TIM a la Paret de l'Aeri

roques,parets i agulles de MONTSERRAT
3/REGIÓ DE TÀBOR
1975

 

 

Fent un resum de la historia de la conquesta de la Paret de l’Aeri, ens trobem que l’ 11 de Juny de 1941, J.Panyella i J.Ferrera arriben fins a la plaça Catalunya.

L’11 d’Octubre de 1948, J.Camp, Camarassa, Alaix, Corominas, Gual i Izquierdo, aconsegueixen pujar de la Plaça Catalunya al cim.

La primera ascensió integral de tota la paret, corre a càrrec de J.Santacana,  J.Morera, R.Farrera, que la finalitzen el 2 d’Abril de 1953.

Aquestes son les versions oficials, que sense treure-li cap merit, que el tenen, una cosa que no s'explica, es que ningú no va pujar l'ultima tirada amb la corda per baix, tothom era tret de la paret amb la corda per dalt.
No fou fins als anys 70, que la cordada formada per Fernando Alvarez i Toni Perez, possaren els burins per sortir de la cova, ells son els que feren la primera integral.

Tot es Historia, depen de com la expliquis.

Totes aquestes ascensions son per treure's el barret i amb l’Edu avui ens proposem pujar-hi per contemplar i gaudir d’aquesta magnifica integral.

La via es molt bona, el recorregut es impepinablement pura lògica. Com a totes les TIM i trobarem matolls, roca a controlar, a mes de tots els pros que vulguem trobar-li.

Aquí hi trobaràs una bona ressenya.

2on llarg

 

4at llarg

 

5è llarg

6è llarg

 

7è llarg

 

7a reunió

 

Material utilitzat :

3 plaquetes recuperables
Camalot del 0.5 al 3
Alien del Blau a Blanc
Tascons
2 pitons , que els hem deixat a la 6ª i 7ª tirada ( ens ha saltat el primer o segon pitó del 6è llarg).

 

La meva valoració  personal de les TIM, guiant-me per la varietat de passos, la paret,…..etc

Lluís Creus a la Paret dels Diables.
Sabadell al Serrat del Patriarca.
TIM a la Paret de l’Aeri.
TIM a la Paret de Sant Jeroni.
Pere Carner a la Paret d’Ecos.

Que tingueu bones escalades

El Carquinyoli per la Anda-Roc-Man

El Carquinyoli vist des de ponent ( Foto : Jose Valero.)

El Carquinyoli,  es un altre gran ascensió dels Germans Estorach, feta el 25 de Juliol de 1946.

L’agulla resta prou separada de la paret, permetent-nos pujar amb “X”, podrem col·locar dos o tres pitons prous bons i en trobarem dos mes amb baguetilla.

El cim ens esperen uns ferros clavats al cap del Carquinyoli , que ens permetran baixar sense gaires problemes. La roca no es bona.

El mes divertit de tot es arribar-hi, podrem fer-ho al estil antic, matoll tracció a dojo i aventura assegurada com ens indica el Montserrat Pam a Pam  ( pag.87 ) , o pujar per la Anda-Roc-Man, que segueix essent molt matollera, d’aventura i gens recomanable, però un dels dos peatges hem d’escollir si el nostre destí es pujar l’agulleta.



Insuperable 1er llarg

El primer llarg es una “via crucis” d’esbarzers, el segon es de canvi de reunió ( no fa falta fer el pas d’esqueneta. ) . El tercer es l’estrella i únic bo, amb roca a controlar, vertical, desequipat i dur. El quart ,el company ho fa tot amb lliure i la segona meitat el taratnà guarro ens segueix acompanyant fins la reunió del coll del Carquinyoli que es molt bona.

3er. llarg.

Continuarem fins els contraforts del Centenar fent mes matoll/tracció que un altre cosa.

Via poc aconsellable, solament recomanables als aventurers  i naturistes Montserratins .

Per acabar una d’aquelles frases que sempre fan gracia :  “ Con el paso de las cordadas y el saneo de la roca, seguro que rápidamente se convertirá en la clásica de la zona.”

Material utilitzat :

10 pitons variats ( 5 plans, 3 “V”, 2 “U” )
Camalot del 2 i 3
Alien del Blau al Blanc
1 pala per cavar un trinxera quan el company et bombardeja.

Baby a la Bessona Inferior

roques, parets i agulles de MONTSERRAT
1/ REGIÓ D'AGULLES
1972

 

 

Mes que bona, jo diria que una de les clàssiques mes factibles per pujar a la Bessona.

