Agulla del Cingle

Mini agulla i mes que amagada si ens la mirem del Sud, encaixada entre el Gendarme i el Caputxó d'en Semir, ara si la mirem del camí del Nord, entendrem lo del Cingle, s'alça vertiginosament encaixada .

Hi ha un mal costum per desconeixença amb confondre-la amb l'Agulla Passola.

Roca del tot discreta amb el seu punt d'emoció, les vistes de la seva veïna Mimètica son espectaculars.

Recomanable als tot terrenys trepitja cims.

Material utilitzat :

 2 universal ( curt i llarg )

Integral del Clero als Frares

Interessant i sorprenent via que ens permet enllaçar aquesta cims a Llevant del Frare Gros.

Tindrem que apretar mes de dos i tres  cops i la roca a negociar, tot son parabolillos de Ø8.

Material utilitzat :
Camalot 0.5 - 0.75 i estrep

Reina d'Escocia al Bisbe

Luichy

Al  fer-la es com recular en el temps .

L'inici es per gaudir fent el Senglar i a la que toquem roca anirem fent  a cop d'expansió i la cosa es posa dret, mes que dret, amb reunions d'assecadors de fuets.

El penúltim llarg es el mes interessant.

No fa falta tocar cap burí, encara que si no volem estirar-nos gaire entre els bolts hi han els burins.

Al segon,sisè i setè llarg tenen mes d'un bolt de propina.

Material utilitzat:

20-25 cintes + reunions ( 30 si es xapen tots el bolts.)

2 bagues pels pitons del sisè llarg, tenen l'ull petit.

Els estreps per no cansar-se.

El Carquinyoli per la Anda-Roc-Man

El Carquinyoli vist des de ponent ( Foto : Jose Valero.)

El Carquinyoli,  es un altre gran ascensió dels Germans Estorach, feta el 25 de Juliol de 1946.

L’agulla resta prou separada de la paret, permetent-nos pujar amb “X”, podrem col·locar dos o tres pitons prous bons i en trobarem dos mes amb baguetilla.

El cim ens esperen uns ferros clavats al cap del Carquinyoli , que ens permetran baixar sense gaires problemes. La roca no es bona.

El mes divertit de tot es arribar-hi, podrem fer-ho al estil antic, matoll tracció a dojo i aventura assegurada com ens indica el Montserrat Pam a Pam  ( pag.87 ) , o pujar per la Anda-Roc-Man, que segueix essent molt matollera, d’aventura i gens recomanable, però un dels dos peatges hem d’escollir si el nostre destí es pujar l’agulleta.



Insuperable 1er llarg

El primer llarg es una “via crucis” d’esbarzers, el segon es de canvi de reunió ( no fa falta fer el pas d’esqueneta. ) . El tercer es l’estrella i únic bo, amb roca a controlar, vertical, desequipat i dur. El quart ,el company ho fa tot amb lliure i la segona meitat el taratnà guarro ens segueix acompanyant fins la reunió del coll del Carquinyoli que es molt bona.

3er. llarg.

Continuarem fins els contraforts del Centenar fent mes matoll/tracció que un altre cosa.

Via poc aconsellable, solament recomanables als aventurers  i naturistes Montserratins .

Per acabar una d’aquelles frases que sempre fan gracia :  “ Con el paso de las cordadas y el saneo de la roca, seguro que rápidamente se convertirá en la clásica de la zona.”

Material utilitzat :

10 pitons variats ( 5 plans, 3 “V”, 2 “U” )
Camalot del 2 i 3
Alien del Blau al Blanc
1 pala per cavar un trinxera quan el company et bombardeja.

El Melindro

 

 

Sempre que passo pel camí Alt de Frares guaito pel collet que fa la Nina i La Boleta Foradada, es veu el Melindro.

 

Mires el cim petit i punxegut, amb l’ajuda de les branques, treus el coll i tot fitant cap a baix el panorama es esgarrifós, un díedre molt vertical, el peu de via tant avall que t’acabes marejant i tornes corrent al camí, dient-li al company : Que t’has begut l’enteniment ?

Desde de sota la cosa agafa la visió del que no sembla desde d’alt.

