Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serrat del Moro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serrat del Moro. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de juny del 2019

Mas Brullet sortin per la Parera Garcia






Tornar a la Mas-Brullet sempre es bonic, l'objectiu es fer el diedre de l'Ou ( Parera-Garcia ).
Ja fa temps hem deien que la roca coral·lina i sputnik feien una delícia de llarg, que cabrons, lo de coral·lina ja t'ho pots imaginar i pel que fa a l'esputnik solament en resta la pols de la galaxia.

Un altre forma de passar el dia i fer llargs que et falten d'aquest espectacular serrat.

Amb tres llargs et plantes a la gran alzina de la Mas-Brullet, d'aquí cap a l'esquerra surt un llarg-canal-rostoll que et deixa a peu de diedre, el diedre es bo però no molt bo com me l'havien venut.
L'últim llarg sense pitonar es d'aquells que agraeixes que li hagi tocat al company, V+ clàssic de poc a poc i bona lletra.

Recomanable si el que vols es escalar i deixar-te d'hòsties de fer via senceres, entrar per baix i sortir per dalt es l'objectiu.

Material utilitzat : ( no me'n recordo)

Joc de Totem
Camalot 2 i 3









diumenge, 24 de setembre del 2017

Anubis al Serrat del Moro






De ben segur que es de les millor de Montserrat, encara que resta carregada de fantasmes i mites.
Les assegurances son escasses i toca escalar sense miraments, els últims llargs que corresponen a la Mato Grosso la cosa ja es mes relaxada, tampoc per llençar coets.
L'incendi de 1986 fa que les reunions en sabines desapareixin ( 1-4 i 5) i suposadament també aflorin burins ( els dos primers del segon llarg i el tercer del quart llarg).
Les reunions 4 i 6 son en sabines, la primera reunió opcional farem servir l'últim bolt del quart llarg i les branques , la segona opcional es tota de branques. La reunió 5  ( Mato Grosso) s'ha desplaçat cinc metres a la dreta.
Magnifica via, imprescindible però pareu-hi atenció que no s'hi val a badar.

Material utilitzat :
Bagues sabineres i dues per merlets
Camalot 0.2 i del 0.5 al 4
Alien del Gris al Taronja














dimarts, 4 de juny del 2013

Deixant de tocar els ous a l'Anubis


Quantes vies que necessiten el seu espai per a poder navegar i apareix al costat la variant descafeïnada amb moltes mes assegurances i tot recte.
Be, aquest es el cas de La toca’t els ous.

El primer llarg aprofita l’entrada de l’Anubis per després seguir recte amb cinc expansions mentres l’Anubis ho fa amb dos.

El segon llarg surt recte, l’Anubis per l’esquerra i aquí es on apareix el guirigall. Algú al seu dia va fer una entrada recta a la reunió ( que es el que hem fet la majoria.), quan realment l’Anubis va a cercar el degotall i creuar-lo per després fer una diagonal esquerra fins a la reunió.

El dia que picava la Toca’t els ous vaig entrar per la SAME i sota el sostret  fent flanqueig a l’esquerra hem topo amb un burí !!!!!!! , l’aprofito i tiro recte amunt a cercar el desplom d’artificial.
Després per dalt varem equipar aquests dos primers trams, n’erem conscient que ens apropàvem massa i que trepitjàvem l’Anubis, no se, poder per passotisme, egoisme o volguer obrir el màxim de tirades encara que això perjudiqui les veïnes.
Molt poca gent m’ha comentat aquesta gran cagada i hem feia molta mandra corregir-la i una dècada després he decidit anar-hi a rebentar aquest dos llargs i treure l’entrada directa de la segona reunió de l’Anubis.
Avis a tots el escaladors i escaladores, a partir d’avui la Toca’t els ous comença a l’últim burí de la segona tirada de l’Anubis.
S’han eliminat  12 bolts i 4 espits, prefereix-ho que ningú se’n recordi de mi a que una persona hem recordi com el ruc que va espatllar l’Anubis.

