dilluns, 30 de desembre del 2013

Piratas al Serrat de les Garrigoses






Caos, jo ho definiria com a itinerari per esperits inquiets, amants del  terreny poc definit.
La meva màxima satisfacció a sigut poder seguir tot l’itinerari sense gaires entrebancs.
El primer i segon llarg son prou bons i caldrà reforçar la primera reunió.
El tercer llarg un cop t'hi poses també te un aprovat.
El sisè llarg, tot i tenir un aspecte desencoratjador, es realment molt bo amb bona roca.
D’aquí sortirem caminat a cercar un esperó gens definit , el de mes de l’esquerra, ens posarem al tram mes lleig del que sens presenta al davant.
Tota la via es un caos continuo, està tota pixada i cagada per les Cabres, encara agafarem les Febres de Malta per culpa de les putas cabres.
La roca es de molt bona a trams gens bons, posar-hi  atenció.
Jo la recomano, encara que de ven segur que mai serà una via popular.

1er llarg


2on llarg


4at llarg


6è llarg

Material utilitzat :
Joc discret de tascons
Joc d’Aliens
Camalot de l’1 al 3
Bagues savineres

Opcionalment un parell de claus ( nosaltres no hem pitonat.)

dilluns, 23 de desembre del 2013

Alba Artigas al Cap de Ras



Bonica via, mig equipada i la reforces sense problemes.
Tots els llargs tenen un tram maco, la roca es de controlar, però es bastant bona.
Lo del quart llarg, tampoc es veu tant terrible, encara que un segueix el camí que marca el de primer.
Del tot recomanable si ens defensem correctament amb l’autoprotecció.

3er llarg

4at llarg

6è llarg
8è llarg



Material utilitzat :
Camalot , 000-00- 1 i 2
Alien , Blau a Blanc

Tascons mitjans.

dilluns, 16 de desembre del 2013

Paraisos Fiscales al Serrat Alt d'Ager

Luichy

Es una via sense ambient, però gaudeixes de bon rocam i trams realment molt bons, tant pels moviments com per la roca.
A les parts difícils l’equipament es generós i te’l pots amanir al gust.

Via recomanable.

4at llarg

Darrer llarg

Material utilitzat :
Camalot del 000 al 1
1 baga pont de pedra
15 cintes + reunions


Cim de la Josep,Elena, Oriol

dilluns, 9 de desembre del 2013

Estereotip al Serrat dels Mongos



Via composta de dues parts,  de tres tirades cada una.

La part superior es realment bona i l’excel·lent roca ens acompanyarà tota l’ascensió , els graus son mes que amables .
1er llarg
3er llarg
5è llarg

Material utilitzat :

8 cintes+ reunions




dilluns, 2 de desembre del 2013

Sang Cheyenne a Busa


 
 


Via sense cap mena de mal de cap, tal i com ens te acostumats l’emplomallat.
El primer llarg es força bo, la resta es seguir la filera d’assegurances i anar pujant.
Com a presa de contacte amb la roca de Busa no esta malament, encara que l’escalada d’aquí es això, escalada, i no anar seguint expansions.
El tercer i quart llarg, s’empalmen sense problemes i l’últim llarg es del tot prescindible.
Segurament la seva veina Peus Negres es mes agradable.

divendres, 29 de novembre del 2013

Jardí Botànic a Busa


Aquí trobaras mes info
 
 
 
Encara no coneixia aquesta raconada del Solsonès i la veritat es que la sensació a estat del tot satisfactòria.
Sort en tenim de que encara quedin aquests paratges poc massificats, el silenci s’acompanya pel “clon-clon” de les esquelles, bosc frondós  i nets, màgia total i absoluta, això es Busa.

Amb l’Edu, ens enfilem per aquest traçat lògic I clàssic, la roca es de molt bona a algun tram un xic  terròs, l’equipament es correcte, podent-lo amanir al gust.

L’últim llarg , poder es el que ens demanarà mes esforços, però al arribar al Pla de Busa ens reafirmarem de que bonic es escalar i mes a Busa.

Molt  recomanable.

1er llarg

 


entrada a la primera reunió

2on llarg


3er llarg


 
3a reunió


4at llarg
 
 

 


Material utilitzat :
Tascons
Friends fins al 3
Bagues savineres
12 cintes + reunions




dimecres, 27 de novembre del 2013

La Dama de los Vientos a la Pala del Coll ( Mont-Roig.)


 


El traçat de la via es realment bo, amb una varietat de passatges que la fan la mar de divertida i agradable, l’altre cara de la moneda es l’excessiu equipament a base de bolts,  fa que sigui una Ferreteria vertical, fent-li perdre el compromís i l’aventura, però es el que hi ha.
Recomanable.

1er llarg

 
2on llarg
Hem empalmat el segon i tercer llarg.
 
 
 
Material utilitzat :
15 cintes + reunions.



Trending Topic a l'Agulla dels Pelats ( Mont-Roig.)


 

 

Fugint d'Ager per temes d'oratge, amb l'Albert decidim anar cap el Montroig.

A cop d’ull, poder com moltes de la zona sembla el que no es.
Bonica via, amb algun pas a protegir i la resta molt equipat amb parabolillos de Ø8.

El grau es generós i el pas del tercer llarg es realment maco.

Recomanable.

1er llarg

 


2on llarg
3er llarg
 
 
 
Material utilitzat :
 
Camalots del 0.5 al 3
 
12 cintes + reunions.

dilluns, 11 de novembre del 2013

Agulla del Timbal i el Timbaler del Bruc

Aquí hi trobaràs una bona piulada


El discret Timbal amaga una de les vies mes senzilles i a l’hora austera  que he fet a Montserrat, es un traçat d’espardenya i cordill per gaudir com un gínjol.