 

Parar  molta cura amb les pedres, ja que si tots ens dediquem a tirar còdols avall, acabarem amb el Melindro, i el company sempre resta a sota, sent un blanc segur, sense possibilitat d’aixopluc.

Al cim hem deixat una doble llaçada de corda amb maillon.

La barbeta delata al guardià del Melindro.

Cantant amb l'enigmàtic.

 

Material utilitzat :

Camalot  4 i 5
1 Universal, 1 extraplà i 1 “U”
Baga per bloc encastat

Mimètica al Caputxó d'en Semir

Solament per la reconada que amaga les canals que baixen del Gendarme per accedir a la via, ja es valen una visita.

Amb quatre expansions, un a la reunió zero i segona i dos mes que no se si son de progressió de l’inici del segon llarg ?, però nosaltres els hem aprofitat per fer-hi reunió reforçant-la amb un extraplà.

La via per si sola no està malament, si li afegim l’accés i l’entorn, el resultat es un magnífic i ben aprofitat dia a Montserrat.

Material utilitzat :

1 “U, 1 Universal, 1 “P”, 2 Extraplans

Alien del Blau al Blanc

Camalot del 2

Anglada-Cerdà. A La Boleta Foradada.

Dijous 07/07/2011

Que es pot dir d’aquesta via que ja no estigui dit.?

Si es fes un recull de les millors de Montserrat, aquesta seria una d’elles.

Traçat magnífic i atlètic amb un final acrobàtic.

Solament dir que la via té algun parabolt a les dues ultimes tirades per poder fer en lliure, i un parabolt sense xapa a la tercera tirada ( es pot protegir amb friends.)

No l’explicaré, ja que amb la ressenya i uns retratos, no fan falta paraules.

Tant de bo, tots aquests que tenen el “gallet” fàcil, vegin que sense tantes expansions, fa quaranta-sis anys, s’obrien V-I-O-T-E-S i amb un compromís que amb el material d’ahir i d’avui, son totalment segures.

Escaleu mes i no obriu tanta misèria.

Material :

Aliens del Verd en amunt, Camalot 1-2-2-3-3-4 , joc de Bicoins i els estreps.

Arribant a R-1

2ª tirada

3ª tirada

Arribant a la 3ª reunió, la majoria de tacs estan de conya.

4ª tirada

L'ambient de la tirada.

Últim llarg.

Agulla del Centenar. Diedre CADE

Divendres 15 d’Abril de 2011.




Agulla del Centenar. Diedre CADE.

Avui amb en Pelake quedem per fer una gran clàssica i deixar de banda tant parabolt i roca bona.

Ens posem a peu de via a les 11:00 hores i podem veure com el Paca treballa els últims metres abans de muntar la segona reunió de la Centenario Terry.

Ens amaguem al peu de via, ja que de tant en tant cauen projectils a tota velocitat, fent-nos posar la pila a cent.

Esperem a les 12:00 hores i ja té muntada la reunió i nosaltres cap amunt.

La primera tirada la fem entrant recte pel diedre, posant friends trobarem un parabolt, després mes friends i ja seguim per l’itinerari original fins a la primera reunió.

Si fem cas dels graus de la guia del Hita, aquesta tirada es de Vè grau.

La segona i tercera tirada es poden empalmar sense problemes, però nosaltres decidim fer les dues tirades.

La segona es prou maca i l’assegures al gust.

La tercera tirada es amb roca i blocs a controlar.

Ara que ja som a l’alça de l’hamaca den Paca, creuem unes paraules amb ell i en Pelake enceta la quarta tirada que es de cinc estrelles.

Impressionant tirada que també t’ha l’assegures al gust, trobant força pitons al final del llarg.

El cinquè llarg, es amb roca a controlar i no tant esgarrifós com diuen, també i pots posar de tot.

Fem l’últim llarg per fer cim, ja que hi ha que fer cim, es una agulla.

Marxem corrents per que un cel negre ens avisa de problemes, però res de res.

Via mes que recomanable, molt maca, molt diedre i assegurable.

Material utilitzat : ½ joc d’Aliens, Camalots del 0.75 al 4.5 repetint el 2 i 3.