Jardí Botànic a Busa

Aquí trobaras mes info

 

 

 

Encara no coneixia aquesta raconada del Solsonès i la veritat es que la sensació a estat del tot satisfactòria.

Sort en tenim de que encara quedin aquests paratges poc massificats, el silenci s’acompanya pel “clon-clon” de les esquelles, bosc frondós  i nets, màgia total i absoluta, això es Busa.

Amb l’Edu, ens enfilem per aquest traçat lògic I clàssic, la roca es de molt bona a algun tram un xic  terròs, l’equipament es correcte, podent-lo amanir al gust.

L’últim llarg , poder es el que ens demanarà mes esforços, però al arribar al Pla de Busa ens reafirmarem de que bonic es escalar i mes a Busa.

Molt  recomanable.



1er llarg

 



entrada a la primera reunió

2on llarg



3er llarg


 

3a reunió

4at llarg

 

 

 

Material utilitzat :

Tascons
Friends fins al 3
Bagues savineres
12 cintes + reunions



La Dama de los Vientos a la Pala del Coll ( Mont-Roig.)

 

El traçat de la via es realment bo, amb una varietat de passatges que la fan la mar de divertida i agradable, l’altre cara de la moneda es l’excessiu equipament a base de bolts,  fa que sigui una Ferreteria vertical, fent-li perdre el compromís i l’aventura, però es el que hi ha.

Recomanable.


1er llarg

 

2on llarg

Hem empalmat el segon i tercer llarg.

 

 

 

Material utilitzat :

15 cintes + reunions.

Trending Topic a l'Agulla dels Pelats ( Mont-Roig.)

 

 
Fugint d'Ager per temes d'oratge, amb l'Albert decidim anar cap el Montroig.

A cop d’ull, poder com moltes de la zona sembla el que no es.

Bonica via, amb algun pas a protegir i la resta molt equipat amb parabolillos de Ø8.

El grau es generós i el pas del tercer llarg es realment maco.

Recomanable.

1er llarg

 



2on llarg

3er llarg

 

 

 

Material utilitzat :

 

Camalots del 0.5 al 3

 

12 cintes + reunions.

Agulla del Timbal i el Timbaler del Bruc

Aquí hi trobaràs una bona piulada

El discret Timbal amaga una de les vies mes senzilles i a l’hora austera  que he fet a Montserrat, es un traçat d’espardenya i cordill per gaudir com un gínjol.

La xemeneia del primer llarg, té la mida optima per pujar relaxadament i protegir-la al nostre gust amb flotants, també es pot pitonar al gust.

La reunió del Coll de Dama es molt confortable i seguint la mateixa tònica podrem accedir al Timbal sense problemes.

Les reunions  son de dos espits cadascuna, preveure alguna baga per els ràpels si el que volem es marxar amb aquesta joia  a la butxaca.

Amb un Joc de Camalots de 0.5 al 3 i una plaqueta recuperable, es tot el que cal menester.

Si amb tot això encara no n’hem tingut prou, del Coll de Dama surt la Nubiola-Torres-Nubiola que ens durà al cim del Timbaler de Bruc, maca i espectacular tirada. El mes compromès es arribar a l’escarpa guerxa, la resta e troba semiequipat amb tres pitons i un burí.

Aquest llarg es pot fer en lliure difícil ( 6a/b), amb A0/V+ o A1/IV+, tot dependrà de la quantitat de pitons que portem.

A part del material del Timbal i afegirem  : 1 “V” i Alien del Blau al Groc

Pastel de Buitre a la Momieta

Extrem nº 14

Aprofitant l’endreçament de la Normal m’engresco a requipar aquesta via esportiva, s’han retirat tots els burins de les tirades, substituint-los per bolts inox Ø10.

Es un exemple més del “boom” dels 80’s, aquella nova modalitat avui dia es totalment quotidiana, però amb els anys haig de reconèixer que ho varem portar massa lluny, no teníem que haver atacat mai les roques de mes d’una tirada i ens agradi o no, la historia es bassa en els fets ocorreguts.

Aquella dècada tingué un fet força curiós que derivà amb una assemblea d’escaladors. Entre moltes persones que no veien amb bons ulls aquella emergent tendència, i havia en Jordi Lluch que amb els seu escrits a les revistes, qüestionava la nostra “mala praxis”.

Joves nosaltres , amb més músculs que cervell, defeníem la “new wave” contra el pensament Ortodoxa d’aquelles generacions d’escaladors que precedíem. Fins i tot li varem dedicar una via  a unes paraules d’un escrit seu : “ com aranyes penjants “. ( que burros nosaltres. )

Amb els anys, tenim menys músculs i el mateix cervell ( +o-) i estic bastant d’acord amb aquells que no volien que proliferéssim, quasi acabem amb l’escalada Montserratina.

No hem penedeixo de res per haver viscut uns 80’s a tope, però mirem objectivament l’evolució feta en aquest espai de temps i no fem els mateixos errors.

Salut, revolució i Independència.