Miranda de Can Jorba. Josep Mª Andreví

Dimecres 31 de Març de 2010


Avui hem estat per aquestes contrades amb la Banda The Purets Climb, L’Albert, el Danny, el Juan i Jo.

Ens hem separat fent dues cordades, uns cap ala Via Gloria i nosaltres a al JM Andrevi.

Via molt fàcil, la podríem graduar tota sencera de IV+ ( poder un pas de V a la 1ª i 2ª).

La roca molt bona, presa molt franca i cantelluda, sobretot al segon llarg.

De material, ens farà falta unes 8 cintes + reunions, bagas per alguna savina, i tascons o Aliens Mitjans.

Rapelem per la mateixa via.

En definitiva, una via del tot recomanable, fàcil i disfrutona.

Agulla Albert Zanini i Agulla de la Benedicció

Dimarts 30 de Març de 2010


Avui toca anar afer cims d’agulles, ja feia temps que volia anar a l’agulla de la Benedicció i l’agulla Zanini, a la zona del Faraó.

El Faraó, i la Benedicció i Zanini a l'esquerra

La Maite i Jo, quedem amb l’Albert als camps d’oliveres a peu de torrent per anar-hi.
Aproximació típica de la zona, solitud, vent, sol.....vaja un marc idoni lluny de les aglomeracions.

Comencem per l’agulla de la Benedicció, via Un Tall de Lluna ( 6a), una aresta d’uns 35m. Assegurada amb espits i coronada amb dos burins. Via de caire esportiu, però que puja a un cim molt divertit amb una petita creu.

                                                                 by EXTREM nº 50

jo pujant

                                             

La Maite arribant.

L'Albert per feina

 Baixem amb ràpel per la mateixa via, la Maite pateix alguna rascada i ja en te prou per avui.

Amb L’Albert decidim omplir el dia i cap a l’Agulla Zanini a la Via Tràfic de Silenci.

by VERTEX nº 186

Albert al primer llarg

L’Albert es curra el primer llarg (6a), amb 5 espits. Llarg maco on em de posar-hi els cinc sentits, ja que això no es escalada esportiva, el següent em toca a mi, (v/v+), també amb 5 espits, del tercer al quart, allunya una mica, si portem un C-2/C-3, el podrem posar amb baga llarga per no passar tanta por a l’hora d’agafar el quart espit ( Camalot que no dúiem), i entres al cim amb una sensació i una flaire d’aquelles, que solament deixen les vies Montserratines.

Entrant a la segona reunió.

Retrato al cim, també amb una creu i reunió de ràpel de l’època i cap a baix amb un sol ràpel.

Grau del Miquelet. Via Manelet

Divendres 26 de Març de 2010


Després de confirmar que la millor opció pel dia que fa es escalar a Coll de Nargó, ens decidim per la Via del Manelet, ja que aquesta esta com a recomanada.

Solament la escalem el Danny i Jo, ja que el Juan, després del fiasco de la Serra del Carreu, a causa dels regalims d’aigua, a ell li dona igual escalar que no, hi opta per fer bronzo.

Com que la via es recomanada, la iniciem molt il•lusionats :

1º tirada( 6ª) : panxeta de conglomerat, transició i panxeta de calcari.

Poder el primer llarg no dona fe de la via i el macos son els següents????

2ª tirada ( 6ª) : inici placa vertical amb bon cantó, tercer parabolt col•locat amb una mala folla impressionant i reunió.

Seguim pensant, que poder l’últim llarg es el guapo ????

3ª tirada( 6ª) : Inicies el llarg i ja ets d’alt.

Muntem el ràpels i cap a baix.



Realment estem desil•lusionats, si això es una via recomanable, com deuen ser las que no ho són ????

Sort que Coll de Nargó, te moltes vies i una flor no fa primavera, però jo us asseguro que aquesta via , es una via més, vaja que si no es fa, hi han vies molt mes maques a la zona

Activitat feta pels Puretas Climb.

Marató de Muntanya de la Vall del Congost.

21 de Març de 2010

Marató de la Vall del Congost
42,195 Km.
3700m positius

04:00 h. Sona el despertador, hòstia quina mandra, preparar els entrepans i despertar a la Maite i la canalla. Tots llestos i cap Aiguafreda, 05:15 h.
06:15 h. Recollir el dorsal i últim moment per repensar-s’ho. Que hi faig aquí ?, solament de pensar el mal de cuixes que tindré demà, es per tornar cap a casa, però no, a córrer com un boig.

fent veure que escalfo

07:00 h. Sortida de la Marató, sortim tots com si agüessin deixat anar als Búfals, mare de deu senyor !!.

La temperatura acompanya massa, fa un xic de calor, no porto n’hi bastons , n’hi aigua, cosa que trobo a faltar i arribo al primer avituallament mes sec que un bacallà, ens anem refent de la sequera i comença a augmentar l’inflor a les cuixes,” cagun deu” quines pujades.

http://picasaweb.google.es/koalasteam.skyrunners/MaratoVallDelCongost2010#5451180705300324706

Corriols maquíssim, torrents freds, peus mullats, fang no gaire i arribem a la bifurcació de la Mitja, agafem teca i cap amunt, un altre pujada de tres parells de collons, el Tagamanent es veu molt lluny a la dreta, puja, puja i puja, fent la volta del taxista i al final de tanta pujada comences a planejar i baixar cap el Tagamanent, hòstia com estan les cuixes!!, i com no, no pugem a les ruïnes pel camí tradicional, si no tot recte.