Com he pogut llegir per la xarxa, millor Talibà que Marine Espanyol, i per que sapigueu com eliminar un parabolt us deixo aquest clip.



diumenge, 16 d’octubre del 2011

Manfred Man al Serrat del Moro

Després de la proposta de l’Uri i mirar horroritzat des de l’ Enigmes el imponent esperó de la Manfred Man, li comento que mai pujaré per aquesta via ( típica cagarel•la momentània d’escalador).


A la setmana següent ja estem quadrant dies per anar-hi.

Si es que mai pots dir que mai pujaré per aquí.

ressenya ABC


Dijous 13 d‘Octubre de 2011.

Tal com despunta el sol ( 07:30 hores), ja ens estem barallant amb la primera tirada, aquesta no està tan marrana com diu la guia del Hita, es una tirada típica de Parets que puges amb lliure i A0 posant pitons, friends i tascons, també s’ha de dir que la trobem mes equipada del que ens pensàvem.
1er llarg

La reunió la muntem uns 20m a dins del bosc penjat i fem dues tirades mes per dins del la selva i ens plantem a la tercera reunió.

La quarta tirada, sortim amb lliure fins agafar un burins i no deixo els estreps fins a la reunió, tenim que netejar les fissures per poder posar friends i tascons, també i cauen un grapat de pitons.

A la quarta reunió, decidim marxar abans no ens cantin els Puputs a l’esperó, fixem una corda fins on ens dona, fem un curt ràpel i tornem a fixar l’altre corda a la reunió de l’Adolfo Gregorio fins al terra.

Baixem rectes per la torrentera fins al camí de l’Arrel i a quarts de tres ja som al Bar.



Dissabte 15 d’Octubre de 2011.

Amb negre nit enfilem les cordes i iniciem el cinquè llarg, a trenc d’alba som a mitja tirada, aquesta te la seva feineta.
esmorzant
recuperant

La següent es el “diedre Arcarons” i tot s’ha de dir, es un llarg marrano amb una entrada a la reunió terrosa, per dir-ho d’alguna forma.

El setè llarg es un xic mes agraït i no tant marrano, l’últim burí te la plaqueta trencada.

Vuitè llarg, per no variar sortida amb estreps i després la cosa es torna a posar mes que marrana, per arribar de costat a la vuitena reunió.
entrada a la vuitena reunió

Aquí li casquem tres expansions inoxidables i ens deixem de sabines seques penjades al buit.

Ara si que entrem a un mon vertical, de bona roca i obert d’una forma admirable.

La novena tirada es d’un artificial laboriós que amb alguna sortideta amb lliure ens deixa apropar-nos al burins, no es fàcil.
9è llarg
9è llarg

La dècima tirada es tremendament espectacular i la onzena tot i ser IVsup no regalen res, poder eren els Puputs o el sistema Braille.
Bestial 10è llarg.

Via llarga, treballosa, roca de molt bona a no entenc com s’aguanta i m’aguanto.

Col•leccionisme 100x100.

Material utilitzat :

15 pitons varis

Joc de tascons

Joc d'Aliens ( Verd a Blanc)

Camalot del 2 i 3

1 ganxo

1 plom

5 Fustes mitjanes

dimecres, 28 de setembre del 2011

Enigmes de l'Odi al Serrat del Moro

Dimecres 28 de Setembre de 2001.


Enigmes de l’Odi al Serrat del Moro.



L’Uri hem fa la proposta indecent de fer aquesta via que solament tenim una ressenya molt detallada i cap referència mes.

Els dos primers llargs corresponen a una via que començaren a obrir els Joseps Marias ( Salvany / Alsina. ), per anar a cercar una característica “ Y “ i obrint fins al final de la branca esquerra de dita “ Y “.





Te tirades molt maques i d’altres que s’apropen molt al terme “ rostoll”, encara així totes son de feina i no ens permetrà abaixar la guàrdia fins al cim mateix.

26 anys d’existència i un gran incendi, l’han deixada de la mà de la natura, les Sabines i els Romanins son secs, encara que de nous també n’hi ha, els Aritjols, Galzerans i Esparregueres, cobren protagonisme a molts punts.

