Aresta Brucs a la Roca 114bis o Roca sota la Punta d'en Campanilles.

 roques,

parets i agulles

de

MONTSERRAT

4/REGIÓ DELS FRARES ENCANTATS

1982

Pot semblar una tonteria però aquesta Agulla no te cap expansió, escalada Montserratina en estat pur i auster.

Poques vegades es deu repetir aquesta aresta a jutjar per la quantitat de còdols que fotem daltabaix. Emoció assegurada.

El 1 de Gener i torno per la Normal a fer un padró cimer i deixar-hi un pot de registre.

 Recomanable als romàntics del Massís.

Aquesta agulla si que la bategen els primers ascensionistes, que son els del Pam a Pam el 1969, però a tenir en comte, si la roca 116 o Punta d'en Campanilles la bategen el 1970, com carai bategen la 114bis el 1969 com a Roca sota la Punta d'en Campanilles ?, res, petites histories tontes Montserratines, ho no?

Material utilitzat :

Bagues merlets
Camalot 0.2
Totems petits
3 pitons ( extraplà, universal, acanalada )

Aresta Brucs a la Roca 116 o Punta d'en Campanilles

Aresta Brucs que resta amagada del consum, amb un pitó i dues burinades et plantes al replà que deurien fer reunió a la primera ascensió, un pitó ens en dona testimoni.

Escalada fina i  excitant a la part tranquil·la del massís.

Curiosament la primera via a l'Agulla fou l'Aresta Brucs i no batejaren l'Agulla, li deixaren la numeració que en Ramon de Semir li va donar en el seu mapa, un any després els de la Operació Pam a Pam obren la via Normal i bategen l'Agulla com a Punta d'en Campanilles, sobrenom d'en Josep Monistrol.

Al cim hi romana un pot de registre amb una única piulada del 2006

Recomanable pels seguidors de les Arestes Brucs.

Material utilitzat :
4 cintes
2 bagues per donar moral amb els "merlets"

Cistus Albidus

MONT·REBEI

BIOGRAFIA ALPINISTICA

1970-1995

AGP

Ressenya d'en Luichy amb correcions 

Aquesta si que es una gran clàssica, un pel mes obligada que l'anterior però indiscutiblement boníssima.

Aquí escala tothom, tots els llargs son bons.

El quart i cinquè llarg es poden enllaçar sense problemes, el pitó que faltava del sisè  llarg l'hem posat i deixat, la sisena  reunió es fa a l'arbre de sobre el sostre ( reunió original) i també hi hem deixat un pitó ( pitó viatger del Diedre de la Seu).

Els darrers llargs son de traca i mocador, a l'últim llar abans d'agafar la darrera sabina , si ens fixem , tenim el peu dret  just al cantell del desplom i si ens aboquem cap enfora veurem tota la paret fins el peu de via, vistes panoràmiques assegurades.

Indispensable via, autentica escalada .

 Material utilitzat :

Joc tascons
Camalot del 0.1 al 3
Semafor Aliens

Santiago Domingo

Diuen que es la clàssica mes assequible de la Paret, assequible si, però la mes clàssica ?, ho deixem al gust del consumidor.

Tot i ser una novel·la digne d'en Toston Rostolleski, trobarem llargs bons com el quart, el flanqueig divertit del cinquè, per suposat el sisè i un inoblidable últim llarg, ja per aquest paga la pena fer la via.

Menció al setè llarg, si no t'hi fixes bé, acabes fent la via d'en Rigol, tal com surt de la reunió es recte amb tendència un xic de dretes, sense fer cas d'un espit lluent que es veu a l'esquerra.

Molt recomanable si no ens volem complicar el dia.

Material utilitzat :
Joc tascons
Camalot del 0.1 al 3
Semafor Aliens

Això es la Rigol, ja podiem buscar el V+.