Patufet - Felipe al Plec d'en Manolo

Dimecres 14 de Desembre de 2011.




Patufet-Felipe al Plec d'en Manolo ( Plecs del Llibre.)

Avui amb en Victor tenim pla A-B-C...... ja que quant som als peus del Plecs fot un aire fort i amb uns cops encara mes forts, mentres esmorzem i deixem passar el temps per allò de si deixes de bufar.

Una cordada de tres que es pengen a l’Aresta Arcarons ens fa sortir del nostre aixopluc i decantar-nos per aquesta via que es mes encaixona i per lo tant, no tant airejada.

1er + 2on llarg . 75m. III/IV

Tirada molt fàcil plena d’arbres i Aritjols, hi ha un burí per al anar recta d’arbre a arbre, no el veig.

La reunió la fem al peu de la xemeneia i els dos burins estan com si el agüessin posat ahir, brillen sense gens de rovell i encara tenen l’etiqueta del preu a la plaqueta,

3er llarg. 50m. IV+

Maca xemeneia que la pots assegurar correctament amb Aliens i un parell de Sabines, al final trobarem un espit afegit i continuarem entre roca i arbres fins fer una maca entrada a la reunió, tota ella es plena de cagallons de cabra i un rapinyaire s’ha cruspit una ocell deixant tot de plomes i les argolles identificatives.

4at. Llarg. 35m. A1/IV+/V

Sortim de la bauma amb l’ajuda d’un burí i un Alien arribem al pitó, per mandra o por de sortir amb lliure, poso una “V”, ara sí, faig la sortida fins al burí i continuant pel diedre trobarem un altre burí que ens marca marxar a l’esquerra per placa un xic fina i entrar a la reunió final.

No es cap passada de via però es encertada i prou disfrutona.

Material utilitzat :

1 “V” mitjana

Aliens : Blau,Verd,Groc,Gris,Vermell i Blanc

Bagas sabineras

Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda

Divendres 9 de Desembre de 2011.




Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda.

Avui amb en Joan toca treure el cap a aquesta gran clàssica i oblidada via, un comentari de que a estat restaurada o reequipada es el motiu de donar-hi un cop d’ull a la feina feta.

Totes les reunions tenen dos parabolts de Ø10 i les tirades han substituït burí per parabolt inox. de Ø 8 amb plaqueta petita.

El pas dels any i les cordades han fet que el nombre de burins s’hagi incrementat, realment amb les assegurances originals seria una via amb molt de caràcter. Això hem fa qüestionar la pregunta de si s’hauria de treure totes les peces no originals i deixar-la tal i com es va obrir, aquest fet obligaria a portar pitons , fustes i Aliens, tot i així es una de les arestes fines i molt maques que te aquesta muntanya.

1a tirada. 45m. 6a (A1e)

Del peu de via ja veiem la filera de parabolts, es una placa de presa petita i fina, arribarem a la primera reunió original i ens la saltem, ja per terreny mes fàcil trobarem un pitó i d’aquest entrem a la reunió que es dins d’un forat.

Aquesta tirada es pot fer integrament amb estreps fins a la R original, portar una plaqueta recuperable.

2a tirada. 25m. IV+

Sortim del forat per la dreta per tornar a la vertical de la reunió, deixant el segon forat e la dreta , d’aquí es veu un merlet taronja que el passem per sota, buscant es pot posar una Alien Blau i veiem un altre pedra trencada taronja molt grossa, trobarem un parabolt i mes amunt a la dreta un burí que ens farà rosar molt les cordes i passem de ell.

De peus a la gran pedra taronja hi ha un escanyolit pont de roca i amb un altre parabolt entrem a la reunió.

3a tirada. 30m. V/V+

Tirada d’anar seguint les assegurances, les quatre primeres xapes son les mes fines de la tirada.

4a tirada. 40m. IV+/V

La sortida de la reunió es la mes espectacular de totes, a la que tenim la primera xapa marxem cap a la dreta i toquem la veïna via Omaira, tornat a l’esquerra i amb un burí entrem al “forat de les Gralles” per sortir diagonal esquerra ( Alien Vermell), a la que afluixa un Parbolt i amb un Alien Verd arribem al cim.



Via molt recomanable amb trams de navegar ( fàcils).





Material utilitzat :

14 cintes ( si aprofites totes les xapes del 1er. llarg ,afegir-hi 5 mes)

Aliens : Blau,Verd i Vermell

Aresta del Tobogan al Plec de l'Ignasi.

Dijous 1 de Desembre de 2011.




Aresta del Tobogan als Plecs.

Aparentment la via pot semblar fàcil , una cosa si que es certa, camina que caminaràs i metres faràs.

