dimecres, 20 d’abril del 2011

Miranda del Sentinella. Geni de l'Indret.

Dimecres 20 d’Abril de 2011.




Miranda del Sentinella. Geni de l’ Indret.





Avui fem una sortida els TPC cap a la part alta de la Plantació.

Pugem amb el “Cavall de Ferro”, ja que tenim que reservar forces.

Ens repartim amb dues cordades i els companys fan cap a la GEDE del Sentinella i naltros cap a la seva Miranda.

L’agulla de primeres es veu estranya però amaga un tresor digne de ser buscat.


La primera tirada aprofita el punt mes feble per anar al espit, d’aquí continuem fent un graonada de dretes,assegurat amb dos pitons i continuem fent el mateix amb dos espits mes, acabant recte amunt per entrar a la reunió que ens ho podrem assegurar amb un Alien mitjà.


La segona tirada tot i marcar-la fàcil, ens deixa als tres amb cara de pop, no es veu cap seguro. Et protegeixes la sortida amb un parell d’Aliens mitjans i surts a la caça, trobant un espit que no es veu de la reunió, després dos ponts de roca molt bons, un altre espit i reunió.













La tercera tirada l’hi fots per una fissura equipada amb dos espits i a la que agafes el segon que et queda bastant a la dreta, tires a l’esquerra per anar fent cap amunt i casi a dalt de tot un pitó ens avisa d’un pas Montserratí i entrem al cim.


Via molt recomanable, amb les assegurances justes i una lògica espatarrant, on ens tindrem que aplicar de valent.

diumenge, 17 d’abril del 2011

Pels camins dels Matxos

Diumenge 17 d’Abril de 2011.


Pels Camins dels Matxos.



Pels camins dels Matxos 2011 de cescrosell en Garmin Connect: Detalles


Maquíssima e increïble Marxa de la CCCR.

Sortida a les 06:30 de Torelló passant pel Puigsacalm, Cabrera i tornat a Torelló.

El dia acompanya totalment i el terra no es ni sec ni massa humit, la vegetació es d’un verd exultant i les Fagedes et fan aturar el ritme per observar-les.

Pena que corro per lliure i tot portar el que hem fa falta, en mes d’un avituallament caic a menjar de gorra, cosa lletja i falta de respecte per la resta de companys que han pagat la cursa.

El meu Garmin marca 63 Km. 3360 m. positius acumulats i 11:08 hores.


divendres, 15 d’abril del 2011

Agulla del Centenar. Diedre CADE

Divendres 15 d’Abril de 2011.




Agulla del Centenar. Diedre CADE.



Avui amb en Pelake quedem per fer una gran clàssica i deixar de banda tant parabolt i roca bona.

Ens posem a peu de via a les 11:00 hores i podem veure com el Paca treballa els últims metres abans de muntar la segona reunió de la Centenario Terry.

Ens amaguem al peu de via, ja que de tant en tant cauen projectils a tota velocitat, fent-nos posar la pila a cent.

Esperem a les 12:00 hores i ja té muntada la reunió i nosaltres cap amunt.

La primera tirada la fem entrant recte pel diedre, posant friends trobarem un parabolt, després mes friends i ja seguim per l’itinerari original fins a la primera reunió.






Si fem cas dels graus de la guia del Hita, aquesta tirada es de Vè grau.

La segona i tercera tirada es poden empalmar sense problemes, però nosaltres decidim fer les dues tirades.

La segona es prou maca i l’assegures al gust.



La tercera tirada es amb roca i blocs a controlar.

Ara que ja som a l’alça de l’hamaca den Paca, creuem unes paraules amb ell i en Pelake enceta la quarta tirada que es de cinc estrelles.













Impressionant tirada que també t’ha l’assegures al gust, trobant força pitons al final del llarg.
















El cinquè llarg, es amb roca a controlar i no tant esgarrifós com diuen, també i pots posar de tot.



Fem l’últim llarg per fer cim, ja que hi ha que fer cim, es una agulla.

Marxem corrents per que un cel negre ens avisa de problemes, però res de res.

Via mes que recomanable, molt maca, molt diedre i assegurable.

Material utilitzat : ½ joc d’Aliens, Camalots del 0.75 al 4.5 repetint el 2 i 3.

dijous, 7 d’abril del 2011

Vies merdoses. La Peluda. Els Rodríguez

Dijous 7 d’Abril de 2011.




La Peluda. Els Rodríguez.

Cap menció especial per fer aquesta via, una filera de parabolts que et pugen a dalt de l’agulla.

Material : 15-20 cintes i estreps.

Blau : Ojos Grises
Vermell : Els Rodriguez

CRITICA:

Un intent de via, que resta sense activitat durant 10-20 anys o els que sigui, la pot acabar i fer-la seva qui hi estigui interessat.

La primera tirada es una fissura/bavaresa de V+/6a equipada amb burins, ara bé, Els Rodríguez per anar a buscar el primer burí, hi posen dos parabolts ( això deu ser IV+).

explicació?

Per caçar el segon burí que te una sabina prou resistent, també hi foten un altre parabolt.

La resta de fissura que te uns quants burins i es pot protegir correctament, també li foten un munt de parabolts.

Com la Desdentegada

Una tirada que podia ser prou maca, es reoberta sense cap mena de vergonya a cop de parabolt, del terra a la reunió. ( esforç i compromís : ZERO.)

Que i farem.

Segona tirada per placa, tota amb Ae, sense esforçar-se gens n’hi mica a posar-se a segons o primers d’estrep.