Molt assegurada, podrem progressar de la forma que trobem mes escaient, l’últim llarg toca apretar una mica, però res de l’altre mon.

Activitat feta amb l’Eladi i en Luisba.

1er llarg

 

Darrer llarg

 

Material utilitzat :

17 cintes
2 plaquetes recuperables
2 aliens petits

El Melindro

 

 

Sempre que passo pel camí Alt de Frares guaito pel collet que fa la Nina i La Boleta Foradada, es veu el Melindro.

 

Mires el cim petit i punxegut, amb l’ajuda de les branques, treus el coll i tot fitant cap a baix el panorama es esgarrifós, un díedre molt vertical, el peu de via tant avall que t’acabes marejant i tornes corrent al camí, dient-li al company : Que t’has begut l’enteniment ?

Desde de sota la cosa agafa la visió del que no sembla desde d’alt.

 

Parar  molta cura amb les pedres, ja que si tots ens dediquem a tirar còdols avall, acabarem amb el Melindro, i el company sempre resta a sota, sent un blanc segur, sense possibilitat d’aixopluc.

Al cim hem deixat una doble llaçada de corda amb maillon.

La barbeta delata al guardià del Melindro.

Cantant amb l'enigmàtic.

 

Material utilitzat :

Camalot  4 i 5
1 Universal, 1 extraplà i 1 “U”
Baga per bloc encastat

Mimètica al Caputxó d'en Semir

Solament per la reconada que amaga les canals que baixen del Gendarme per accedir a la via, ja es valen una visita.

Amb quatre expansions, un a la reunió zero i segona i dos mes que no se si son de progressió de l’inici del segon llarg ?, però nosaltres els hem aprofitat per fer-hi reunió reforçant-la amb un extraplà.

La via per si sola no està malament, si li afegim l’accés i l’entorn, el resultat es un magnífic i ben aprofitat dia a Montserrat.

Material utilitzat :

1 “U, 1 Universal, 1 “P”, 2 Extraplans

Alien del Blau al Blanc

Camalot del 2

Sabadell al Serrat del Patriarca

roques,parets i agulles de MONTSERRAT
3/REGIÓ DE TÀBOR
1975

La via Sabadell també coneguda coma a TIM es força curiosa i no massa freqüentada pel fet de tindre Terra I Matolls.

Toca escalar i negociar amb la roca, terra i vegetació, dependrà de la quantitat de pitons que portem.

1er llarg.

3er llarg

 

El dos primers es poden empalmar correctament.

4at llarg

La resta tal com marca la Ressenya, a destacar el sisè llarg, un encastament d’aquells que et posen les piles, l’últim llarg poder es el mes podrit.

6è llarg

 

Via dura i vertical, recomanable als amants d’emocions impagables.

Aquí trobaràs un bona ressenya.

Material utilitzat :

2 ”U”, 1 “V”,2 universals ( tots al 3er llarg i reunió)
Alien de Blau a Blanc
Camalot de 0.75 al 4
Un bon joc de tascons
2 plaquetes recuperables

 

Cutreclub al Ninet

El Ninet es una d’aquelles agulletes que crida molt l’atenció, petita i solitària .

La primera ascensió fou feta pels germans Estorach el 12-10-1946, per accedir-hi des d' Agulles es prou factible, però per fer  8 metres , has de caminar un bona estona.

Una bona opció es pujar-hi per la Cutreclub, del desaparegut “Gaiter”, coses de la vida, ell ens deixà  fa uns anys, i els Estorach crec que encara son vius.

La via està totalment equipada, fent reunions d’arbres solament a la 1º, 4ª i 5ª, la roca es correcta,no ho confongueu amb bona, tenint que parar atenció com es normal aquestes contrades de Montserrat.

2on llarg.

3er llarg.

4at llarg.

5è llarg.

6è llarg.

El Ninet la roca es una mica mes dolenta , però res de l’altre mon, hi pujarem d’un en un i per baixar dependrà de la consciencia de cadascú, desgrimpant o despenjar-nos d’unes vagues que surten d’unes arrels i Bonsai.

Darrer llarg.

La via es prou recomanable si el que volem es passar una estona agradable, sense preses i gaudint del paratge magnífic i únic que ens ofereix la Nostre Muntanya, el Ninet per si sol es mes que recomanable, es imprescindible.