’entrepà de botifarra i unes birres fresques. Una dutxa i com nou.
El Victor apareix al cap de 45 minuts amb una impressió d’haver fet una de les millors marxes que ha fet mai, i té tota la raó del mon, es magnifica.
La pròxima :
Nuria-Queralt.
La primera pujada es una passada fins al Niu de L’Àguila, passant pel Refugi de Rebost no hem paro i continuo cap amunt, fa molta calor i el bidó de la motxilla fa el seu servei, al Niu menjo una mica i surto disparat cap a Penyes Altes i al baixar d’aquestes i xupar de del bidó, m’han dono comte que no tinc mes aigua, continuo fins que m’entra una pajara de tres parells de collons, com puc i esquivant la pàl•lida, arribo al Serrat de les Esposses, on intento revifar-me i treure’m els mals pensaments que et venen en aquestes situacions.
