Santacana a l’Agulla de la Creu.
Poca informació he trobat d’aquesta via, per lo tant hem decidit atansar-nos.
1ª tirada. Vsup. 50m.
Es tot un encastament inacabable d’aquells que puges encastat, fent xemeneia i diedre. Tenint que barallar-se amb quatre arbres.
Anirem trobant burins rovellats, la fissura es prou ample i solament posarem Friends del 4 i 4.5 ( el del nº 5 si l’agüés portat hauria fet servei), quasi a dalt de tot a la placa posarem un Alien Taronja i Camalot del 3.
La roca de l’esquerra es excel•lent, entrarem a la reunió que es tot un festival de ferreteria i es troba a la cara oposada per on pugem.
2ª tirada . IVsup/V. 15m.
Pugem amb tendència a la dreta per agafar una escarpeta falcada, d’aquí trobarem dos burins i la roca canvia completament per entrar en un mon que s’engruna. Amb una Alien Groc i Camalot del 1, entrarem al cim podrit.
Aquest solament te un burí a sobre un còdol que surt de la sorra i dues sabines petitonetes i seques, tot això amanit amb una dosis de bagues i filferros de l’època del Santacana.
 |
| Caducat,caducat. |
Sort del mugró cimer, que amb 12m de la meva corda, podem fer un gran merlet i fotre al camp cap a baix amb dos ràpels.
En el fons el Jose veu amb bons ulls, que el merlet el fem amb la meva corda, ja que així es l’excusa per renovar material. ( les corde velles aguanten, oi?. )
La via es prou maca i el cim sempre m’havia cridat l’atenció.
A tindre molta cura amb les pedres al arribar al cim, cauen directament al camí de la Santa Cova i el transit de turistes es intens, com mes al vespre, millor.
Si a Catalunya som 6 milions, al cim hi ha 7 milions de còdols esperant a caure.
Apa, salut i grimpades romàntiques.