Un cop som a peu d’aresta, amb en Victor decidim pujar la primera tirada que es molt fàcil fins que trobem un burí de l’Aresta Bellver i aquí fem reunió i ens encordem.

2a tirada. IV+/V. 50m.

D’aquí ja es veu la primera reunió del Tobogan i després veurem a la dreta un burí amb xapa Iglesias –Casanovas ( Aresta Glups), xapem aquest i molt aprop i diagonal esquerra tenim dos burins amb plaqueta Jungfrau, un xic recte amunt podrem posar un petit extraplà curt a una llastra i enfilem diagonal esquerra cap a uns llunyans còdols cridaners, de peus al còdols posarem un alien mitjà, una “V” Cassin petita ( a caldo) i després a un llavi un altre Alien gros, entrem a la reunió amb la boca prou aspre i rumiant si estic desentrenat, solament diuen que es IV+/V.!!!!!!!!!!!!!

3a tirada. IV+/V. 30m.

Sortim diagonal dreta i amb una Alien petit i mitjà cacem una Alzina generosa, tornem a l’esquerra i damunt d‘una llastra veient el burí aprop i l’Alzina lluny, anem per ell, abans o després del burí ( no me’n recordo), podrem posar l’extraplà curt a un altre llastra, per entrar a la reunió l’assegurem amb un Camalot del 2.

Quan arribo a la reunió comentem lo fluixos que estem i el que costa pujar per aquí. Veient una magnifica llastra que s’aguanta als peus de la reunió, trec ràpidament el martell i la llastra salta abans de tocar-la, festival de soroll, polseguera i aquell ferum de pólvora.

4a tirada . IV+/V. 40m.

Sortim diagonal dreta cap a un pitó, després trobem una Alzina amb un altre pitó al costat i enfilem molt espatarrat entre la llastra i l’Aresta Glups, entre les herbes trobarem un petita “V” i mes tard posarem un “U” mitjana, aquí deixem la fissura i marxem per la placa del damunt de la llastra, al final d’aquesta podrem posar un Universal a la ratlla horitzontal abans d’entrar a la reunió. Aquest llarg es el que es deixa fer millor, curiosament a algunes ressenyes li posen V+. ¿¿¿???

5a tirada . IV+/V. 45m.

Seguim sortint diagonal dreta i a la fissura que separa els plecs posarem un Camelot del 2 i marxem diagonal esquerra esquivant un parell de llastres,( la mes grossa també la fotem avall), amb un parell mes d’Aliens agafem el burí, la ressenya marca recte amunt i el Victor no ho veu clar i marxa a la dreta a clavar una “U” a la fissura, torna al burí i uns metres mes amunt posa una falca de “U” curta amb Pla llengua de Gat i torna a marxar a la dreta a cercar la Sabina de la fissura i sortim per aquesta, casi al cim trobarem un burí únic de la reunió i amb cinc metres mes som al cim amb una bona Alzina.

Realment la via no es extrema en dificultat però te unes pinyes de trencar-se coll i barres, hi ha trams que no els pots assegurar, la roca es bona però al tanto tota l’estona, la 4a i 5a tirada s’arrenquen cosses.

El llibre d’Ecos d’en J.M. Rodés i F. Labraña ( 1982), diu :

Aquesta via solca el Plec situat immediatament a l’esquerra del Plec Superior, i ho fa amb la ja consagrada tècnica moderna. És una de las vies en què podem comparar els IV de la “vella escola” amb els actuals de la tècnica moderna, i veiem que no tenen res a veure.


Material utilitzat :

12 cintes desplegables i llargues

1 joc d’Aliens

1 Camalot del 2

1 “V” Cassin petita

1 Extra pla petit.

1 “U” petita i 1 mitjana

1 pla curt ( llengua de Gat)

Un curs d’autoestima per pujar la moral a les reunions.

Temple del Sol al Faraonet i Anglada-Guillamon al Faraó.

Divendres 25 de Novembre de 2011.

Avui amb el Joan i el Jose fem cap al Faraó tot buscant un radiant i calentó dia.

Al peu del Faraonet , mentres esmorzem ,passen dos Forestals i un caçador, tots a matar una cabra, pena que no les matin totes, entre cabres i cabrons anem arreglats.

Encetem el dia per el Temple del Sol al Faraonet, una via amb el segell dels Yayüs.

1ª tirada. V i un pas de 6a. 50m. 8 burins + 1 espit.

Un curt tram desequipat ens deixa al peu d’un maco diedre, l’iniciï es un pas de fer el ruc per aixecar-se de la bauma ( aquí podrem posar un Alien) i després pel diedre gaudirem d’una grimpada maca sobre roca bona un xic exfoliada.

