dimarts, 29 de juny del 2010

Griviola Bella al Montgros

Dissabte 26 de Juny de 2010.


Griviola Bella al Montgros.

Avui toca una sortida amb els companys The Puretas Climb, volien anar a una via dels Plecs fins al Montgros, i els enredo per anar a fer la Griviola.
Cordada al magnific 2on llarg 

 L’Albert i l’Antonio, tiren cap a la Retrobolting, es veu una via molt guapa, vaja,com totes del Montgros.

El Lluis,el Danny i jo tirem cap a la Griviola, fa un sol d’aquells que avisa que el dia serà calorós.( portem un litre d’aigua per barba)

Anem amb la ressenya del Luicky, marca algun expo, però això es quelcom relatiu. Depèn molt de com et trobis aquest dia. Al cap i la fi el passar una mica de por,es el que et dona mes ganes de seguir escalant.

La primera tirada t’agafa en fred, malgrat la calor i els Aritjols i Heures, t’ajuden a fer matoll-tracció.( aquesta si que podríem dir que es exposada)

La segona tirada es molt maca i continuada, un llarg molt disfruton!!!!!!!!!!



El tercer llarg, trobes un pont de roca amb la baga un pel torrada, que es pot reforçar amb un merlet que hi ha dos pams just al d’amunt.

El principi del quart llarga es curiós, ja que tenim que evitar una petita balma amb un munt d’herbes, sortim cap a la dreta per tornar a la vertical de la reunió i cap amunt, en aquest llarg trobem un burí que no fa gaire servei i podem posar dos Aliens.







Cinquè llarg, sortim d’una gran balma i tirem per un mar de pedra sense cap assegurança fixa, però es deixa assegurar molt bé amb 5 o 6 Aliens, i ja solament ens queda una rampa fins al cim.

Material utilitzat : 15 cintes, 7 Aliens ( Verd cap amunt),1 baga per merlet i 1 plaqueta recuperable.

A la baixada veig una cosa que m’agrada molt, el reequipament de la Frekopata, està fet amb parabolts del Ø10 inox amb plaqueta petita. Bé, anem molt bé.

dilluns, 21 de juny del 2010

Cap de Rec

Dissabte 19 de Juny de 2010.

4ª Marxa. Cap de Rec.

Prova de la CCCR de la FEEC.


Dissabte 03:00 hores, el Victor està puntual com un clau a la porta de casa, pujo al cotxe i carretera i manta cap a la Cerdanya.

Aquestes hores no hi ha ningú a la carretera, tothom està dormint o a la Disco.

Arribem a Cap de Rec a les 05:00 hores, encara ens dona temps d’esmorzar al refugi, torrades, melmelada, Café d’infusió ( perill de mort).
                                                          
A les 06:00 hores, es dona la sortida i correm els primers Km. per no trobar tap al primer control, al poble de Viliella.

Trotem amb en Victor i gaudim d’aquests paratge magnífic que son els Pirineus.

Poc després de passar l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels; el Cafè!!!!!!!!!! Em pasa factura i haig de fer una parada d’emergència per expulsar “ cosa dolenta fora del ventre”, per pels que no m’ho faig al damunt.!!!!!!!!!!.

Primera lliçó del dia : No prenguis Café d’infusió, abans de la carrera.

A partir d’aquí, com que he deixat pes i angunies, començo a tirar, hem distancio del Victor i enfilo la pujada del Prat Xuïxirà i continuem cap el Port de Vallcivera i entrem a Andorra, la baixada es d’aquelles que fan baixada i no s’acaben mai.

Si el camí fins aquí era ple d’aigua, ara es tres quarts del mateix, aigua per tot arreu. Ja fa estona que trepitjo l’aigua sense miraments.


Arribem a l’avituallament de la Font de la Closa (Engolasters-Escaldes), que marca el final de la baixada i s’inicia la retornada a Cap de Rec.

Si fins aquí el paisatge es magnífic, a partir d’ara encara ho es mes.

Enfilem pel costat del Riu Madriu fins al refugi de Perafita, una pujada d’aquelles que sempre et quedaran a la memòria, arribes al Refugi i encara no s’ha acabat la pujada, resta pujar a d’alt del Port de Perafita.

Aquí la cosa ja es posa mes tensa, em costa trotar , tot i la baixada que hi ha fins al Refugi dels Estanys de la Pera, ens recuperem un xic a l’avituallament i tornem a baixar fins a la pista, collons la pista !!!!!, trotar amb baixada es cansat, però amb pla es un suplici.

Sort que al cap de 4 o 5 Km. trobem el Refugi del Pradell, i tornem a fer baixada per dintre el bosc.


Es un final de pel•lícula, cardat com estàs i mes content que mai de poder estar corrents per aquests boscos.

El meu Garmin marca 08:02 hores i 48,17 Km, tal i com em donen el diploma passo a recollir l’entrepà de botifarra i unes birres fresques. Una dutxa i com nou.

El Victor apareix al cap de 45 minuts amb una impressió d’haver fet una de les millors marxes que ha fet mai, i té tota la raó del mon, es magnifica.