Tercera tirada, arrenca recte sense lògica i a cop de parabolt fins una cicatriu mol característica que la resseguim fins un forat i sortim recte amunt, sempre a cop de parabolt, aquí troben un altre reunió que ens la saltem i seguim pujant per l’aresta on trobarem algun parabolt mes i burins.

Sortin de la reunió dos metres a la dreta, pujes amb IV/IV+
Lògica ZERO.

La primera i segona tirada ja que les obres tu, pujes com et dona la gana i la equipes al teu nivell. Jo personalment crec que els dos primer parabolts sobren. La segona tirada es una manca d’imaginació i esforç total.

Ara be l’ho bo i el per que s’ha de desequipar de la segona reunió en amunt.

reunió Ojos Grises

Senyors si aneu a parar a una via que ja estava oberta, s’ha de respectar . No podem reassegurar uns llargs a la nostra mediocre conveniència. Si,si, estem parlant de la via: Ojos Grises de l’any 1985.

Es una fissura mes que evident de que ja estava oberta,i si a sobre passeu per sobre dels seu burins, us esteu enfotent de l’historia de l’escalada. Parlant de l’aresta, us creieu que sou els primer a pujar-hi ? per que collons hi poseu mes parabolts?

L’origen de tot el problema es que fins i tot el mes tonto es pot comprar un trepant, un grapat de parabolts i anar a foradar a les parets.

Es nota que no sou de l’època dels burins, si tot això ho agüéssiu tingut que picar a ma ja hem parlaríem ( el intent de burins s’acabava per alguna cosa), i a sobre tindre que afilar el buriladors.

Em cago en la puta d’oros quan veig aquestes coses, n’estic fart d’anar a escalar i contemplar les gestes dels escaladors esportius que volen pujar mes d’un llarg amb una exageració de seguretat , manca total de lògica i un despreci pels que i pujaren abans que ells.

Si voleu fer practiques d’estreps, hi ha infinitat de vies,( la Arco Iris, es una meravella, amb pati i tirolina final de tres parells de collons), no espatlleu l’escalada amb vies pobres que reflecteixen una involució flagrant del que es l’escalada, si sou escaladors d’esportiva, feu-ho a les seves zones.

Això hem passa per anar sense ressenya i pujar pel primer lloc que veig.

El Sabre. Torres-Nubiola- Capeta

Dijous 7 d’Abril de 2011.


El Sabre. Torres-Nubiola- Capeta


Espectacular xemeneia per pujar aquesta imponent agulla.

Del peu de via fa angunia i tot, però un cop t’hi poses la cosa millora i fins i tot t’ho passes bé.

Pujant sempre en xemeneia anirem trobant forats pitonats per tot arreu i forats molt bons per Camalots del 2 i 3 ( jo solament duia el Aliens fins al Vermell i tres pitons plans).

Als 15m. demano al Xavi uns tascons per posar quelcom ja que solament tinc un Alien a 5m. del terra, faig un invent amb tres tascons i cap amunt, al cap de tres metres trobo un cap de burí i 8m. mes amunt el Espit que té una baga per poder-lo trobar dins de tanta penombra.

Aguantarà?

8 metres mes amunt trobem el primer pitó i desprès dos mes, ara aquí ja anem amb X, la sortida a l’aresta es molt fàcil i amb una grimpada per aquesta arribem al cim.

Esmentar que aquest pas es mes impressionant pel que va de segon.


Material utilitzat : Alien Vermell i Gris, tres tascons i una plaqueta.

Via molt recomanable.
Com diuen V-I-O-T-E.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Agulla Altiva i La Síndria

Dilluns 4 d’Abril de 2011.


Agulla Altiva i La Síndria





Seguint rematant aquesta solitària i tranquil•la zona, encetem la jornada per l’Agulla Altiva, fent la via : Em fas patxoca.


L’inici es tonto,també ho podem solucionar amb un pas d’espatlles. Anem resseguint tota l’aresta i anirem trobant alguna expansió, al lloc que tindria que estar la primera reunió, no el trobo, solament hi ha una expansió i decideixo seguir amunt trobant-me de sobte al cim.

reunió del cim

Com a molt seran 50 m. La baixada la fem pel darrera amb un curt ràpel de 2 pitons i desgrimpant una canal que ressegueix la cara est fins al mateix camí.

Baixant de L'Altiva

També he aprofitat per fer un parell de bonys mentre el company fa la baixada.



D’aquí ens atansem a La Síndria, que ja l’hi tenia clixat un diedre.


Fent voltes entre aquesta agulla i la Inferior de l’Alzina ens topem amb una via que surt d’aquest coll, enfilant-se per la placa. ( Via : Club de Monòlits A0/V dels Germans Masó).

Per arribar ala via Gargall, anirem fins al peu de la Roca Vorera i pujarem pel bosc de la seva banda esquerra, ens topem amb la roca i per l’esquerra i damunt d’un bony ens quedem davant del diedre.
fent el Gargall

Escalada no gaire difícil i molt protegible, pugem sempre pel diedre i a la que aquest es posa tonto, sortim cap a la dreta per la placa fins que trobem un pitó nostre que hem deixat, d’aquí recte amunt ja ens posem amb roca mes poca solta per entrar al cim.

La baixada l’hem feta pel darrera ( Nord) i surts al Torrent dels Naps, aquí depenent de l’aigua que puguin tenir les bases, podrem passar o fer un ràpel d’una alzina que te una baga.