La reunió es de dos burins i un pitó.

2ª tirada. IVsup. 20m. 1 burí i 1 pitó

Sortim diagonal a l’esquerra sobre roca molt bona i amb un Alien arribarem al burí i al pitó, d’aquí el millor es anar diagonal dreta i fer reunió d’una sabineta al collet, ja que la sabina del cim esta totalment liofilitzada.

Per baixar a farem del collet i marxa’n per una vira de la cara Nord desgrimpant fins al collet.

Anglada- Guillamon del Faraó.

1ª tirada. III/IV. 25m. 3 burins junts( reunió?)+ 1 parabolt

Curta i plaent tirada de bona roca.

Reunió de 2 parabolts i burins.

2ª tirada. A2/Ae. V/IVsup. 25m. 2 caps de burí,1 espit, 1 tac 1, cap d’espit, , 1 pitó, 3 burins i 1 sabina.

Tirada prou maca que amb artificial arribarem a l’últim burí sense tindre que equipar res de l’artificial, el tac amaga un emplaçament idoni per un alien mitjà.

De l’últim burí fem una sortida en lliure a primers, podrem posar un Alien Taronja i després un de Groc, d’aquí llaçarem la sabina i amb uns cinc metres sobre roca excel•lent ens plantem a la reunió que te burins i dos espits.

3ª tirada. IVsup. 40m. 1 burí, 1 espit i 2 parabolts junts ( reunió ? )

Sortim flanquejant per la vira cap a la dreta i passat el burí enfilem recte amunt per anar a cercar l’espit que queda una mica a l’esquerra i fora dels còdols generosos, per tornar a la dreta i de camí cap amunt trobarem aquesta reunió de dos parabolts que ens la saltem, la reunió la fem de dos burins i una sabina.

4ª tirada. III sup. 20m. neta.

Solament ens resta una fàcil grimpada fins al cim.



Integral molt maca i variada, no gaire exigent i correctament assegurada ( per mi).

Amb un joc d’Aliens ( no els posarem tots) , tres plaquetes recuperables i un bon entrepà per menjar al cim, es tot el material que ens farà falta per gaudir d’un dia collonut.

Rosaura al Plec Superior del Llibre.

Divendres 18 de Novembre de 2011.


Rosaura al Plec Superior del Llibre.

Roques,parets i agulles de Montserrat. 1982

Gran clàssica dels Plecs i Montserrat, no està re equipada i la restauració es tant minsa que passa desapercebuda, el pas del temps i el rovell no es motiu per deixar de visitar aquest racó pioner dels Plecs.

Una piulada d’un parell que la fan tota en lliure es el detonat per decidir-me i anar-hi, greu error el meu, ja que mi presento sense estreps, sort que el Jose en porta un i li haig de demanar al sisè llarg per poder passar la primera sabina.

La via es imaginativament lògica i maca, el rovell no li treu encant , sense pitons la pots assegurar correctament.

Seria una desgracia que tota ella fos cosida de parabolts lluents, ara mateix te el seu encant i no es exposada, podent-la fer amb lliure o amb clàssic.

Si el que busqueu es una via protegida,segura, sense el coi de Factor-2 i totes aquestes ximpleries que li resten encant al compromís,
no hi aneu !!!!,   marxeu a un altre via que s’ajusti mes al vostre concepte del que es escalar.

1ª tirada. Burins + Alien.

2º tirada. Burins + 1 o 2 Aliens

3ª tirada, Burins+3 bolts+ pitó+tascó

4ª tirada, Burins+ 2 bolts +1 plom+ pitons + Aliens ( 1 bolt a la reunió)

5ª tirada, 2 burins i 2 bolts, pitons, sabines, tascons, aliens i C2. ( 1 bolt sense xapa a la reunió)

6ª tirada, neta.

7ª tirada, 2 bolts, alien i pitó.

Material utilitzat :

4 o 5 plaquetes recuperables

4 bagues sabineres

1 Camalot del 2

Aliens del verd al Blanc

Joc de Tascons

15 cintes.

Aresta Brucs o Blava a la Cajoleta.

Dilluns 08 de Novembre de 2011.


Aresta Brucs o Blava de la Cajoleta.

Avui amb el Jose, motivats pel bon dia que fa després d’aquestes pluges ens enfilem per l’AGP del Plec Inferior, a la segona reunió decidim que avui no es del dia per gaudir d’aquesta via, tot i que es deixa veure que es un altre joia Montserratina. Queda el deure pendent de tornar-hi.

