.jpg) |
La cordada del retrato, no están fent la Norma.
Aquest es l'error que s'ha corretgit |
L’any
1983 amb en Pastelero, vam decidir anar a obrir una via a la Momieta, l’idea
era obrir-la per dalt, una nova moda que per desgracia va tindre molts adeptes.
Aquell
any, l’Ermita de Sant Benet era guardada pel Victor Viciana, l’Ema Mora, Tonia García
i la Susana Marsol. Al comentar amb ells la nostra intenció, el Victor i
en Toni puja una mica per la normal, encinta una sabina del tercer llarg de la normal i tornant a l’esquerra,
es curra una tirada sense res i munta el
que seria la tercera reunió de la Pastel de Buitre.
Jo
i el Pastelero amb cara de no entendre res després de veure la lliçó, seguim
amb la nostra de obrir per dalt i com mes difícil millor.
Ells
continuen obrint el que avui es la variant de 6b fins que es l’hora de baixar.
El
Victor i en Toni estaven molt per sobre de nosaltres i amb una clara idea de
com es tenia que obrir una via, cosa que nosaltres no compartíem, nosaltres la volíem
obrir per dalt, era mes ràpid, menys arriscat i mes fàcil.
Dies
després tornem a acabar la via, equipem de la primera reunió de la normal recta
al terra, el segon llarg te un tros en comú, del pont de pedra, decideix-ho
posar un burí una mica a l’esquerra i diferenciar-la de la Normal que marxa en
diagonal dreta.
Així
neix la Via Pastel de Buitre, amb el temps molta gent que fa la Normal,
aprofita aquest burí per accedir a la segona reunió de la pastel de Buitre , sense
fer la reunió de la Bauma continuen per la Normal fins al cim.
Amb
els requipaments del 1991 a la Normal de la Momieta es varia l’itinerari,
fent-lo passar per la Pastel de Buitre, afagin’t-hi mes bolts.
Sempre
que veia algú a la Normal, però que aprofitaven la Pastel de Buitre, no ho
entenia, ja que Jo ho tenia clar la diferencia d’itineraris, però la resta no.
Trenta
anys després hem decideixo corregir la segona tirada eliminat qualsevol rastre
de la Pastel de Buitre i de retruc tornant a recuperar el segon llarg de la
Normal, també aprofito i faig neteja al primer llarg i l’últim.
Això
no es tornar la via al seu estat original d’obertura, es deixar-la tal i com jo
la vaig espatllar al 1983, la gent hi podrà estar d’acord o no, alguns voldran
mes bolts i d’altres que s’arrenqui tot. No soc del parer de deixar la via en
“boles”, ni d’afegir cap assegurança mes.
Tot
plegat es una mena de penediment-diarreic-celestial, jo no vull que nostre
Senyor el dia del judici final m’envii a
l’infern, o sí ?
Salut
i bones escalades.
 |
| El Merlet |
 |
El Pont de Pedra es pot reforçar fàcilment amb Aliens del Verd al Gris o similars.
|
.jpg)
