Trilogy o Aresta Integral als Plecs del Llibre

Dimecres 26 d’Octubre de 2011.


Trilogy o Aresta Integral als Plecs del Llibre.

D’una sola tacada farem tots els cims dels Plecs per un recorregut variat, obligat i amb algun que altre tram a pel ( avui dia li diuen expo), una expressió molt de moda que aquí agafa el seu significat.

1er llarg. IV sup. 1 burí. 35m.

Tirada d’anar fent, te la pots assegurar bastant correcte, si portes el C2 i 3 ( no era el nostre cas), pot quedar un xic millor.

2on. Llarg. A1+ / V. 4 burins. 40m.


Surts de la reunió a caçar un burí, que amb un parell d’Aliens i una “U” es deixa fer prou be, continuarem un bon tros pitonat i algun Alien mes fins que veiem un burí i sortim a per ell, d’aquí continuem amb lliure i dues expansions mes ens deixen arribar al collet del Mini Plec.

Els tascons son molt útils a aquest llarg però tampoc en dúiem.

3er + 4at llarg. V+. 2 burins i 1 reunió. 60m.

El primer tram te un burí fins a la reunió que es molt penjada, fins aquí podrem col•locar un Alien o un pitonet.

Sortim de la reunió a per el burí i passat aquest la cosa es posa fina i dreta, fent un tram obligat i de decisió ,podrem posar un petit extraplà prou bo i una “V” que solament fa companyia, a partir d’aquí la cosa ja afluixa un xic fins que agafem la fissura que ens porta al cim, i podrem clavar un pitó correcte i després agafarem pitó,espit , burí i pitó de l’AGP del Plec inferior. ( coses que passen).

Al cim del Plec Inferior hi ha un potet d’alumini deixat pel Xavi Rosell de l’any 2007 sense cap piulada mes.

Tirada amb molt aire i exigent.

3er.  llarg

En Victor xalant al 4at. llarg.

5è Llarg. IV sup. 20m.

El mes fàcil de tota la via, caminarem per sobre d’una gran llastra I per un diedret. Amb Aliens i una falca de “U” amb “V” queda correcte.

6è Llarg. V. 1pitó i tascó. 40m.

Aparentment mes fàcil que el 4at. Llarg, però amb una exposició mes elevada, sortint de la reunió trobem al cap de cinc o set metres una escarpa amb un tascó al costat, marxem a la dreta per terreny vertical on podrem posar dos Aliens poc fiables i pujar a sobre d’un bolo, que amb uns metres mes ens deixa pitonar a una llastra, d’aquí al cim perd inclinació i dificultat, augmentant la típica mala roca.

Via recomanable, encara que el grau de compromís i exposició sigui realment alt.

Tota una joia de l’escalada Montserratina.



Material :

16 cintes ( principalment pel segon llarg)

1 joc tascons ( solament al segon llarg)

1 joc d’Aliens

1 Camelot del 2 o 3 ( solament 1er llarg), prescindible.

5 “U” ( 1 curta, 2 mitjanes, 2 llargues)

3 “V” (mitjanes/grans)

1 universal mitjà

2 extraplans ( 1 curt i ¡ petit)

Manfred Man al Serrat del Moro

Després de la proposta de l’Uri i mirar horroritzat des de l’ Enigmes el imponent esperó de la Manfred Man, li comento que mai pujaré per aquesta via ( típica cagarel•la momentània d’escalador).


A la setmana següent ja estem quadrant dies per anar-hi.

Si es que mai pots dir que mai pujaré per aquí.

ressenya ABC

Dijous 13 d‘Octubre de 2011.

Tal com despunta el sol ( 07:30 hores), ja ens estem barallant amb la primera tirada, aquesta no està tan marrana com diu la guia del Hita, es una tirada típica de Parets que puges amb lliure i A0 posant pitons, friends i tascons, també s’ha de dir que la trobem mes equipada del que ens pensàvem.

1er llarg

La reunió la muntem uns 20m a dins del bosc penjat i fem dues tirades mes per dins del la selva i ens plantem a la tercera reunió.

La quarta tirada, sortim amb lliure fins agafar un burins i no deixo els estreps fins a la reunió, tenim que netejar les fissures per poder posar friends i tascons, també i cauen un grapat de pitons.

A la quarta reunió, decidim marxar abans no ens cantin els Puputs a l’esperó, fixem una corda fins on ens dona, fem un curt ràpel i tornem a fixar l’altre corda a la reunió de l’Adolfo Gregorio fins al terra.

Baixem rectes per la torrentera fins al camí de l’Arrel i a quarts de tres ja som al Bar.



Dissabte 15 d’Octubre de 2011.

Amb negre nit enfilem les cordes i iniciem el cinquè llarg, a trenc d’alba som a mitja tirada, aquesta te la seva feineta.

esmorzant

recuperant

La següent es el “diedre Arcarons” i tot s’ha de dir, es un llarg marrano amb una entrada a la reunió terrosa, per dir-ho d’alguna forma.