Per acabar d’omplir el dia, fem cap a la Cajoleta. Una via molt fàcil, equipada amb parabolts, vaja, per gaudir d’un dia exuberant, al sol, sense cap mena de compromís.

Fins aquí tot correcte, però, sempre hi ha un “però”,

que es marqui amb un punt blau l’inici de la via, ok i sense donar-li mes importància.

Que les plaquetes siguin de color blau, ok, però pintar-les amb esprai al d’amunt de la pedra!!!!!

Seguir pintat de blau la roca amb ratlles i sagetes per que el personal no es perdi, ho trobo una solemne cafrada, una merda.

Es la meva primera via Blava i no serà l’ultima, si totes tenen el mateix tarannà, son vies per iniciar-se, gaudir, passejar o escalar, sense entrar en discussions Bizantines de si tenen massa seguros o trepitgen itineraris ja existents.

Sort que el pas del temps, el sol i la pluja esborraran tot rastre de pintura, sempre i quan no repetim el mateix error.


16-11-2011


Per acabar-ho d’adobar una miqueta mes, ja que no hem ficava amb les “vies blaves”, ara si.

Si no vaig errat, totes les vies “blaves” ja eren obertes de fa temps, si solament s’agüés substituït burí x parabolt, la cosa seria molt correcte, però no, com que la cosa tenia aire entre assegurances, li fotem un munt de parabolts, pintem les plaquetes, la roca… etc.

La idea es molt bona i a la vegada està molt mal executada, una vergonya, una merda per dir-ho clar.

Aquestes accions fetes per “ manganito “ o “ fulanito “, coneguts o anònims, no son altres absurdes formes de rebaixar la roca al seu nivell, es no estar a l’alçada !!!!!!.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Trilogy o Aresta Integral als Plecs del Llibre

Dimecres 26 d’Octubre de 2011.


Trilogy o Aresta Integral als Plecs del Llibre.

D’una sola tacada farem tots els cims dels Plecs per un recorregut variat, obligat i amb algun que altre tram a pel ( avui dia li diuen expo), una expressió molt de moda que aquí agafa el seu significat.

1er llarg. IV sup. 1 burí. 35m.

Tirada d’anar fent, te la pots assegurar bastant correcte, si portes el C2 i 3 ( no era el nostre cas), pot quedar un xic millor.

2on. Llarg. A1+ / V. 4 burins. 40m.


Surts de la reunió a caçar un burí, que amb un parell d’Aliens i una “U” es deixa fer prou be, continuarem un bon tros pitonat i algun Alien mes fins que veiem un burí i sortim a per ell, d’aquí continuem amb lliure i dues expansions mes ens deixen arribar al collet del Mini Plec.

Els tascons son molt útils a aquest llarg però tampoc en dúiem.

3er + 4at llarg. V+. 2 burins i 1 reunió. 60m.

El primer tram te un burí fins a la reunió que es molt penjada, fins aquí podrem col•locar un Alien o un pitonet.

Sortim de la reunió a per el burí i passat aquest la cosa es posa fina i dreta, fent un tram obligat i de decisió ,podrem posar un petit extraplà prou bo i una “V” que solament fa companyia, a partir d’aquí la cosa ja afluixa un xic fins que agafem la fissura que ens porta al cim, i podrem clavar un pitó correcte i després agafarem pitó,espit , burí i pitó de l’AGP del Plec inferior. ( coses que passen).

Al cim del Plec Inferior hi ha un potet d’alumini deixat pel Xavi Rosell de l’any 2007 sense cap piulada mes.

Tirada amb molt aire i exigent.

3er.  llarg

En Victor xalant al 4at. llarg.

5è Llarg. IV sup. 20m.

El mes fàcil de tota la via, caminarem per sobre d’una gran llastra I per un diedret. Amb Aliens i una falca de “U” amb “V” queda correcte.

6è Llarg. V. 1pitó i tascó. 40m.

Aparentment mes fàcil que el 4at. Llarg, però amb una exposició mes elevada, sortint de la reunió trobem al cap de cinc o set metres una escarpa amb un tascó al costat, marxem a la dreta per terreny vertical on podrem posar dos Aliens poc fiables i pujar a sobre d’un bolo, que amb uns metres mes ens deixa pitonar a una llastra, d’aquí al cim perd inclinació i dificultat, augmentant la típica mala roca.

Via recomanable, encara que el grau de compromís i exposició sigui realment alt.

Tota una joia de l’escalada Montserratina.