La pròxima : Nuria-Queralt.

dilluns, 14 de juny del 2010

Roca St. Salvador. Casanelles-Ludwing-Tudó

Dilluns 14 de Juny de 2010.


Roca de St. Salvador, via Casanelles-Ludwing-Tudó

O el que es el mateix, L’Elefant , via Hispano-Suecia.
by Bullaroles

L’altre dia mirant per la ret, baix trobar aquest article d’en Bullaroles.

Realment es un pany de paret prou desconegut per la majoria i molt saturat de vies, sobretot si repetim aquesta, ja que sempre busca els llocs mes febles per poder pujar amb lliure, i això es sinònim de navegar i fer voltes.

La via ja s’ho val per fer la petita excursió, avui estàvem amb en Gere i el Jaume sota la mirada de les cabres i les seves cries.

La via si que te parabolts del Ø8 i 10, però també te burins i xinxetes, filferros, pitons, merlets....

Vaja, no us penseu que es un reequipament a proba de bomba, no,no.

Es la mínima expressió de la restauració d’una via. !!!!!!!!!!!!!!

Personalment m’ha agradat molt la via, sempre trobarem coses que un les hauria fetes d’una altre manera, però tant se val.

Si ,senyor, un bona mostra del respecte a l’esperit Montserratí.

SENYORS SOBREEQUIPADORS, REPETIU AQUESTA VIA I PODER ENTENDREU PER QUE US TREUEN EL PARABOLTS QUE POSEU DE MES.

Toma ja. !!!!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 13 de juny del 2010

23a MRXA GRAÀCIA-MONTSERRAT

Dissabte 12 de Juny de 2010


by UEC-GRACIA

Dissabte 17:00 hores, Plaça de Rius i Taulet a Gracia, amb dos coets es dona la sortida i comencem a passar uns 500 marxaires.
Fa un sol espatarrant i la xafogor de BCN es nota, anem enfilant cap a Plaça Molina,St. Gervasi i direcció Collserola.
Un cop som d’alt, podríem dir que sortim de la ciutat per iniciar realment la marxa.
La marxa la podríem dividir amb tres parts.

BCN-Castellvisbal : Molt maco tot el recorregut per Collserola, molt de bosc, llocs que desconeixia.
No se que ens agafa, però anem com si ens perseguís el Diable, suem com bous.

Castellbisbal-Ullestrell : no es el mes maco, poder per les obres d’aquesta nova carretera que tant critiquem i que farem servir mes del que l’hem criticat.
Aquí a Ullastrell, ens saltem el control nº4, per que queia apartat de la ruta i ens en donem compte a l’arribar a Montserrat.
Al passar per poble, es sentia un xivarri al Poliesportiu, que comentem : ja ha arribat l’estiu i fan festa. Doncs resulta que el control estava al ben mig de la festa.

Ullastrel-Montserrat : Un altre tram molt maco amb desnivells prous importants.
La baixada de St. Salvador de les Espases fins l’Aeri es del tot trialer, aquí tenim una petita encigalada que resolem anant per la via dels FGC fins l’Aeri.
D’aquí una telefonada a casa per dir que ja arribo, i resulta que ja son tots d’alt amb el telescopi mirant estels i esperant-me.

Puja que pujaràs i al Monestir arribaràs.

L’he trobat dura pel ritme que portàvem, al cap i a la fi de BCN a Montserrat, fa pujada.

Temps no oficial de 09:25 hores i ales tres de la matinada ja estava dutxat i estirat al llit.

La pròxima : Cap de Rec

dimarts, 1 de juny del 2010

STAE paret de Santa Cecilia

Diumenge 30 de Maig de 2010



Via STAE a la Paret de Santa Cecilia.

Avui amb l’Alex, ens decantem per aquesta paret, una clàssica que a estat reequipada.


No es un festival de parabolts, però es molt correcte l’equipament, hi ha de tot, burins, espits, pitons, parabolts, tacs de fusta, sabines, blocs encastats........

Nosaltres portaven tascons ( n’he fet servir un), els 4 aliens grossos i Camelots del 0.75 al 3 i 2 xapes recuperables.
La primera tirada es la mes bruta i mes equipada.

La segona es de díedre per disfrutar i la cosa continua per placa amb roca molt bona fins a la cinquena reunió.













A partir d’aquí iniciem tirades típiques de parets, un curt tram de 6a ( A0), que jo el resolc amb tres amics a “piñon”, per entrar a la sisena reunió sense fer el 6a.


Continuem amb dos pitons amb anella “roñica” i cap dins de la xemeneia.

Disfrutan com un Enano a la xemeneia

A la reunió canviem de paret i ja sortim al costat de la Ferrata, plena de gent, quin perill!!!!!!!!!!!!

Una altre petita xemeneia i una darrera tirada, ja som al cim.

Avui he fet una cosa que encara no havia fet mai, a sigut menjar-me tots el cacauets, ametlles, avellanes i quicous, que els Ferrateros se’ls i cauen al cim.

Ei, direu, quina guarrada ?, doncs no!!!!!!!, cap era ranci, estaven boníssims.

La baixada la fem per la Teresina.