4 i 5 de Setembre de 2010.
II Circular al Pantà d’Oliana.
Una altra prova de la CCCR, marxa de 81 Km i +/-6550m. de desnivell acumulat.
L’any passat ja la vaig córrer i en va agradar molt.
Tinguem present que les marxes de la CCCR, s’han fet per fer-les caminant, cada cop hi ha mes gent corre, l’únic objectiu es acabar-la i si arribes, has guanyat la satisfacció personal de batre el teu propi repte, vaja que no es una cursa competitiva.
Deixant-nos de ratllades, el Dissabte ens troben 300 participants que amb una traca i un Visca la Terra sortim a les 17:00 hores amb el propòsit de fer la Marxa.
II Circular al Pantà d’Oliana.
Una altra prova de la CCCR, marxa de 81 Km i +/-6550m. de desnivell acumulat.
L’any passat ja la vaig córrer i en va agradar molt.
Tinguem present que les marxes de la CCCR, s’han fet per fer-les caminant, cada cop hi ha mes gent corre, l’únic objectiu es acabar-la i si arribes, has guanyat la satisfacció personal de batre el teu propi repte, vaja que no es una cursa competitiva.
Deixant-nos de ratllades, el Dissabte ens troben 300 participants que amb una traca i un Visca la Terra sortim a les 17:00 hores amb el propòsit de fer la Marxa.
Fins al primer control la pujada es constant i les vistes espectaculars, amb el sol sempre al clatell continuem cap Alinyà, encara queda una mica mes de pujada i es pot divisar la Serra del Cadí, el Roc de Collars, camps de patates i moltes coses mes.
La baixada fins Alinyà es curteta però tècnica amb molta pedra, a baix m’esperen la Maite, el Lluc i la Berta, que aquest cop venen a veure com pateixo i per suposat a animar-me.
Desprès d’acomiadar-me de la família passo pel davant de la Fonda Restaurant i pregunto si hi ha lloc per sopar, ràpidament telefono a la Maite i els confirmo que tenen taula reservada per sopar. Collons ells soparant meravellosament mentrestant Jo continuo corrents.
Enfilem de nou pujada cap a la Collada de Cal Penya, al arribar a la pista haig d’encendre el frontal, arriben a la Collada i per pista pedregosa anem cap el control, fa una nit sense lluna i els Estels semblen que es reprodueixen, i Jo com un badoc mirant amunt i corrents, resultant un aterratge de nassos, genoll pelat, palmell mes pelat i el dit xic, morat i inflat com un botifarró.
Al arribar al control pregunto si tenen una mini farmaciola, i la resposta es negativa, seguirem fins a Fígols que l’any passat estava ple de Bombers.
La baixada també es molt tècnica, passo al primer participant que em trobo i al cap d’una estona veig un frontal que puja i em diu .- Et faig una foto-. ( Ostres !!!, i amb cara de Sèpia aixeco els braços fent victòria).
La baixada fins Alinyà es curteta però tècnica amb molta pedra, a baix m’esperen la Maite, el Lluc i la Berta, que aquest cop venen a veure com pateixo i per suposat a animar-me.
Desprès d’acomiadar-me de la família passo pel davant de la Fonda Restaurant i pregunto si hi ha lloc per sopar, ràpidament telefono a la Maite i els confirmo que tenen taula reservada per sopar. Collons ells soparant meravellosament mentrestant Jo continuo corrents.
Enfilem de nou pujada cap a la Collada de Cal Penya, al arribar a la pista haig d’encendre el frontal, arriben a la Collada i per pista pedregosa anem cap el control, fa una nit sense lluna i els Estels semblen que es reprodueixen, i Jo com un badoc mirant amunt i corrents, resultant un aterratge de nassos, genoll pelat, palmell mes pelat i el dit xic, morat i inflat com un botifarró.
Al arribar al control pregunto si tenen una mini farmaciola, i la resposta es negativa, seguirem fins a Fígols que l’any passat estava ple de Bombers.
La baixada també es molt tècnica, passo al primer participant que em trobo i al cap d’una estona veig un frontal que puja i em diu .- Et faig una foto-. ( Ostres !!!, i amb cara de Sèpia aixeco els braços fent victòria).
by Koalasteam.skyrunners
Al control de Fígols no hi ha cap bomber i continuo cap Organyà, creuem la Palanca e iniciem el retorn.
Aquí també m’esperen la Família, que els punyeters estan ben sopats, al veurem es porten les mans al cap, .- però si estàs fet un fàstic amb tanta sang seca, guaita també as trencat les Bambes-.
Amb les meves tres feridetes i la bamba rebentada, continuem cap a Coll de Nargó ja que aquí tampoc tenen farmaciola.
Aquest tram el recordo poc senyalitzat, enguany estava perfecte amb els reflectants.
A Coll de Nargó, de nou la Família i els Bombers em netegen amb Suero, una mica de Topionic i .- apa noi, a corre -.
A partir d’aquí la Família sen van a dormir i segueix-ho corren sol com un mussol.
Arribo acompanyat al C-6 de Font d’Isot i apareix el Joan disparat, esperem Joan!!!!!!!, seguim trotant junts fins al C-7 Cortiuda i desprès per no perdre el costum, sol com un mussol.
Al control de Peramola, menjo, carrego aigua i cap a Oliana, que ja solament queden 6 Km.
Marxa molt maca,ben organitzada i força tècnica.
Temps oficial : 12:51:00 hores.
La pròxima : Matagalls – Montserrat.
Aquí també m’esperen la Família, que els punyeters estan ben sopats, al veurem es porten les mans al cap, .- però si estàs fet un fàstic amb tanta sang seca, guaita també as trencat les Bambes-.
Amb les meves tres feridetes i la bamba rebentada, continuem cap a Coll de Nargó ja que aquí tampoc tenen farmaciola.
Aquest tram el recordo poc senyalitzat, enguany estava perfecte amb els reflectants.
A Coll de Nargó, de nou la Família i els Bombers em netegen amb Suero, una mica de Topionic i .- apa noi, a corre -.
A partir d’aquí la Família sen van a dormir i segueix-ho corren sol com un mussol.
Arribo acompanyat al C-6 de Font d’Isot i apareix el Joan disparat, esperem Joan!!!!!!!, seguim trotant junts fins al C-7 Cortiuda i desprès per no perdre el costum, sol com un mussol.
Al control de Peramola, menjo, carrego aigua i cap a Oliana, que ja solament queden 6 Km.
Marxa molt maca,ben organitzada i força tècnica.
Temps oficial : 12:51:00 hores.
La pròxima : Matagalls – Montserrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada