Valentin Casanovas a l'Aeri

Via mes que emblemàtica de l'aeri, atlètica, aèria, fins i tot rara, molt bona, imprescindible.

Si pensem amb l'Antonio i el Jose a l'any 1976, amb les botes i el material que duien, es per admirar i flipar de com l'hi fotien en aquells temps.

Sempre a estat una via que m'imposava cert respecte ( per no dir molt), son d'aquestes vies que s'han de fer als vint anys i no a aquestes alçades però la ocasió la pinten calba, tot i així sempre he tingut present una nit de castanyada de 1980 a Santa Cecilia que tothom portava una bona castanya i nosaltres "pardillos" com érem varem optar per anar a dormir a un altre lloc, l'endemà ens assabentaríem de la tràgica mort dels PeRicMan, poder l'accident mes esfereïdor del Massís, tres Joves cauen de nit tota la Valentín i l'endemà son trobats morts a peu de via per una cordada.

Com deia que l'ocasió la pinten calba amb en Josep ens hi fiquem i anem gaudint, això ell , per que jo encara tinc agulletes a l'esfínter de tant apretar.

El llarg del sostre es totalment ingraduable i si a sobre t'hi fots malament ,  se't arrenca l'últim friend i a sobre no caus, la cosa pren un punt de tragicomèdia d'aquelles que feia temps que no experimentaves i no vols tornar a repetir.

Material utilitzat :

Camalot del 0 al 5

Alien semàfor+gris

Tascons

5 plaquetes recuperables

18 cintes

estreps.

Easy Rider a la paret de l'Aeri

Vertex antic, amb errada inclosa.

Sort que la roca acompanya tota l'estona, molt bona via, ben assegurada però a tenir en compte les separacions entre les expansions.

Dir que es la via mes fàcil de l'aeri no es del tot cert, poder la Integral Cerdanyola ho seria si encara tingues els passamans de la Plaça Catalunya.

Es una via per gaudir si vas sobrat en el grau, si no,  millor anar a un altre lloc.

Per cert, la via CG es una marranada total, la noia no es mereix semblant porqueria i l'aperturista s'ha retratat , trepitjant a tort i a dret tot el que troba al seu pas.

Material utilitzat :

12 cintes + reunions

 bagues per merlets

semàfor d'aliens

Tercer llarg

Quart llarg

Darrer llarg

TIM a la Paret de l'Aeri

roques,parets i agulles de MONTSERRAT
3/REGIÓ DE TÀBOR
1975

 

 

Fent un resum de la historia de la conquesta de la Paret de l’Aeri, ens trobem que l’ 11 de Juny de 1941, J.Panyella i J.Ferrera arriben fins a la plaça Catalunya.

L’11 d’Octubre de 1948, J.Camp, Camarassa, Alaix, Corominas, Gual i Izquierdo, aconsegueixen pujar de la Plaça Catalunya al cim.

La primera ascensió integral de tota la paret, corre a càrrec de J.Santacana,  J.Morera, R.Farrera, que la finalitzen el 2 d’Abril de 1953.

Aquestes son les versions oficials, que sense treure-li cap merit, que el tenen, una cosa que no s'explica, es que ningú no va pujar l'ultima tirada amb la corda per baix, tothom era tret de la paret amb la corda per dalt.
No fou fins als anys 70, que la cordada formada per Fernando Alvarez i Toni Perez, possaren els burins per sortir de la cova, ells son els que feren la primera integral.

Tot es Historia, depen de com la expliquis.

Totes aquestes ascensions son per treure's el barret i amb l’Edu avui ens proposem pujar-hi per contemplar i gaudir d’aquesta magnifica integral.

La via es molt bona, el recorregut es impepinablement pura lògica. Com a totes les TIM i trobarem matolls, roca a controlar, a mes de tots els pros que vulguem trobar-li.

Aquí hi trobaràs una bona ressenya.

2on llarg

 

4at llarg

 

5è llarg

6è llarg

 

7è llarg

 

7a reunió

 

Material utilitzat :

3 plaquetes recuperables
Camalot del 0.5 al 3
Alien del Blau a Blanc
Tascons
2 pitons , que els hem deixat a la 6ª i 7ª tirada ( ens ha saltat el primer o segon pitó del 6è llarg).

 

La meva valoració  personal de les TIM, guiant-me per la varietat de passos, la paret,…..etc

Lluís Creus a la Paret dels Diables.
Sabadell al Serrat del Patriarca.
TIM a la Paret de l’Aeri.
TIM a la Paret de Sant Jeroni.
Pere Carner a la Paret d’Ecos.

Que tingueu bones escalades

Fragel Rock a la Paret de l'Aeri

Boníssima via que ens transportarà al mes enllà.

Totes les tirades son molt bones, tant de lògica com de roca.

Lluis al boníssim 1er llarg

De tant en tant trobarem parbolts de color plata que corresponen a la Cristina Gomez i poden portar a confusions.

A la ultima reunió la cosa ja es veu que està un xic apretat ( R de la Easy a escassos dos metres), fem una sortida de reunió molt original i tindrem els burins de la Hostias Putas a menys de dos metres per tornar a cercar l’esperó de la Easy i tornar a marxar cap a la Hostias Putas. Solament falten les coloraines i els senyals indicatius.

Poc espai per mases vies ( lleig), optant per fer el tres primers bolts de Fraguel i continuar per la Easy.

Deixant de banda aquesta apreciació personal, es una gran via per passar una bona tarda d’estiu.