Aquí a les cuixes els hi agafen un atac de pànic i començo a notar les primeres rampes al quàdriceps, quin mal!!.

Arribo a dalt hi ha la Maite amb el Lluc i la Berta, per la cara que fan, dec tenir una cara desencaixada.

Baixadot fins el riu Congost i sort de l’aigua freda del riu, que revifa les cuixes ( aigua per sobre els genolls)

Engaltem tot el Sot del Bac fins a la Trona, i pujant quasi a dalt, “rassss”, rampa a la cuixa esquerra, o no, merda, que encara falta molt.....

Afluixem no per la rampa, si no per que ja vaig massa tocat, baixada i baixadot, pujadot i per fi ja es veu el final, trotant arribem a Aiguafreda, girem a l’esquerra i tot recte fins a meta.

07:34:34 temps oficial.

Canya de Marató, el recorregut val molt la pena pels paisatges i cardar-te les cuixes, tot un festival de pujadots i baixadots a dojo.

La Pauta

vista de la paret desde l'esquerra

Aquest Diumenge hem estat a la Pauta, lloc molt guapo , tranquil, un bosc de Roures preciós i les vies molt difícils.
Feia molt de temps que no i venia, seria pels vols dels 80’s, que varem intentar arribar-hi, i l’únic que varem aconseguir es sortir tots plens de fang.

Es un sectoret recollit, tot re equipat on les vies piquen, algunes de les vies mes antigues, tenen traçats un pel il•lògics i les assegurances no sempre estan al seu lloc, també hi ha poc espai entre les vies, i això dona que en algunes naveguis amb preses de les vies veïnes.

http://farm4.static.flickr.com/3184/3058750033_8e4f886cbe_b.jpg

Activitat minsa :

Couchsurfing, 6a+, 25m. Via per calentar ( únic 6a del sector)

Va Bene, 6c, 25m. Via guapa, amb roca excel•lent.( aprofites cantos del 6b+ de la dreta), el que deia, les vies no porten el camí lògic de la roca, solament busquen dificultat, però jo m’apunto el 6c ( de regalo), però 6c, hua,hua,hua

Si la Meteo ens ho permet , 6c,20m. Via tope guapa,el penúltim parabolt et cau davant de la mà, i un fluix i covard com jo, no podia fer menys que tocar-lo. Aquesta si que costa.

Homo Sapiens, 6b+ 7a, 35m.Aqui el tema esta per fer-ho amb top-rop, el 6b+ està dur i el 7a s’ha d’escalar, cosa impossible per els meus braços. Molt guapa i molt guapo el Ratpenat, que habita als foradets del 6b+.

A partir d’aquí, com que ja estic tocat, decideix-ho anar a fer un tomb amb la canalla fins el riu, i trobem aquest totxo, te dos espits amb argolla Petzl.

Un altre sector interessant, es la Ante Pauta,

hi pasas pel davant amb el cotxe, es veu molt xulo també.

Tot plagat, es un sector que es mereix una segona visita.

MARATÓ DE BCN 2010

7 de Març de 2010

Marató de Barcelona.

Primera Marató , prova obligadíssim, ja que no s’hi val caminar ( ufffff), molt dura per les articulacions, fins al Km 30-35, guardant-me les forces per fer una apretada, però res de res.

Jo i el Victor ( el dels auriculars) a Psg. de Gracia

Les cames ja no volen córrer mes i ens conformem amb arribar a la meta amb un gloriós temps de 03:50:21.

Tot just acabar, el primer pensament es de no tornar a córrer cap altre Marató, per merda, me n’oblidava, ja soc apuntat a la Marató de Muntanya de la Vall del Congost.

A veure si per aquesta duc la càmera i puc penjar algun retrato.

s'ha acabat, cap a Sants a menjar Calçots

1/2 MARATÓ BCN

14 de Febrer de 2010
Mitja Marató de Barcelona.
Primera Mitja Marató amb asfalt, prova rapida i els bessons mes durs que una fusta.
Feia un fred que pelava, dia gris, aigua neu, però be, corrent tot s’escalfa.
Però tot hi així, prou content amb un temps de 01:36:24.
Desprès vindrà la Marató, jooooooooooor.

Grimpades

De les escalades no gran cosa, però com que soc a l’atur, ara si que puc escalar i donar pel sac a un tocat del bolet,boig, gros i mal educat ( patètic).
Feia molt de temps que no reequipava una via, però veient com el tocats del bolet, trinxen el compromís de les vies, m’ha tocat “arreglar” una sapastrada i corregir-ne un altre, concretament la Guzman –Silva de l’agulla del Pla dels Ocells i la Sakim de l’agulla dels Retornats, dues vies maques a unes Agulles encara mes maques.
Amb els amics de The Puretas Climb em fet alguna que altre sortida, gent ferma i amb ganes de grimpar, aquí us deixo els enllaços :

http://thepuretasclimb.blogspot.com/2010/01/roca-dels-collars-dioni.html
http://thepuretasclimb.blogspot.com/2010/02/deportiva-en-el-muntaner_27.html

Resum curses 2009

Això es un resum de las “corridas” de l’any 2009.
Totals de Km. I la mitja de minuts per kilòmetre.
Curses urbanes :
30 km. 04:52 mim/km
Curses Muntanya
65.8 km. 07:01 min/km
Marxes de Resistència
460.4 km. 09:48 min/km
La millor cursa per acabar l’any, la Sant Silvestre de BCN. Feta amb el Lluc ( el meu fill 13 anys).
Ara puc córrer amb ell, per que d’aquí un temps, agafeu-lo.