El setè llarg es un xic mes agraït i no tant marrano, l’últim burí te la plaqueta trencada.

Vuitè llarg, per no variar sortida amb estreps i després la cosa es torna a posar mes que marrana, per arribar de costat a la vuitena reunió.

entrada a la vuitena reunió

Aquí li casquem tres expansions inoxidables i ens deixem de sabines seques penjades al buit.

Ara si que entrem a un mon vertical, de bona roca i obert d’una forma admirable.

La novena tirada es d’un artificial laboriós que amb alguna sortideta amb lliure ens deixa apropar-nos al burins, no es fàcil.

9è llarg

9è llarg

La dècima tirada es tremendament espectacular i la onzena tot i ser IVsup no regalen res, poder eren els Puputs o el sistema Braille.

Bestial 10è llarg.

Via llarga, treballosa, roca de molt bona a no entenc com s’aguanta i m’aguanto.

Col•leccionisme 100x100.

Material utilitzat :

15 pitons varis

Joc de tascons

Joc d'Aliens ( Verd a Blanc)

Camalot del 2 i 3

1 ganxo

1 plom

5 Fustes mitjanes

Agulla del Sol Ponent i Portella Petita

Diumenge 9 d‘Octubre de 2011.


Avui el Lluc hem demana d’anar a escalar i hem falta temps per preparar la motxilla, les carmanyoles, etc..........

Sortim tots cap Agulles a fer cosetes d’aquelles que hem fan fer un salt enrere de la memòria i el temps.

Comencem per L’Agulla del Sol Ponent, una via de IV que va a la dreta de la Normal, Nomiveigamcor.?

Explicacions de nusos, i tiro cap amunt a la segona expansió l’aviso de que hem tiro, també hi ha que fer practiques de parar la caiguda.

La cosa surt correcte ( si no ara mateix no ho explicaria), i continuem amunt per tronar-me a tirar de nou, com que la practica es un èxit, segueixo amunt trobant-me mes expansions de les que m’esperava, les dues ultimes expansions son tant a la dreta que obliguen massa i les obvio per entrar a la reunió que te dos parabolts amb anella.

Puja ell sense problemes, fem cim, encaixada de mans, ( sense cigarret) i cap avall amb les pertinents explicacions del ràpel.

D’aquí marxem cap a la Portella Petita i parem a menjar els Macarrons i entrepans, un cop ben tips ens enfilem per la Normal III i repetim tot el procés.

De tornada cap a casa, ja m’està preguntat si el proper festiu podrem tornar-hi.

Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida.

Dijous 6 d‘Octubre de 2011.

Homo Montserratinus. Roca d’en Sanhida.

Ressenya de Pastes de pedra

Cap tirada es fàcil encara que a moltes el grau sembli assequible, si a sobre l’hem d’auto protegir i en alguns casos la roca no acompanya, estem parlant d’una de les millors vies de fissures a equipar sense martell i amb expansions solament a les reunions.

La guia del Hita te una graduació molt collada, al Blog del Pastes podríem dir que es mes encertada i al ressenya.net un xic pujada. ( jo avui tenia un dia d’aquells estranys i tot em semblava extrem.)

1ª Tirada. V. 20m. 1 pitó i 2 mànecs d’arbre.

Aquí ja entenem on ens estem posant, es pot assegurar al gust.

2ª Tirada. V, Ao (6b). 25m. 4 pitons i 2 tacs.

Llarg maquíssim, a la que som al tercer pitó, la cosa es posa difícil per fer la travessa del sostre, amb uns pasos d’Ao podrem entrar a la reunió. Te l’assegures al gust.

3ª Tirada. V+. 15m. 2 pitons i 1 tac.

Una sortida de reunió molt elegant per continuar per diedre/encastament.

L’assegures dignament i si portes peces grosses la deixes al gust.

4ª Tirada. V. 30m. 1 pedra encastada, 1 tac, 2 pitons.

Diedre marranot.

La pedra encastada es mou mes que un Geperut a dins del Taut.

5ª Tirada. IV. 25m. 1 pitó + sabines

Flanqueig mes que marrano i peatge obligatori .

Aquesta tirada abans es feia amb un passamà.

6ª Tirada. Ao ( 6a+), V+. 3 pitons

Al•lucinant fissura de dits, amb canto i roca excel•lent.

L’iniciï es molt rabiós i fent A0 dels dos primers pitons et deixa fer la resta de tirada la mar de bé. La pots assegurar al gust.

El Jose saborejant la tirada

D’aquí al cim son dos metres per una cadena del Titànic.

La baixada la fem amb tres ràpels rectes de l’ultima reunió.

Material utilitzat :

Joc de tascons

Aliens : Verd a Blanc

Camalots : 0.25 a 3 ( si portem un altre 3 i un 4, també els posarem a la tercera i quarta tirada).

Bells i vells burins que s'enfilen al no res.