T'hauré d'aplicar un correctiu serio.

Imaginat un lloc tranqui i solitari, aquest es mes del que et puguis imaginar.

La roca es excepcionalment bona , solament dos blocs bellugadissos ( una ja està a baix i l'altre espera la rifa).

Equipament escadusser però suficient, jo hagués deixat un pitó a 5m sortint del tercer llarg i un altre a 5m del segon bolt, al quart llarg un altre al diedre abans del segon bolt, però es el que hi ha.

El grau pot semblar justet  barrejat amb la navegació , però com s'amaneix correctament la cosa queda segura.

A  mi personalment m'ha agradat molt, via molt recomanable.

Material utilitzat :

Camalot del 00 al 3

Alien  del Groc al Blanc

Tascons

Privilegi al Serrat dels Mongos.

Sempre que passo pel camí, els ulls sen van al diedre cridaner que marca el final de Serrat.

Fins a peu de diedre a jutjar per l'estat dels burins ja estava obert. Amb l'incendi de 1994 la roca pateix una transformació, sobretot a la part baixa, deixant una parany de crostetes que et dificulta a l'hora d'escollir per on pujaràs.

Hi ha qui entra per la esquerra anant a cercar la Cerimònia Macabra ( la ressenya original la marquen recta), o aprofitar unes noves expansions que pugen recte, en el nostre cas aprofitem dites assegurances i ens estalviem l'ensurt de les crostetes.

Els diedres son molt bons i pujarem com hom cregui adient i el sostre es magnífic, tot amb flotants.

L'ultima reunió es "incomoda" i el següent llarg es marranot però sense les crostetes, quasi al final de la travessa hem deixat una "V".

Divertida via amb el peatge del primer llarg i un últim típic de la regió.

Material utilitzat :

Els estreps

Camalot del 0.4 al 3

Alien del Vermell al Blanc

pitons :      1 "V" que s'ha quedat

                  1 acanalada

                  1 "Z" dura

                  1 plàtan

Aquí es on s'ha quedat la "V"

Collooons!!!

Integra Freekopata

Integral que enllaça tot de cims finalitzant a la Salamandra, iniciem al cim de la Roca del Grau ( camí del Montgròs) passant-nos a l'Agulla de la Font de la Cadireta, son tres tirades prou exigents, al final del tercer llarg podrem fer reunió d'uns pitons i d'aquí pujar al cim ( dos parabolts), o d'aquests pitons flanquejar a la dreta a un pont de roca i arribar al coll, fent reunió d'un Teix, si ens enfilem pel Teix també podrem fer el cim.

La tirada que pertany a la Roca veïna de la dreta de la Salamandra es plaquera i amb un llarg de transició ens plantem a la Salamandra que amb un sol llarg farem cim. Per mi aquest llarg es el mes compromès de tots.

Via recomanable però exigent.

Material utilitzat :

Cintes exprés. (Portar algun micro no farà destorb.)

GESAM a la Punxa

roques,parets i agulles
de
MONTSERRAT
II. REGIÓ DE TEBES I TEBAIDA
1973

Recorregut d'allò mes amagat i solitud assegurada, el seu traçat no ens deixarà indiferents .

La primera reunió la farem d'un ferro i cap de burí.

El segon llarg es l'estrella, cap rastre però sense perduda arribarem a la bauma que ens amaga una reunió d'aquelles que ja no li queda ni l'últim telediari, amb la cagalera de tot plegat deixem algun pitó per que sí al següent llarg.

Via del tot recomanable i si hom decideix posar dues expansions noves a la reunió ja seria l'hòstia.

Material utilitzat :

Camalot del 0.4 al 5

1 plaqueta recuperable

baga escanyar pitons

3 pitons que els hem deixat

AGP al Plec Inferior

No està malament, els dos primers llargs tenen la seva lògica i la sortida d'estreps per arribar a la segona reunió es mes espectacular que difícil, a partir d'aquí la lògica queda relegada per la dificultat i perd la sinuositat Montserratina.

La roca es molt bona menys l'arribada al cim, totes les reunions son de parabolts i els burins ja tenen els seus anys.

Material utilitzat :

Cintes exprés i estrep.

Ok Pana al Doll

 

Aquí li diuen Alpinisme de secà, poder es de les vies amb mes "brillo" i la roca no està malament, algun punt et fa recordar que som al Doll i no a les zones de moda.

L'accés a la feixa es prou inquietant després d'agafar uns quants manats d'aquests Geranis que no son de fiar, com la ressenya marca feixa i reunió d'un espit a sota d'una fissura molt bona nosaltres ho fem i a jutjar per la cara dels tres no ens en sabem avenir del que tenim al damunt, una cosa ( fissura) de roca súper poca solta que ens fa dir : " sort que es de les que tenen millor roca".

Mirant trenta vegades la ressenya ens adonem que som al peu de la Motorhead i sortim peus en Polvorasa a buscar la nostre.

Tota la via es molt bona llevat dels primers metres que son la "alegria de la huerta". L'últim llarg es espectacular.

Material utilitzat :

Joc de Camalot fins el 3

Tascons