Dijous 30/06/2011
La que no estava oberta a les Dues Puntes.
Via molt mes maca del que hem pensava, molt assegurada i fàcil de protegir.
Aquí a Montserrat hi ha tendència a sobre graduar les fissures i jo crec que aquesta via n’és un exemple, no tothom gradua igual i la percepció pot variar depenen de les ganes, forces, pors o motivació.
1º tirada. IV sup. 25 m. 1 pitó.
Tirada de diedre ajagut, que podrem assegurar mes o menys sense mal de caps.
 |
| Pelake escalfant. |
2ª tirada. V / A0. 15m. 2 pitons, pont de roca i espit.
Sortim cap a la dreta i agafem un tram fissurat que podrem protegir correctament amb dos Camalots (2-1).
A la que s’acaba la fissura, aquesta fa un “ xoxu” ( definició freqüent i un tant ?????. ), que no es el mateix que un “ Xuxo”, que es quan t’ensucren el melindro).
Be, tornem al que anàvem, si d’aquesta part t’estires, agafes una baga que penja d’un ferro i amb dos passos mes d’A0, arribes al bosquet.
3ª tirada. IV sup. 15m. 2 espits.
Tirada de tràmit, per una xemeneia/canal, que ens deixa al peu de la maca xemeneia.
4ª tirada. V/Vsup. 45 m. moltes expansions.
Xemeneia molt còmode i molt assegurada, també es pot pujar amb tècnica de diedre però també puja la dificultat.
Al final de la tirada, la podrem sobre-assegurar amb els friends que portem.
5ª tirada. Vsup. 25m. expansions i pitons.
Acrobàtica sortida de la cova-reunió, tirada prou maca.
6ª tirada. Vè. 25m. 3 o 4 burins.
Sortida de la reunió en plan Chuk Norris per arribar al collet de forma agradable.
Material :
16 cintes, reunions, Camalot 1-2-3.
