dimecres, 25 de maig del 2011

Normal a la Llastra Punxeguda .

Dimecres 25/05/2011





Tornem a quedar tota una colla de TPC al Barana, amb l’idea de anar cap Agulles.

Uns tiren cap a la Cherokee de l’Agulla dels Tres i els altres els convenci-ho per anar a fer la Maia de la Tretze.

Els companys a la Cherokee.

Començo per la Normal de la Llastra Punxeguda, que es una tirada molt fàcil amb xemeneia inclosa, podrem posar un Alien Verd a un forat de pitons i a la que ens passem a la placa també podrem llaçar un Romaní prou fort i d’aquí a la reunió que està just al vèrtex de la llastra, et poses de peus i repenjar-se a la Tretze, hi ha un burí, després es veu un ferro amb argolla, un altre burí, una pitonissa amb filferro i enxampes la fissura que també te un burí per allí dalt.


La sorpresa es quan poso la cinta a l’argolla del ferro i sembla que es bellugui, dit i fet el pitonet es queda a les mans i el proper burí es massa lluny, millor deixar-ho per un altre dia.


El Jose i el Joan decideixen pujar i el Danny vist l’èxit es decanta per esperar que baixem i anar tots plegats a fer la Càmara-Ollé a l’Agulla dels Tres.




dijous, 19 de maig del 2011

1ª Ultra Trail de Barcelona.

Dissabte 14/05/2011




1ª Ultra Trail de Barcelona.

Primera de les cinc proves de la Lliga de Curses d’Ultra Resistència per Muntanya de la FEEC.

110 Km. 4500m de desnivell positiu.


El marc escollit, es el Garraf.

Iniciem la jornada a les 07:00 hores a Sitges i ens dirigim cap a Begues, el calor es molt forta i el terreny tècnic, de Begues continuem cap a Torrelles del Llobregat i aquí comencem els problemes, uns malparits han arrencat les cintes que marquen el camí i ens trobem bastants corredors corrents en totes direccions per tal de poder encertar el correcte, al final segueix-ho a uns que porten Trak i l’encertem de ple.

Arribant a Torrelles m’agafa una somnolència d’aquelles que et fan falta escuradents a les parpelles per no tancar els ulls. A l’avituallament m’ajec a l’ombra i faig una becaina de ½ hora, m’aixeco com nou, menjo un plat de pasta i sortir pitant de nou cap a Begues.

La intensa calor ja fa moltes hores que dura i per sort arribant a Begues apareixen les topides nuvolades que al cap de res es transformen en llamps i trons, per després passar a plugim i acabar amb pluja generosa fins a tocar de St. Pere de Ribes. D’aquí fins a Sitges, el camí es per dins de la riera amb aigua fins els genolls, semblem folls. Arribats al pont de la carretera jo ja en tinc prou de riera amb pudor a merda i sortim per córrer paral•lels, arribats al Psg. De Sitges, nomes ens resten 1.5 km. per acabar.
Olesa de Bonesvalls

Temps no oficial: 20:10:00 hores.

El meu Garmin, s’apaga als 101 Km. 1ª Ultra Trai Barcelona de cescrosell en Garmin Connect: Detalles

Classificacions.


Ara no hi soc



Una cursa ven dura, tant per l’oratge, distancia i terreny.

Les meves felicitacions a totes i tots el voluntaris dels avituallaments, a l’organització, que s’ho a currat molt i a tots i totes corredors que l’han acabat, ho intentat.

Felicitats a tots.

divendres, 13 de maig del 2011

El Dit. Aresta Brucs

Dijous 12/05/2011.



El Dit. Aresta Brucs



Ja feia anys que l’havia feta i no la recordava massa difícil però si bastant a pel.

El primer cop vaig entrar pels burins de l’esquerra i amb cinc cintes, recordava la pitonissa sortint del segon llarg i l’últim a pel.