Material :

16 cintes ( principalment pel segon llarg)

1 joc tascons ( solament al segon llarg)

1 joc d’Aliens

1 Camelot del 2 o 3 ( solament 1er llarg), prescindible.

5 “U” ( 1 curta, 2 mitjanes, 2 llargues)

3 “V” (mitjanes/grans)

1 universal mitjà

2 extraplans ( 1 curt i ¡ petit)

Manfred Man al Serrat del Moro

Després de la proposta de l’Uri i mirar horroritzat des de l’ Enigmes el imponent esperó de la Manfred Man, li comento que mai pujaré per aquesta via ( típica cagarel•la momentània d’escalador).


A la setmana següent ja estem quadrant dies per anar-hi.

Si es que mai pots dir que mai pujaré per aquí.

ressenya ABC

Dijous 13 d‘Octubre de 2011.

Tal com despunta el sol ( 07:30 hores), ja ens estem barallant amb la primera tirada, aquesta no està tan marrana com diu la guia del Hita, es una tirada típica de Parets que puges amb lliure i A0 posant pitons, friends i tascons, també s’ha de dir que la trobem mes equipada del que ens pensàvem.

1er llarg

La reunió la muntem uns 20m a dins del bosc penjat i fem dues tirades mes per dins del la selva i ens plantem a la tercera reunió.

La quarta tirada, sortim amb lliure fins agafar un burins i no deixo els estreps fins a la reunió, tenim que netejar les fissures per poder posar friends i tascons, també i cauen un grapat de pitons.

A la quarta reunió, decidim marxar abans no ens cantin els Puputs a l’esperó, fixem una corda fins on ens dona, fem un curt ràpel i tornem a fixar l’altre corda a la reunió de l’Adolfo Gregorio fins al terra.

Baixem rectes per la torrentera fins al camí de l’Arrel i a quarts de tres ja som al Bar.



Dissabte 15 d’Octubre de 2011.

Amb negre nit enfilem les cordes i iniciem el cinquè llarg, a trenc d’alba som a mitja tirada, aquesta te la seva feineta.

esmorzant

recuperant

La següent es el “diedre Arcarons” i tot s’ha de dir, es un llarg marrano amb una entrada a la reunió terrosa, per dir-ho d’alguna forma.

El setè llarg es un xic mes agraït i no tant marrano, l’últim burí te la plaqueta trencada.

Vuitè llarg, per no variar sortida amb estreps i després la cosa es torna a posar mes que marrana, per arribar de costat a la vuitena reunió.

entrada a la vuitena reunió

Aquí li casquem tres expansions inoxidables i ens deixem de sabines seques penjades al buit.

Ara si que entrem a un mon vertical, de bona roca i obert d’una forma admirable.

La novena tirada es d’un artificial laboriós que amb alguna sortideta amb lliure ens deixa apropar-nos al burins, no es fàcil.

9è llarg

9è llarg

La dècima tirada es tremendament espectacular i la onzena tot i ser IVsup no regalen res, poder eren els Puputs o el sistema Braille.

Bestial 10è llarg.

Via llarga, treballosa, roca de molt bona a no entenc com s’aguanta i m’aguanto.

Col•leccionisme 100x100.

Material utilitzat :

15 pitons varis

Joc de tascons

Joc d'Aliens ( Verd a Blanc)

Camalot del 2 i 3

1 ganxo

1 plom

5 Fustes mitjanes

Agulla del Sol Ponent i Portella Petita

Diumenge 9 d‘Octubre de 2011.


Avui el Lluc hem demana d’anar a escalar i hem falta temps per preparar la motxilla, les carmanyoles, etc..........

Sortim tots cap Agulles a fer cosetes d’aquelles que hem fan fer un salt enrere de la memòria i el temps.

Comencem per L’Agulla del Sol Ponent, una via de IV que va a la dreta de la Normal, Nomiveigamcor.?

Explicacions de nusos, i tiro cap amunt a la segona expansió l’aviso de que hem tiro, també hi ha que fer practiques de parar la caiguda.

La cosa surt correcte ( si no ara mateix no ho explicaria), i continuem amunt per tronar-me a tirar de nou, com que la practica es un èxit, segueixo amunt trobant-me mes expansions de les que m’esperava, les dues ultimes expansions son tant a la dreta que obliguen massa i les obvio per entrar a la reunió que te dos parabolts amb anella.

Puja ell sense problemes, fem cim, encaixada de mans, ( sense cigarret) i cap avall amb les pertinents explicacions del ràpel.

D’aquí marxem cap a la Portella Petita i parem a menjar els Macarrons i entrepans, un cop ben tips ens enfilem per la Normal III i repetim tot el procés.

De tornada cap a casa, ja m’està preguntat si el proper festiu podrem tornar-hi.