Nosaltres patim una encigalada al 7è llarg i apareixem a la 8a reunió per la Mato-Groso, saltant-nos l’única tirada de : “ roca molt bona “ per fer una rostollada d’aquelles que ens en recordarem sempre.

En conjunt la via maca i exigent, si anem amb esperit montserratí/aventurer.

Comentaris :


1ª tirada : te un pitó no ressenyat

2º reunió es fa mes a l’esquerra, la sabina original es seca

5ª tirada : el pas d’A2 es amb lliure, el primer pitó a saltat.

9ª tirada : el primer pitó es el de la 5ª, plàtan d’alumini amb l’ull trencat ( amb una baga s’escanya)

10ª tirada : el pitó que marca, esta després del burí, te una baga i tot ell està massa endins.

11º tirada : hem deixat una “V”, entre els dos burins.





Material utilitzat :

16 cintes +reunions

9 pitons

Camelot: 2-3. ( poder interessa repetir-los)

Aliens : Verda a Blanc . ( mola repetir semàfor.)

2 tascons

Estreps

 

dilluns, 29 d’agost del 2011

Mas - Brullet al Serrat del Moro

Dilluns 29 d’Agost de 2001.


Mas –Brullet al Serrat del Moro.

( L7+L8 )

Avui quedo amb en Pepe , el Juan i la Carmen.

Jo tenia un pla “A”, d’aquells que no fan gaire gracia i optem pel pla “B”, ja que el Juan i la Carmen estan de pas i que res millor que fer aquesta encantadora via i s’emportin un bon record.

No gaire cosa per explicar, amb les explicacions i ressenyes dels amics Escalatroncs, en tindrem prou. ( son de confiança. )

La via es pot fer amb set tirades ( L1, L2, L3+L4, L5+L6, L7+L8, L9, L10).

La roca comença a estar un xic polida i les expansions de l’ultima tirada els hi faria falta una ma de pintura, però igualment sempre gaudeixes d’aquesta encisadora via.

L9
L9

diumenge, 4 d’abril del 2010

Nasti de Plasti, al Serrat del Moro

Dissabte 3 d’Abril de 2010.


Serrat del Moro. Via Nasti de Plasti.
Per Setmana Santa, com a casa, en lloc.

Aprofitant visita del Nacho, ens decantem pel Moro, ja que fa solet i l’ombra encara es fresca.

Iniciem per la Casas-Chani, del despreniment que no l’avia repetit, ja no es el que era!!!!!!.















Primer llarg Casas-Chani    

     

  Primera reunió Casas-Chani                                                            Tercer llarg Casas-Chani



Tres tirades, la segona la mes obligada i dreta, pots posar-hi cosetes.

Iniciem la Nasti, tot un festival de fissures que es poden assegurar com tu vulguis, qui no posi de puta mare un Bicoin, Alien o Camalot, que vagi al metge.

Primer diedre

Segon diedre

Les reunions tenen bastants burins, tots correctes.

reunió dels 80's

Les dues tirades de díedre son magnifiques, la tercera te un traçat original i lògic.

A partir d’aquí, podem seguir per la Casas ( opció “COBARDE” ), o continuar per la via, sàvia putada per els porucs.

Iniciem la quarta tirada amb un pont roca i un “aleop” fins el primer burí, trobarem dos burins mes, i una entrada a reunió, que no pots tremolar.

Despres del "aleop"

La quinta tirada, per mi a sigut la mes obligada, ja no existeix la sabina de la “llaçada”, i la següent es morta, es un d’aquest díedres Montserratins, de fissura irregular, amb un burí a la meitat, que tot i poder-la assegurar correctament, et puteges com un brètol.

L’ultima tirada tampoc es per despreciar-la.

L'ultim llarg

Via molt recomanable, per disfrutar i plorar.

Material que duiem :
Aliens : del Verd, cap a munt.
Bicoins : un Joc
Camalots : C-2 i C-3
1 plaqueta ( 3ª Casas)

Baixem pels ràpels, per que no ens agrada caminar gaire.