dimarts, 13 de setembre del 2011

Integral Conan a la Torre de Sant Miquel.



Dimarts 13 de Setembre de 2001.

Integral Conan a la Torre de Sant Miquel.






Bonica via que no desmereix de les vies de parets llevat del pati.

La primera part mes assequible ,oberta amb burins moderns i la segona part amb burins vells i reforçada amb nous, ens deixarà al•lucinats fins al peu mateix de la Creu de Sant Miquel.

Les graduacions poden semblar collades, jo les deixaria com a grau clàssic dels 80’s.

Totes les reunions son de burins, mínim quatre. Menys la cinquena, vuitena i el collet després del ràpel.

L’anada i tornada es collonuda i sempre s’agraeix, baixada per anar i tornar.

La via s’inicia al camí de la Santa Cova, passat l’Agulla de la Creu i el segon aparador religiós.

1ª Tirada. V. 30m. ( 2 burins i un ferro.)

Un bicoin amb maillon, m’avisa que hom a decidit marxar cap a casa, i jo me’l poso al sarró.

Maca tirada de fissura i diedret, que la podrem assegurar correctament.

La meitat de la tirada es plena d’herbes i la resta prou maca.


No es fa gaire sovint.

































2ª Tirada. IV+ . 20m. ( 2 burins.)

Sortim amb diagonal esquerra cap a una lleixa, al final d’aquesta un doble burí ens marca pujar recta amunt fins al següent, flanquejarem a la dreta per travessar un degotall blau ple de pols.
En Xavi mirant-se el IV+.

3ª Tirada. A1e/IV+ . 25m. ( burins.)

Aquesta tirada la marquen de V/A0, però amb un parell d’Aliens petits i els estreps, la podrem fer tota amb artificial, per entrar a la reunió plaentment.

4ª Tirada. IV+ . 25m. ( 4 o 5 burins.)

Tirada sense complicacions, on la màxima preocupació es no tirar pedres que cauen directes al camí de la Santa Cova.

D’aquí ens calcem les Bambes i podrem gaudir d’unes vistes de les Roques de les Tres Torres, si mirem cap a l’Agulla de la Creu.

Caminat i amb alguna grimpada arribem a la cinquena reunió. Tot just abans d’aquesta a ma esquerra, a sota hi ha una petita balma que surt una via força vella, on s’aprecien burins i ferros rovellats, per un traçat prou aeri.

6ª Tirada. A1/V+. 25m.( 3 burins,6 pitons) + 7ª Tirada. IV sup. 15m. ( 1 tac. )

A la guia la marquen de V+/A0 i t’hi cagues, sort que portava uns pitons. Fins a la reunió molt vertical.

Del primer burí, ja hi penja un mosquetó que també l’afegim al sarró.

Per agafar el següent burí, tens que fer dos passos de bloqueig sobre aquella roca blanca que ja té el magnesi incorporat, ara ja amb els estreps i amb passos mòòòlt llargs i a primers amb alguna sortida amb lliure, anirem pujant.


Doble seguro ( n'hi ha dos), que agafes amb ganes despres de fer les sortidetes amb lliure

Aquí m’ajudo d’un Alien Blanc a un forat, una punta d’universal ( millor portar un extraplà), i una acanalada que deixo per entrar a la reunió.

D’aquesta sortim a l’esquerra i per un diedre molt maco trobarem un tac, que amb un C-3, queda de conya i entrarem a la setena reunió que es un xic penjada.

Maca 7ª tirada


7ª Tirada. 6a. 35m. ( 6 burins i un tac.)


Tirada mes que vertical que iniciem amb xemeneia per passar a l’encastament, bavaresa, diedre i tota mena d’esbufecs, alguns burins tenen una argolla prima que solament deixen entrar a la plaqueta els mosquetons prims.

Aquí poso el C-3 i el C-4, que el tinc que anar pujant amb mi. ( millor porta 2 o 3, C-4)


Tirada de *****, si no t’estrelles .


D’alt del cim i amb el cor alegre................... , mirant la ressenya i observem una via que puja davant nostre i els dos comentem : la via que surt per aquí a de ser de traca i mocador !!!!!!!!!!!!!!!


Si, si, a la que ens hi fixem bé, ens adonem que es la nostre ultima tirada, hòstia puta tio.!!!!!!!!!!!!