Avui arran d’un comentari de que avien posat un parabolt al segon llarg, en fa per anar-hi amb en Lluis.

Entrem pel recte i amb un parell de merlets et plantes a sota d’un parabolt inox molt nou. ¿??????????????? ( no serveix de res, si caus agafant el següent t’esclafes a la rampa.)


Negociant entre còdols agafes un altre parabolt zincat-bicromatat, col•locat al costat d’un burí. A partir d’aquí les dificultat baixen i un pitó a la llastra mes un Alien Taronja de dos lleves a un forat ens deixen a la reunió.

La reunió te un parabolt Ø 10mm. Inox, un espit del 10 i 8, mes tres burils. Vaja un mostrari.

Sortim de la reunió recte/Esquerra assegurats d’una pitonissa quadrada, les preses son bones i podrem llaçar un merlet regular, d’aquí baixa la dificultat i dos burins ens avisen que hi tornem, amb un Alien, Verd, Taronja i Vermell, deixarem la tirada prou assegurada.


En Lluis preparat per llaçar el Merlet
despres de la Pitonissa.



Pasejant-se per l'Aresta

" La Pitonissa. "



La segona reunió que la fem al forat, te un altre parabolt inox 1m per sobre. ¿?????????????????????

L’ultima tirada te la tens que negociar amb el còdols i amb un merlet prou bo arribes al cim.


Fent el nus per escanyar el merlet.

Camí al cim.


Es una via amb mes compromís que dificultat i es una pena que es vagi requipant sense ordre n’hi concert, mirant-m’ho acuradament es veuen molts llocs per posar-hi falques, si ja ho se, les falques fan grans els forats i es malmet la roca.

Es una via que es mereix que perduri, però sense tant mostrari de requipament, faria falta un consens i deixar-la amb les assegurances noves i les mateixes galetes que te actualment.

No es difícil, però si que esta bastant a pel, no et pots permetre el luxe de caure, de ven segur que et trenques coll i barres, i així a de seguir per molts anys.

Solament pujarem de peus i els braços restaran per aguantar l’equilibri, la llunyania dels seguros ens posarà nerviós i a prova, si no ja ho llegirem a les necrològiques.

Si la faig tota amb falquetes sense tocar expansions, puc arrancar-les ?

Tont@s, es broma.

El Pam a Pam, diu això d'aquesta agulla :
  
EL DIT (140)



Considerada durant molts anys com la roca més difícil de Montserrat pels seus 40 metres d'escalada en Iliure. Avui no solament té la via normal, sinó que també en té una per l'aresta
Brucs, peró caldria ressaltar que les primeres ascensions foren en lliure els 40 metres, amb l'única asseguranca d'un pitó dubtós a la tercera part de l'escalada; dita via puja per la cara
N., és de V i fou aconseguida per 1.a vegada el 6-7-41 per J. Panyella («Pany»), J. Farrera i M. A.a Simó (la circular 51, de gener de 1951, publicada pel C.M.B., parla de dita ascensió). L'aresta Brucs d'aquesta roca es féu el 3-7-55 per D. Arenas, T. Pérez,M. Ricard, A. Sorolla, J. Vilana, J. i Teresa Lladó.
Aquesta escalada és una de les típiques «arestes Brucs» montserratines: té uns 90 metres de desnivell i presenta passos molt difícils i delicats. Malgrat que la seva dificultat no és
ni extrema ni molt sostinguda, aconsellem als escaladors que la vulguin recórrer que abans s'informin amb detall amb un bon coneixedor de la via (V).

dimecres, 11 de maig del 2011

Perduts per Ecos


Ja fa dies, el Husa hem comentava una línea per anar empalmant contraforts i agulles fins d’alt de la Miranda dels Ecos.
by ABC

Una trucada ens fa quedar a peu de la Cota 288 ( segons el Pam a Pam. )

Com que estem desentrenats i ens fa molta por caure, preferim pujar per les bandes mes assequibles i deixar els panys guapos pels que si que estan entrenats i no tenen por.

