Mico Filós al Puntal de l'Albarda

 

 

 

El Camí d'Alfons Baró al Roc dels Collars

alturgell



A la primera tirada ja al·lucino amb la adherència de la roca i sols pensar que son sis tirades amb aquesta técnica , uffff !!!. Sort que solament son els tres primeres llargs.

1er llarg

2on llarg
 

Aquest tipus d’escala es tant curiosa com elegant i si pensem amb la caiguda fent espetecs i encenent-nos com un Misto Garibaldi, li dona un punt còmic.

Al tercer llarg ja farem servir mes les mans i l’arribada a la reunió es de traca i mocador.



3er llarg

 

Per arribar al pitó del cinquè llarg hi ha un pas curiós i entrem a la reunió amb baixada al d’amunt d’uns matolls, que si fumeu aneu amb compte de no sortir rostits com la Joana d’Arc.

5è llarg




6è llarg

La via es prou bona i ben trobada, anant sempre de costat cap a la dreta i resseguint l’esperó.

Material utilitzat :

14 cintes + reunions
Alguna baga sabinera.

 

P.D.

Pot anar be al de segon un Alien Blau ( passat el 5è bolt del tercer llarg)

 

Ocells de Nylon

Amb l’Eduard fem cap aquest pany tant poc popular que plasma l’Escalada autentica , fugint de les comercials i multitudinàries vies de la zona.

Luichy

 Bonica via amb bona roca en general, el segon llarg s’ha de controlar la roca.

S’assegura correctament i el grau es amable.




1er llarg

2on llarg

Al tercer llarg hi ha una variant mes recta i fàcil, un cop veiem les dues possibilitats es de calaix quina agafarem.

3er llarg

4at llarg

5è llarg

Material utilitzat :

Semàfor d’Aliens
Camalots fins el 2
Tascons mitjans/petits
Bagueta per pont de roca i sabines.

Jumpin Jack Flash a la Miranda de les Boïgues

Via poc interessant, d’aquelles sense lògica per omplir forat entre vies.

Nosaltres l’hem feta amb tres tirades així petàvem la xerrada amb en Pepe i Baldiri que feien la Monpart.

Amb diferencia el mes difícil es aixecar-se del terra amb una tibada d’aquelles que se’t d’esquadren les ballestes.

Al fer cim amb en Carles comentem que si el primer pas es 6b, la segona tirada a de ser V+ i la tercera 6a+. Es molt estrany trobar aquestes diferencies.

A casa buscant info d’això hem topo amb aquesta piulada que tenen la mateixa impressió que nosaltres.

 

Jeronimo a la Presidenta

Dins del laberíntic marc de Plantació s’alça la Presidenta, maca agulla amb un rocam molt bo.

Les vies de l’aresta sud han de ser excepcionals però m’apunto amb la Jud, Jordi i Lluis que ja la tenien triada.

Com totes les vies de l’Indi que ens te acostumats a un equipament i grau generós, poca cosa a dir, es interessant empalmar els dos primers llargs ja que la reunió es incomoda, amb 18 cintes + reunió es passa, també podrem passar amb 15 cintes.

Les dues primeres xapes son per mirar-s’ho i la resta es gaudir dels cantells i la roca.

Còsmica a la Paret de Diables

Aquesta es la típica via que no t'hi poses mai esperant una alineació astral favorable o que t'hi portin, cosa que no es el nostre cas.

Bullaroles

Amb en Francis quedem d’hora i cap a Diables, entrant per les cordes de la T.I.M. i continuant per l’Àrea Reservada, una tirada un xic marrana però directa ens deixa a peu de llastra i d’aquí a una reunió amb baranetes que serà el lloc indicat per menjar , beure, fumar i foragitar els mal pensaments.

Continuant una tirada amb lliure i ja som a la quarta reunió, aquí la cosa ja es posa poc riallera i molt guapo, aeri, acrobàtic,…. al·lucinant.

5ª tirada

El segon burí es una expansió inox, mes amunt hi ha un burí petat que es solventa amb un bon Alien. Per arribar a sota el sostret hem pitonat dos passos, una falca d’U i V i després un Universal a caldo i aquest s’ha quedat.