Fem un curt ràpel que ens deixa al collet i muntem la vuitena reunió de un C-2 a la fissura que mor als nostres peus, del coll no veus timba, però la intueixes llarga a dreta i esquerra.


9ª Tirada. IV sup. 10m. ( doble pont de roca i burí)


Nomes sortir del coll poso un Alien Blanc ( prou bo) i una punteta de “U” ( per allò de veure ferro a sota els peus) i ens atansem a un bolo que s’aguanta per dos ponts de roca, que tot el que tenen de bonic ho tenen de fràgil, continuem diagonal a la dreta per pujar-nos a sobre d’un bolo, on tenim que creure amb el lligam d’aquest i la paret. Un cop al damunt piquem de peus i mans, ja que podrem xapar el burí i sortir del coi de tirada.




Mentres pugem a la Creu de Sant Miquel, tot el nostre voltant es ple de rams secs i de plàstic, de núvia o de mort, es una solemne marranada trobar això a la Muntanya.



Material recomanable :


12 cintes + reunions.

Estreps

Martell i un extraplà ( solament serveix per fer una sortida en lliure mes curta.)

Aliens del Verd al Blanc

Camalots : 2-3-4-4.



PD.

La part de d’alt a mi em recordava l’Adrenaline de Flautats.
Via salvatge 100x100.





dimarts, 30 d’agost del 2011

Santacana a l'Agulla de la Creu.

Dimarts 30 d’Agost de 2001.


Santacana a l’Agulla de la Creu.



Poca informació he trobat d’aquesta via, per lo tant hem decidit atansar-nos.

1ª tirada. Vsup. 50m.

Es tot un encastament inacabable d’aquells que puges encastat, fent xemeneia i diedre. Tenint que barallar-se amb quatre arbres.

Anirem trobant burins rovellats, la fissura es prou ample i solament posarem Friends del 4 i 4.5 ( el del nº 5 si l’agüés portat hauria fet servei), quasi a dalt de tot a la placa posarem un Alien Taronja i Camalot del 3.

La roca de l’esquerra es excel•lent, entrarem a la reunió que es tot un festival de ferreteria i es troba a la cara oposada per on pugem.





















2ª tirada . IVsup/V. 15m.

Pugem amb tendència a la dreta per agafar una escarpeta falcada, d’aquí trobarem dos burins i la roca canvia completament per entrar en un mon que s’engruna. Amb una Alien Groc i Camalot del 1, entrarem al cim podrit.

Aquest solament te un burí a sobre un còdol que surt de la sorra i dues sabines petitonetes i seques, tot això amanit amb una dosis de bagues i filferros de l’època del Santacana.


Caducat,caducat.
Sort del mugró cimer, que amb 12m de la meva corda, podem fer un gran merlet i fotre al camp cap a baix amb dos ràpels.

En el fons el Jose veu amb bons ulls, que el merlet el fem amb la meva corda, ja que així es l’excusa per renovar material. ( les corde velles aguanten, oi?. )

La via es prou maca i el cim sempre m’havia cridat l’atenció.

A tindre molta cura amb les pedres al arribar al cim, cauen directament al camí de la Santa Cova i el transit de turistes es intens, com mes al vespre, millor.

Si a Catalunya som 6 milions, al cim hi ha 7 milions de còdols esperant a caure.

Apa, salut i grimpades romàntiques.

dilluns, 29 d’agost del 2011

Mas - Brullet al Serrat del Moro

Dilluns 29 d’Agost de 2001.


Mas –Brullet al Serrat del Moro.

( L7+L8 )

Avui quedo amb en Pepe , el Juan i la Carmen.

Jo tenia un pla “A”, d’aquells que no fan gaire gracia i optem pel pla “B”, ja que el Juan i la Carmen estan de pas i que res millor que fer aquesta encantadora via i s’emportin un bon record.

No gaire cosa per explicar, amb les explicacions i ressenyes dels amics Escalatroncs, en tindrem prou. ( son de confiança. )

La via es pot fer amb set tirades ( L1, L2, L3+L4, L5+L6, L7+L8, L9, L10).