La xemeneia del primer llarg, té la mida optima per pujar relaxadament i protegir-la al nostre gust amb flotants, també es pot pitonar al gust.

La reunió del Coll de Dama es molt confortable i seguint la mateixa tònica podrem accedir al Timbal sense problemes.

Les reunions  son de dos espits cadascuna, preveure alguna baga per els ràpels si el que volem es marxar amb aquesta joia  a la butxaca.

Amb un Joc de Camalots de 0.5 al 3 i una plaqueta recuperable, es tot el que cal menester.

Si amb tot això encara no n’hem tingut prou, del Coll de Dama surt la Nubiola-Torres-Nubiola que ens durà al cim del Timbaler de Bruc, maca i espectacular tirada. El mes compromès es arribar a l’escarpa guerxa, la resta e troba semiequipat amb tres pitons i un burí.





Aquest llarg es pot fer en lliure difícil ( 6a/b), amb A0/V+ o A1/IV+, tot dependrà de la quantitat de pitons que portem.
A part del material del Timbal i afegirem  : 1 “V” i Alien del Blau al Groc

dilluns, 4 de novembre del 2013

Pastel de Buitre a la Momieta




Extrem nº 14

Aprofitant l’endreçament de la Normal m’engresco a requipar aquesta via esportiva, s’han retirat tots els burins de les tirades, substituint-los per bolts inox Ø10.

Es un exemple més del “boom” dels 80’s, aquella nova modalitat avui dia es totalment quotidiana, però amb els anys haig de reconèixer que ho varem portar massa lluny, no teníem que haver atacat mai les roques de mes d’una tirada i ens agradi o no, la historia es bassa en els fets ocorreguts.

Aquella dècada tingué un fet força curiós que derivà amb una assemblea d’escaladors. Entre moltes persones que no veien amb bons ulls aquella emergent tendència, i havia en Jordi Lluch que amb els seu escrits a les revistes, qüestionava la nostra “mala praxis”.

Joves nosaltres , amb més músculs que cervell, defeníem la “new wave” contra el pensament Ortodoxa d’aquelles generacions d’escaladors que precedíem. Fins i tot li varem dedicar una via  a unes paraules d’un escrit seu : “ com aranyes penjants “. ( que burros nosaltres. )

Amb els anys, tenim menys músculs i el mateix cervell ( +o-) i estic bastant d’acord amb aquells que no volien que proliferéssim, quasi acabem amb l’escalada Montserratina.

No hem penedeixo de res per haver viscut uns 80’s a tope, però mirem objectivament l’evolució feta en aquest espai de temps i no fem els mateixos errors.

Salut, revolució i Independència.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Deixant de fer pastissos a la Normal de la Momieta


La cordada del retrato, no están fent la Norma.
Aquest es l'error que s'ha corretgit
 
L’any 1983 amb en Pastelero, vam decidir anar a obrir una via a la Momieta, l’idea era obrir-la per dalt, una nova moda que per desgracia va tindre molts adeptes.

Aquell any, l’Ermita de Sant Benet era guardada pel Victor Viciana, l’Ema Mora, Tonia García i la Susana Marsol. Al comentar amb ells la nostra intenció, el Victor i el Toni ens van acompanyar fins a sota el desplom, muntem una reunió de burins i en Toni puja una mica per la normal, encinta una sabina i tornant a l’esquerra,  es curra una tirada sense res i munta el que seria la tercera reunió de la Pastel de Buitre.

Jo i el Pastelero amb cara de no entendre res després de veure la lliçó, seguim amb la nostra de obrir per dalt i com mes difícil millor.
Ells continuen obrint el que avui es la variant de 6b fins que es l’hora de baixar.

El Victor i en Toni estaven molt per sobre de nosaltres i amb una clara idea de com es tenia que obrir una via, cosa que nosaltres no compartíem, nosaltres la volíem obrir per dalt, era mes ràpid, menys arriscat i mes fàcil.

Dies després tornem a acabar la via, equipem de la primera reunió de la normal recta al terra, el segon llarg te un tros en comú, del pont de pedra, decideix-ho posar un burí una mica a l’esquerra i diferenciar-la de la Normal que marxa en diagonal dreta.

Així neix la Via Pastel de Buitre, amb el temps molta gent que fa la Normal, aprofita aquest burí per accedir a la segona reunió de la pastel de Buitre , sense fer la reunió de la Bauma continuen per la Normal fins al cim.

Amb els requipaments del 1991 a la Normal de la Momieta es varia l’itinerari, fent-lo passar per la Pastel de Buitre, afagin’t-hi mes bolts.

Sempre que veia algú a la Normal, però que aprofitaven la Pastel de Buitre, no ho entenia, ja que Jo ho tenia clar la diferencia d’itineraris, però la resta no.

Trenta anys després hem decideixo corregir la segona tirada eliminat qualsevol rastre de la Pastel de Buitre i de retruc tornant a recuperar el segon llarg de la Normal, també aprofito i faig neteja al primer llarg i l’últim.

Això no es tornar la via al seu estat original d’obertura, es deixar-la tal i com jo la vaig espatllar al 1983, la gent hi podrà estar d’acord o no, alguns voldran mes bolts i d’altres que s’arrenqui tot. No soc del parer de deixar la via en “boles”, ni d’afegir cap assegurança mes.

Tot plegat es una mena de penediment-diarreic-celestial, jo no vull que nostre Senyor el dia del judici final  m’envii a l’infern, o sí ?

Salut i bones escalades.

El Merlet

El Pont de Pedra es pot reforçar fàcilment amb Aliens del Verd al Gris o similars.