6ª tirada

Falta el segon pitó, una V mitjana falcada amb fusta

7ª tirada

Tornem a pitonar la falca d’U i V i un altre pas d’V. També te un burí petat però no el trobem a faltar.

A la setena reunió li hem afegit una expansió inox i un pitó

9ª tirada

Tot equipat, no falta res.

 

Material utilitzat :

1 U llarga
2 V grans
1 V normal
2 universals
Joc de tascons
Aliens del Verd al Taronja
Camalots del 0.3 al 3
5 plaquetes + 2 cables
Baguetes

Estreps

Frontal

 

Molt recomanble.

Una ma de pintura no li aniria malament. ( expansions.)

Cosmo's Factory al Pollegó Est

Ja fa dies en Juanillo hem recomanava aquesta via, d’aquelles de tall clàssic i regust d’abans.

Esmentar que els aperturistes s’han currat una important neteja i el pas de les cordades faran la resta.

Mes difícil del que pot semblar on tindrem que apretar fins a l’últim pas.

 

 

 

Personalment trobo que dos o tres assegurances estan un xic amunt i l’A0 del cinquè llarg es mes fàcil en lliure que els 6a que el segueixen.

Molt bona via i que no us fallin les piles.

Material utilitzat :

Joc de tascons
Joc d’Aliens + Camalot de l’1
16 cintes + reunions.

 

PD.

Al  cinquè llarg s’ha quedat un tascó del Jose, just a sota del tac de fusta, si hom el pot treure i torna-li al jose, segur que es posarà content.

Fragel Rock a la Paret de l'Aeri

Boníssima via que ens transportarà al mes enllà.

Totes les tirades son molt bones, tant de lògica com de roca.

Lluis al boníssim 1er llarg

De tant en tant trobarem parbolts de color plata que corresponen a la Cristina Gomez i poden portar a confusions.

A la ultima reunió la cosa ja es veu que està un xic apretat ( R de la Easy a escassos dos metres), fem una sortida de reunió molt original i tindrem els burins de la Hostias Putas a menys de dos metres per tornar a cercar l’esperó de la Easy i tornar a marxar cap a la Hostias Putas. Solament falten les coloraines i els senyals indicatius.

Poc espai per mases vies ( lleig), optant per fer el tres primers bolts de Fraguel i continuar per la Easy.

Deixant de banda aquesta apreciació personal, es una gran via per passar una bona tarda d’estiu.

Esperó del Mistic a la Roca d'Esparraguera

Amb en Joan Enric ens proposem passar una agradable tarda sobre bona roca i a l’ombra.

Escalatroncs

La dificultat de la via es de Vè grau amb algun pas de V+ molt esporàdic.Amb 8 cintes mes reunions i corda de 70m, disfrutarem d’una tarda plaent si sabem esvair-nos del bullici del Monestir.

 

Via recomanable.

Lluis Creus o T.I.M a la Paret de Diables

Via carregada d’història que durant molts anys resta oblidada per la precarietat de les pitonisses de burí i burins.

No us penseu que es un itinerari plaent, els matolls, la roca, el rovell, el inox i conviuen amb una harmonia que no l’hi resta màgia i si mentres pujem anem pensant amb aquells Escaladors, els TIM, no podem deixar de dir-nos el poc agosarats i aventurers que som avui dia.

Avui amb l’Uri encetem la recerca dels TIM.

1er llarg. 60m. cordes fixes.

Tirada sencera de matolls i arbustos que la solucionem gracies a la corda fixa, quant aquesta s’acaba continuem uns metres per fer reunió uns arbres.

2on llarg.40m. V/A1 ( 6a+)

Continuem un troç de matolls i comencem a escalar, amb dues expansions I tres pitons mes plantem a la lleixa per on marxen a l’esquerra les vies veïnes.
La reunió la fem de dos arbres.

3er llarg. 35m. V/V+

Maca tirada de díedre que anirem trobant tota mena de pitons, al final la roca es mes tova però es mes fàcil.
La reunió la fem de burins a dins de la cova, bon lloc per treure la bota i esmorzar.

