Deixant de tocar els ous a l'Anubis

Quantes vies que necessiten el seu espai per a poder navegar i apareix al costat la variant descafeïnada amb moltes mes assegurances i tot recte.

Be, aquest es el cas de La toca’t els ous.

El primer llarg aprofita l’entrada de l’Anubis per després seguir recte amb cinc expansions mentres l’Anubis ho fa amb dos.

El segon llarg surt recte, l’Anubis per l’esquerra i aquí es on apareix el guirigall. Algú al seu dia va fer una entrada recta a la reunió ( que es el que hem fet la majoria.), quan realment l’Anubis va a cercar el degotall i creuar-lo per després fer una diagonal esquerra fins a la reunió.

El dia que picava la Toca’t els ous vaig entrar per la SAME i sota el sostret  fent flanqueig a l’esquerra hem topo amb un burí !!!!!!! , l’aprofito i tiro recte amunt a cercar el desplom d’artificial.

Després per dalt varem equipar aquests dos primers trams, n’erem conscient que ens apropàvem massa i que trepitjàvem l’Anubis, no se, poder per passotisme, egoisme o volguer obrir el màxim de tirades encara que això perjudiqui les veïnes.

Molt poca gent m’ha comentat aquesta gran cagada i hem feia molta mandra corregir-la i una dècada després he decidit anar-hi a rebentar aquest dos llargs i treure l’entrada directa de la segona reunió de l’Anubis.

Avis a tots el escaladors i escaladores, a partir d’avui la Toca’t els ous comença a l’últim burí de la segona tirada de l’Anubis.

S’han eliminat  12 bolts i 4 espits, prefereix-ho que ningú se’n recordi de mi a que una persona hem recordi com el ruc que va espatllar l’Anubis.

Com he pogut llegir per la xarxa, millor Talibà que Marine Espanyol, i per que sapigueu com eliminar un parabolt us deixo aquest clip.

LA re-INTRODUCCIÓ DE LA CABRA SALVATGE A MONTSERRAT O LA SALVATGE INTRODUCCIÓ DE LA CABRA A MONTSERRAT

Com poden canviar les coses amb una nota musical de més o de menys, no? I ara com veurem mai millor dit, ja que el tema te un rerefons musical.

 L’any 95 s’iniciaven una sèrie d’alliberaments de cabra salvatge (Capra pyrenaica) a Montserrat que hauria de culminar quatre anys després amb un total de més de 20 exemplars provinents dels Ports de Tortosa-Besseit.

Es desconeix si prèviament es va fer cap estudi de la càrrega que aquest ungulat faria sobre l’ecosistema montserratí, sobretot a nivell de flora.

 Llegim a la pàgina del Patronat que en tot moment està parlant de reintroducció. Concretament ens diuen que : “torna a ser present aquest esplèndid bòvid a Montserrat”. És a dir que confirmen la seva existència en temps pretèrits.

I ara ens preguntem que quin argument científic dona una base sòlida per afirmar que la cabra salvatge ja havia corregut abans pel conglomerat montserratí.

 

Entenem que un bon indici seria la presència de restes òssies d’aquest animal en els abrics prehistòrics estudiats a Montserrat.

Sorprenentment si mirem totes les balmes estudiades per Josep Colomines als anys vint i publicats en el treball “Prehistòria de Montserrat”, no es troba cap os de cabra salvatge, i si en canvi de senglar, cérvol i cabra domèstica, a tots els indrets excavats.

Doncs segons es diu, com sembla que no hi han arguments científics que avalen la presència de l’ungulat a Montserrat, sembla ser que l’instrument més fiable, i molt musical per cert, son “Les Cantigues d’Alfons X el Savi”, on en la cantiga 52 es narra un miracle relacionat amb Montserrat i unes suposades cabres salvatges.

Cantiga 52 d'Alfons X el “Savi”. Segle XIII

Segons ens il·lustren les sis vinyetes de la cantiga, per obra i gràcia de la verge Bruna les cabres baixaven al monestir per ser munyides pels monjos, fins que uns d’ells va prendre un dels cabrits per fer-ne un àpat. Des de llavors les cabres ja no van tornar a baixar al monestir.

Se sap que les Cantigues foren elaborades a Galícia a la meitat del segle XIII, i estan escrites en llengua gallec-portuguesa.

 No cal ser enginyer per imaginar que qui va fer el llibre, va representar la cabra salvatge que coneixia, que era la “Capra pyrenaica lusitanica”, molt similar a la nostra que ocupava la zona de Galícia i Portugal, i es va extingir al segle XIX .

 És realment hilarant, utilitzar les Cantigues, d’un indubtable valor històric i artístic, com a únic justificant per dur a terme una cosa tan seriosa com una introducció d’una espècie nova en un determinat ecosistema. I ja posats a riure, si ens mirem amb detall, els monjos de la miniatura estan munyint només exemplar mascles de cabra!, ja que en totes les vinyetes les cabres pintades són d’aquest sexe, amb les seves llargues banyes i la seva barbeta, distintiu inequívoc dels mascles d’aquesta espècie.. Qui sap, potser per obra i gràcia de la verge Bruna a Montserrat els mascles de cabra també tenen llet.