Arribo tard i el Husa ja porta oberts els tres primers espits, baixa, canviem els tinglados de solitari pels de companyia i altre cop cap amunt, com que portem maquina , cosa molt útil però molt mes perillosa, continuem posant Longlaife de Ø 9mm. Inox i parabolts Ø10mm. Inox a les reunions.

El fet de picar A1e amb maquina, et permet allargar mes els passos, posant-te a primers i mirant d’aguantar-se amb una ma i foradant amb l’altre, alternant amb sortidetes amb lliure i algun pas de “quita y pon “ que ens permeti la roca. A la que estàs amb lliure amb la maquina, no paro d’imaginar-me una caiguda amb la broca foradant-me el budells, UUUUFFFFF !!!!!!!!



COTA 288. VIA : PIFIA

1º tirada. 40m. IV+/A1e ( 6a)

Fem tres espits i amb alegria continuem amb tres inox. mes fins al bosc, on muntem la reunió als arbres.

2ª tirada. 40m. V/A1e ( 6a )

Sortim recte entre els arbres ( es veuen les expansions), a la segona expansió flanquegem a l’esquerra i anem a cercar un tram tieso que ens deixa al peu d’unes Alzines i d’aquí al cim on fem reunió amb un altre arbre.

3ª tirada. 35m. Via : Torras de l’Agulla del Pas dels Micos. IV sup. ( aquí es on fem la Pífia.)

Entre la Cota 288 i l’Agulla, una Alzina ens marca el camí a pujar, pugem per l’arbre i un cop posats a l’aresta ens trobem un còdol amb crocanti que te posada una baga a estil merlet, realment s’aguanta mes per la fricció del crocanti que un altre cosa, mes amunt trobarem un pitó falcat amb fusta i després dos Pífies.

La reunió la fem d’un Bonsai molt robust i d’aquest fem un ràpel per baixar.



ROCA DELS LLADRES. VIA : SOMORROSTRO

1ª tirada. 30m. V/A1e. ( 6b )

Esquivant un parell de baumetes ja sortim a la rampa que ens porta a peu de diedre, per agafar l’ultima expansió, podrem posar una Alien Taronja a un forat de cares paral•leles.



2ª tirada. 40m V+/ A1e.

Sortim de la reunió amb un pas d’estreps ( pitó), continuant amb lliure rarot pel diedre, a la que s’acaba pugem recte fins a la Aresta de La Cleveland.



La 3º tirada tenim dos opcions, continuar per la Cleveland, que la marquen de IV+ i 1 burí o sortir per la dreta, que no te res de res, aquesta ultima la varen fer fa uns any el Jipi i el Husa.

Remarcar que sigui quina sigui l’opció, es recomanable portar tres pitons i alguna que altre “Amic”.



MIRANDA DELS ECOS. VIA : CARA EST

Situada a la seva banda esquerra, una fita ens marca l’inici.

1ª tirada. 30m. V/A1e. ( 6b )

Pujant un metres recte, travarem un forat molt bo, que i posarem un Camalot del 2, d’aquí una expansió i tot recte amunt fent sortidetes arribem a la reunió un xic penjada.


2ª tirada. 35m. A1e/IV. ( 6c )

Pujarem recte amb tendència a l’esquerra fins caure a l’aresta Brucs i d’aquí amb grimpada molt fàcil fem reunió de 2 espits i cim.



Totes aquestes historietes s’han fet els dies 27 i 28/04/2011 i els 04 i 05/05/2011 per en Josep M. Codina ( Husa ) i en Cesc Rosell ( Buitri )



Una pregunta que deixo caure : Quina deu ser l’agulla mes difícil de Montserrat que amaga la via mes fàcil per pujar-hi?

La Navarro de la Cadireta ?, la GEDE de l’Agulla Fina ?, la Normal de la Porra ? ,
 La Bola La Partio ?...............