4at llarg. 20m. Ae/A2/IV+

Tirada d’estreps que encara resten les pitonisses de burí i burins tant robinats que semblen un mil fulles.
La reunió la fem penjats d’un bolt, dos pitons i un pont de roca.

5è llarg. 55m. V/6ª

Llarga i maca tirada de díedre, a dintre del nínxol hi ha un bolt amagat , també trobarem dos volts sense plaqueta amb un bon pitó al costat, no i feu reunió ( tard o d’hora desapareixeran.)
La reunió la fem ja dins de la xemeneia, no m'en recordo que hi ha a part del bolt.

6è llarg. 20m. Ae/ V

Es la tirada que mes m’ha agradat , de l’ultima expansió pujem peus i deixem descansar l’espatlla a la paret exterior per continuar amb xemeneia, amb dos o tres pitons que et queden sempre al darrere arribem a una sabina i oberts amb díedre amb un buit entre les cames que es veu el peu de via agafarem una escarpa que ens porta a la reunió de la tirolina de l’Arco Iris.

Jo crec que es millor fer el tram de pitons en lliure que no pas amb els estreps.

7è llarg. 20m. V+

Curta tirada que un cop passats el dos pitons tornem agafar branques i matolls fins el final.

Material utilitzat :

18 cintes
Aliens de groc a lila
Camalot 1 a 3
Tascons
Estreps
Bagues sabineras i alguna per pitons.

Ramonage dos pams.

Aquesta via esta a un plec que li desconec el nom, al Pam a Pam i trobarem El Plec del Pi que jo crec que queda mes a l’esquerra.

Coneixia la seva existència fins que fa poc em feren arribar una Ressenya d’un Vèrtex de l’any 1981.

1ª. Tirada. IV. Cap assegurança.30m.

Posats al peu de la llastra al mateix torrent, pujarem per un regalim que mana del peu de la xemeneia.
Podrem posar un parell d’Aliens.

A la reunió hi ha tres burins amb filferro molt amunt que no els farem servir.

2ª.Tirada. IV+. Pitó i pont de roca. 70m.

La Ressenya diu que hi ha una reunió al mig i cal portar 4 plaquetes a part del pitons, jo no he vist res i el Jose tampoc, fent al final un ensamble de 10 o 15m.

Tirada molt maca de xemeneia còmode, com mes enfora mes obert i endins mes tancat, t’has de buscar la teva mida i seguir la lògica.

Per on es podria muntar la reunió de pitons, he deixat un pitó amb baga per marcar una mica el camí i al final de tot hem trobat un pont de roca totalment testimonial però que ens a indicat que anàvem encarrilats.

Pitó a llastre buida.

El llarg es pot assegurar al gust i correctament.

Reunió del primer o segon arbre ( Alzina.)

3ª .Tirada. III. . Cap assegurança.30m.

Llarg de tràmit per arribar al bosc i camí del Montgros.

Via molt recomanable pels escura-xemeneies, amb una corda de 70m. poder s’arriba justet, jo dic 70m. de tirada com poden ser 75 o 80.

Material utilitzat:

Material utilitzat  d'esquerra a dreta, el pitò esta entre el Gris i Taronja, el pont de roca després del tascó.

Sánchez-Martinez a la Paret de Diables

La gran clàssica de Diables per excel·lència, un xic sobada però a la que surts dels sostres la roca es molt bona i poc sobada.

A destacar que falta el tercer parabolt de la primera tirada, pels qui la vulguin fer en A0, s’haurà d’esforçar una miqueta.

Totes les tirades son bones o molt bones, fins al primer sostre es una escalada molt clàssica, després dues tirades de sostre anant de costat , que es poden guarrejar sense complicacions i la resta està molt assegurat amb la roca per gaudir.

Repetir una via que l’havies fet als inicis d’escalar i la sortida es feia sempre a les fosques, te la seva gracia i records.

Pels que no heu escalat mai a Diables, es una bon lloc per conèixer la paret.

Als amics Escalatroncs i trobareu tota la informació amb pels i senyals.

Molt recomanable