 A l’espera que algú pugui aportar dades científiques de l’existència de cabra salvatge en temps pretèrits, ens quedem amb les Cantigues i amb el dubte més que raonable de qui va arribar primer, escaladors o cabres ?

Esperó de l'Alba als Ecos

Ressenyes de mig mon.

Una via per a navegants Montserratins, magnifica e imprescindible, resta rovellada pel pas del temps però no li treu encant.

A totes i tots als que us agrada calcular els factors, resistències i demes coses, millor no anar-hi.

1er llarg

El primer llarg ja ens avisa de que som al ECOS , sense gaires o nul·les possibilitats d’afegir assegurances.

Segon llarg tot equipat.

Tercer, quart i cinquè, entre merlets bons I dolents, pitons I pitonets , Aliens ( 2 o 3 ), gaudirem de valent.

Al cinquè llarg abans d’arribar a la reunió, veurem a l’esquerra un pont de roca de la Via Anselm , millor passar d’ell.

3er llarg

4at llarg

 

 

El sisè llarg nomes sortir de la reunió trobarem una “ancla” oblidada per algú virtuós d’aquests estris, l’espit de que parlen alguns ja no hi es i un cop arribem als dos burins la roca es torna de percussió, tac-tac, toc-toc, tuc-tuc ,millor agafar un altre còdol. Trobarem un pitó i també n’hi podrem posar ( 1 o 2.)

Material utilitzat :

10 cintes
Alien : blau, verd i gris
5 plaquetes recuperables
4 pitons ( universal mitjà i curta, “V” petita, “ Z” mitjana,)
1 fusta com una Nou.
Bagues merlets.

GEDE a la Prenyada

roques, parets i agulles de Montserrat .
2 / regió de Tebes i Tebaida
1973



El primer llarg està amb material divers però correcta, la resta sense mal de caps.

Una bona opció per si sortiu de la Roca d’en Barberà.

Material utilitzat :

14 cintes + reunions

3 plaquetes recuperables

 

Hispano-Suècia a la Roca d'en Barberà

roques, parets i agulles de Montserrat .
2 / regió de Tebes i Tebaida
1973



 

Bonica via tant pels clàssics com els frikis.

La podrem fer amb dos tirades, l’entrada a la primera reunió i podrem posar un ganxo hi així escurçar la sortida en lliure.

Material utilitzat :

14 cintes + reunions
3 plaquetes recuperables

Estreps

Ganxo (opcional)

Unglanegra al Contrapuntal

Sortint de la Inclinada fem cap aquesta via poc concorreguda i totalment desmerescuda, a destacar la xemeneia del segon llarg.

 

 

 

Totalment recomanable.

Material utilitzat :

5 cintes + reunió
Baga merlet i sabineres.
Alien Vermell ( opcional.)

Aresta Brucs a l'Inclinada

roques,parets i agulles de Montserrat,
3 /  Regió de Tàbor.
1975

La Inclinada es una agulla mes llarga del que sembla i que a sofert un canvi radical des de que fou pujada per primer cop per l’Aresta Brucs.

Amb en Lluis ens i atansem i redescobrim aquest gran llom com si  fos el d’una Balena.

1er.llarg. 45m. IV+.( 5 expansions. )

L’inici es prou clar, trobarem un bolt al costat d’un burí, després dos burins i un espit, mes a l’esquerra les restes d’una antiga reunió que no fem servir i per entrar a la reunió hi ha un bolt solitari i de propina. Reunió molt còmode.

2on. Llarg. 25m. IV. ( 3 expansions. )

Sortim recte a cercar un bolt sense fer cas de la lògica del camí de la roca, trobarem un bolt al costat d’un burí i després un espit que també es fora del camí natural a seguir. La reunió es prou confortable.

3er. Llarg. 30m. IV. ( net d’assegurances.)

Anant a cercar una llastra sospitosa que passant  per la seva esquerra passem molt a prop de la reunió de la Millet ( 2 burins sense xapa), enfilem un diedre tombat que amb l’ajuda de la Sabina ( reunió original) arribem casi al cim, fent reunió d’un sol bolt.

Fins aquí l’ascensió es prou entretinguda si no fem cas de la mala ubicació d’alguna peca i la manca de respecte de l’historia feta pels "requipadors" vers als  primers a pujar-hi.

El ràpel ja son figues d’una altre panera, l’original es fa d’un guirigall de bagues que surten d’unes sabines seques i que a estat reforçat amb un tros de corda que be del bolt de la reunió, la sortida es marrana i de seguida els peus ja no toquen paret ben be fins el final, parar compte que la baixada queda desplaçada del collet amb el Puntal.

El següent ràpel tenim tres opcions, rapelar per la Gelera ( 40m.), baixar per la banda oposada (15m.) , o baixar desgrimpant per un magnífic forat/xemeneia/canal .

Tornat al cim, si el que volem es davallar de forma molt mes tranquil·la, es fer un ràpel directament del bolt per la car Est i amb 40m. ens plantem al peu de la Millet amb un pim-pam.

Per ser una petita i llarga Agulla la cosa a donat contingut per avui.

Via prou recomanable.

Material utilitzat :

5 cintes + reunions.
Bagues Sabineres
Alien Blanc ( opcional).