La roca comença a estar un xic polida i les expansions de l’ultima tirada els hi faria falta una ma de pintura, però igualment sempre gaudeixes d’aquesta encisadora via.

L9
L9

dijous, 7 de juliol del 2011

Anglada-Cerdà. A La Boleta Foradada.

Dijous 07/07/2011




Que es pot dir d’aquesta via que ja no estigui dit.?

Si es fes un recull de les millors de Montserrat, aquesta seria una d’elles.

Traçat magnífic i atlètic amb un final acrobàtic.

Solament dir que la via té algun parabolt a les dues ultimes tirades per poder fer en lliure, i un parabolt sense xapa a la tercera tirada ( es pot protegir amb friends.)

No l’explicaré, ja que amb la ressenya i uns retratos, no fan falta paraules.

Tant de bo, tots aquests que tenen el “gallet” fàcil, vegin que sense tantes expansions, fa quaranta-sis anys, s’obrien V-I-O-T-E-S i amb un compromís que amb el material d’ahir i d’avui, son totalment segures.

Escaleu mes i no obriu tanta misèria.

Material :

Aliens del Verd en amunt, Camalot 1-2-2-3-3-4 , joc de Bicoins i els estreps.

Arribant a R-1
2ª tirada
3ª tirada
Arribant a la 3ª reunió, la majoria de tacs estan de conya.
4ª tirada
L'ambient de la tirada.
Últim llarg.

dijous, 30 de juny del 2011

La que no estava oberta a les Dues Puntes.

Dijous 30/06/2011




La que no estava oberta a les Dues Puntes.


Via molt mes maca del que hem pensava, molt assegurada i fàcil de protegir.

Aquí a Montserrat hi ha tendència a sobre graduar les fissures i jo crec que aquesta via n’és un exemple, no tothom gradua igual i la percepció pot variar depenen de les ganes, forces, pors o motivació.

1º tirada. IV sup. 25 m. 1 pitó.

Tirada de diedre ajagut, que podrem assegurar mes o menys sense mal de caps.
Pelake escalfant.

2ª tirada. V / A0. 15m. 2 pitons, pont de roca i espit.

Sortim cap a la dreta i agafem un tram fissurat que podrem protegir correctament amb dos Camalots (2-1).

A la que s’acaba la fissura, aquesta fa un “ xoxu” ( definició freqüent i un tant ?????. ), que no es el mateix que un “ Xuxo”, que es quan t’ensucren el melindro).

Be, tornem al que anàvem, si d’aquesta part t’estires, agafes una baga que penja d’un ferro i amb dos passos mes d’A0, arribes al bosquet.

3ª tirada. IV sup. 15m. 2 espits.

Tirada de tràmit, per una xemeneia/canal, que ens deixa al peu de la maca xemeneia.

4ª tirada. V/Vsup. 45 m. moltes expansions.

Xemeneia molt còmode i molt assegurada, també es pot pujar amb tècnica de diedre però també puja la dificultat.

Al final de la tirada, la podrem sobre-assegurar amb els friends que portem.

5ª tirada. Vsup. 25m. expansions i pitons.

Acrobàtica sortida de la cova-reunió, tirada prou maca.

6ª tirada. Vè. 25m. 3 o 4 burins.

Sortida de la reunió en plan Chuk Norris per arribar al collet de forma agradable.



Material :

16 cintes, reunions, Camalot 1-2-3.

dimecres, 29 de juny del 2011

Queralt-Ona a la Roca d'Esparraguera

Colla Xapoutot
Dimecres 29/06/2011



Queralt-Ona a la Roca d’Esparraguera.



Avui per la tarda el Pelake i l’Albert hem recullen per ana a grimpar al Càmping.

No m’ho acabo de creure que encara quedés en forat per una via tres llargs i oberta per baix.

El primer llarg es interessant, encara que una mica difícil de visualitzar-lo al punt-roig.

El segon es estrany i de tràmit, encara que s’ha d’escalar.

El tercer es prou digne.

Via assegurada, amb cintes i un Alien gris, es tot el que ens farà falta.

La roca es bona a trams.

Menció especial a una llastra considerable del tercer llarg, que si cau amb el camí ple de “feligresos”, l’enterramorts tindrà molta feina.

PD.

El mes curiós de tot son els parabolts, alguns surten molt i d’altres estan serrats. