dimarts, 7 de maig del 2013

LA re-INTRODUCCIÓ DE LA CABRA SALVATGE A MONTSERRAT O LA SALVATGE INTRODUCCIÓ DE LA CABRA A MONTSERRAT


Com poden canviar les coses amb una nota musical de més o de menys, no? I ara com veurem mai millor dit, ja que el tema te un rerefons musical.

 L’any 95 s’iniciaven una sèrie d’alliberaments de cabra salvatge (Capra pyrenaica) a Montserrat que hauria de culminar quatre anys després amb un total de més de 20 exemplars provinents dels Ports de Tortosa-Besseit.

Es desconeix si prèviament es va fer cap estudi de la càrrega que aquest ungulat faria sobre l’ecosistema montserratí, sobretot a nivell de flora.

 Llegim a la pàgina del Patronat que en tot moment està parlant de reintroducció. Concretament ens diuen que : “torna a ser present aquest esplèndid bòvid a Montserrat”. És a dir que confirmen la seva existència en temps pretèrits.

I ara ens preguntem que quin argument científic dona una base sòlida per afirmar que la cabra salvatge ja havia corregut abans pel conglomerat montserratí.

 

Entenem que un bon indici seria la presència de restes òssies d’aquest animal en els abrics prehistòrics estudiats a Montserrat.

Sorprenentment si mirem totes les balmes estudiades per Josep Colomines als anys vint i publicats en el treball “Prehistòria de Montserrat”, no es troba cap os de cabra salvatge, i si en canvi de senglar, cérvol i cabra domèstica, a tots els indrets excavats.

Doncs segons es diu, com sembla que no hi han arguments científics que avalen la presència de l’ungulat a Montserrat, sembla ser que l’instrument més fiable, i molt musical per cert, son “Les Cantigues d’Alfons X el Savi”, on en la cantiga 52 es narra un miracle relacionat amb Montserrat i unes suposades cabres salvatges.

Cantiga 52 d'Alfons X el “Savi”. Segle XIII
Segons ens il·lustren les sis vinyetes de la cantiga, per obra i gràcia de la verge Bruna les cabres baixaven al monestir per ser munyides pels monjos, fins que uns d’ells va prendre un dels cabrits per fer-ne un àpat. Des de llavors les cabres ja no van tornar a baixar al monestir.
Se sap que les Cantigues foren elaborades a Galícia a la meitat del segle XIII, i estan escrites en llengua gallec-portuguesa.
 No cal ser enginyer per imaginar que qui va fer el llibre, va representar la cabra salvatge que coneixia, que era la “Capra pyrenaica lusitanica”, molt similar a la nostra que ocupava la zona de Galícia i Portugal, i es va extingir al segle XIX .
 És realment hilarant, utilitzar les Cantigues, d’un indubtable valor històric i artístic, com a únic justificant per dur a terme una cosa tan seriosa com una introducció d’una espècie nova en un determinat ecosistema. I ja posats a riure, si ens mirem amb detall, els monjos de la miniatura estan munyint només exemplar mascles de cabra!, ja que en totes les vinyetes les cabres pintades són d’aquest sexe, amb les seves llargues banyes i la seva barbeta, distintiu inequívoc dels mascles d’aquesta espècie.. Qui sap, potser per obra i gràcia de la verge Bruna a Montserrat els mascles de cabra també tenen llet.
 A l’espera que algú pugui aportar dades científiques de l’existència de cabra salvatge en temps pretèrits, ens quedem amb les Cantigues i amb el dubte més que raonable de qui va arribar primer, escaladors o cabres ?


8 comentaris:

  1. Molt bona aquesta Cesc. La cabra a introduir, l'escalador a extingir...

    ResponElimina
  2. Tampoc aniria malament que s'extingissin els dos... Bona reflexió sobre a una "xaladura" més al país pseudoecologista on estem
    pereB

    ResponElimina
  3. em proposo fer consultes que tinc properes d'experts en fauna, i traslladar el que m'expliquin.
    El que és obvi és el greu impacte d'aquests ungulats sobre la fragilitat del sòl montserrati, provocant esllavissades i pèrdues de coberta vegetal en canals i pendents fortes. Sembla evident que són animals que van desenvolpar les seves aptituds grimpàires per protegir-se dels depredadors, a no se que els llops aprenguéssin a escalar

    ResponElimina
  4. Home, crec que per a un bon equilibri ecològic s'hauria de plantejar la introducció del llop, i així de pas afegim un plus d'aventura a l'escalada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llop ja s'ha vist al Cadí i al Moianès...

      Elimina
  5. .. doncs a mi m'expliquen que potser al neolític si que la cabra salvatge s'estenia per tot arreu, però que en temps 'recents' no hi 'pertoca' i que s'ho podrien haver 'estalviat' en una zona amb tant d'ús públic

    esclar que fa 20 anys no hi havia la freqüentació que hi ha ara a la muntanya màgica, tot i que ja apuntava maneres.

    un altre depredador natural és l'àguila daurada, algun cabrit de tant en tant

    ResponElimina
  6. Molt bona Cesc! tremendament interessant!

    Però com és que només ens en queixem nosaltres , de les cabres i de l'erosió que provoquen? És que ningú més no ho veu? ..és clar, com que tampoc no surten dels camins...

    Qualsevol dia torna a caure el dilubi i aquesta vegada sí, s'emporatarà la muntanya sencera sota el mar (almenys l'arcàndgel Gabriel estrà content)

    salut i cabrit salvatge al forn, ben cruixent i regat amb un bon vi negre de la terra

    ResponElimina
  7. A mi em sobren els talibans y fals puretes decca la montse.
    Tin projectevreequipar unas vias a la panchadel bisbe i gorros, ya que els seguros estan ruvellats. Tb vull obri una nova via a san benet

    ResponElimina