Vidal-Farreny-Albir

  

Luichy

Fins falsa feixa :

Es d'aquestes vies que no et deixen indiferent, sobretot per la època que fou oberta.

La roca no esta tant gastada com les seves veïnes i encara trobarem trams a progressar amb precaució.

Al sisè llarg trobarem pitons nous, no gaires ,ja que es movien amb la mà i acaben al sarró, encara en queda un que es mou però no surt.

El segon llarg ens posarà les piles i l'últim tampoc es per menysprear.

Aquí i trobareu comentaris prou curiosos.

Del tot recomanable

31 de Març de 2019 de la Falsa a la Feixa :

Gratament enredats pel Luichy fem amb en Jose cap a la falsa feixaa ttreure l'entrellat de la part final, resultant una bona experiència i un dia ple d'emocions i riures.

No a quedat gens malament, burí per bolt , algun pitó i un tascó.

Del tot recomanable fer-la tota fins a la feixa, amb el mateix material que es recomana fins a la falsa arribarem de sobres a la feixa.

Material Utilitzat :

Camalot :0.2 i 0.5 al 3
Alien : Groc-Gris i Vermell
Tascons discrets

31 de Març de 2019 de la Falsa a la Feixa :

Reina Puig a la Paret de les Bagasses

elsilenciomineral

Divertida i lògica que ens faran gaudir de la paret sense gaires complicacions,solament trobarem roca "sobada" a les tirades 5 i 7.

De la feixa fins a dalt es un luxe de grimpada del tot recomanable.

Material utilitzat :

Joc de tascons

Camalot  del 0 al 3

ANGLADA – GUILLAMON a la Paret de les Bagasses.

28 de Setembre de 2010.

Sortida cap a Terradets amb bivac a l’estació de Cellecs.

A les 09:00 hores, som a una segona reunió de Roca Regina, ens mirem amb el company i decidim que amb un ràpel som a terra i amb ½ horeta mes som a esmorzar e l’Estació.

Dit i fet, ens fotem una Cansalada Viada amb torrades, mitjana, carajillo i el Rossli.

Com que estem com nous i per aprofitar la resta del dia, ens decantem per fer una via d’aquestes que mai et planteges, però avui es perfecte : ANGLADA – GUILLAMON a la Paret de les Bagasses.

Sense ressenya, amb un grapat de cintes i friends, sortim a quarts d’una cap la paret.

Mentre creuem el pont del riu, em recordo amb la freqüència que hi escalàvem cap els 80’s, cues a les vies, super-gratons, fires, malles de coloraines, cursets a L’ANGLADA.

Avui tota la paret es per nosaltres, estem sols, llevat d’algun cotxe que passa a tota pastilla.

La via no es cap meravella, lo de II i III, també te guasa, però tampoc es gaire mes difícil.

De fet comences escalar dos tirades abans de la feixa, i aquí es on fem una variant recta per uns ponts de roca equipats ( la via puja mes a la esquerra i flanqueja al mateix lloc).

Fins aquí anem trobant sabines, algun parabolt, parabolts aixafats amb molt poca traça i pitons.

Enfilem la part superior per on hom cregui mes convenient ( sempre es evident) i ens plantem a l’ultima reunió i carai quina reunió !!!!!!

Es una d’aquelles que fan salivera de tant rovell agraït que hi ha, amb una ultima tirada maca, molt maca.

Pena que per fer una tirada d’aquelles que valen la pena, tinguis que fer 500m. de rostoll.