El Dit. Aresta Brucs
Ja feia anys que l’havia feta i no la recordava massa difícil però si bastant a pel.
El primer cop vaig entrar pels burins de l’esquerra i amb cinc cintes, recordava la pitonissa sortint del segon llarg i l’últim a pel.
Avui arran d’un comentari de que avien posat un parabolt al segon llarg, en fa per anar-hi amb en Lluis.
Entrem pel recte i amb un parell de merlets et plantes a sota d’un parabolt inox molt nou. ¿??????????????? ( no serveix de res, si caus agafant el següent t’esclafes a la rampa.)
Negociant entre còdols agafes un altre parabolt zincat-bicromatat, col•locat al costat d’un burí. A partir d’aquí les dificultat baixen i un pitó a la llastra mes un Alien Taronja de dos lleves a un forat ens deixen a la reunió.
La reunió te un parabolt Ø 10mm. Inox, un espit del 10 i 8, mes tres burils. Vaja un mostrari.
Sortim de la reunió recte/Esquerra assegurats d’una pitonissa quadrada, les preses son bones i podrem llaçar un merlet regular, d’aquí baixa la dificultat i dos burins ens avisen que hi tornem, amb un Alien, Verd, Taronja i Vermell, deixarem la tirada prou assegurada.
En Lluis preparat per llaçar el Merlet despres de la Pitonissa. |
Pasejant-se per l'Aresta |
" La Pitonissa. " |
La segona reunió que la fem al forat, te un altre parabolt inox 1m per sobre. ¿?????????????????????
L’ultima tirada te la tens que negociar amb el còdols i amb un merlet prou bo arribes al cim.
Fent el nus per escanyar el merlet. |
Camí al cim. |
Es una via amb mes compromís que dificultat i es una pena que es vagi requipant sense ordre n’hi concert, mirant-m’ho acuradament es veuen molts llocs per posar-hi falques, si ja ho se, les falques fan grans els forats i es malmet la roca.
Es una via que es mereix que perduri, però sense tant mostrari de requipament, faria falta un consens i deixar-la amb les assegurances noves i les mateixes galetes que te actualment.
No es difícil, però si que esta bastant a pel, no et pots permetre el luxe de caure, de ven segur que et trenques coll i barres, i així a de seguir per molts anys.
Solament pujarem de peus i els braços restaran per aguantar l’equilibri, la llunyania dels seguros ens posarà nerviós i a prova, si no ja ho llegirem a les necrològiques.
Si la faig tota amb falquetes sense tocar expansions, puc arrancar-les ?
Tont@s, es broma.
El Pam a Pam, diu això d'aquesta agulla :
EL DIT (140)
Considerada durant molts anys com la roca més difícil de Montserrat pels seus 40 metres d'escalada en Iliure. Avui no solament té la via normal, sinó que també en té una per l'aresta
Brucs, peró caldria ressaltar que les primeres ascensions foren en lliure els 40 metres, amb l'única asseguranca d'un pitó dubtós a la tercera part de l'escalada; dita via puja per la cara
N., és de V i fou aconseguida per 1.a vegada el 6-7-41 per J. Panyella («Pany»), J. Farrera i M. A.a Simó (la circular 51, de gener de 1951, publicada pel C.M.B., parla de dita ascensió). L'aresta Brucs d'aquesta roca es féu el 3-7-55 per D. Arenas, T. Pérez,M. Ricard, A. Sorolla, J. Vilana, J. i Teresa Lladó.
Aquesta escalada és una de les típiques «arestes Brucs» montserratines: té uns 90 metres de desnivell i presenta passos molt difícils i delicats. Malgrat que la seva dificultat no és
ni extrema ni molt sostinguda, aconsellem als escaladors que la vulguin recórrer que abans s'informin amb detall amb un bon coneixedor de la via (V).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada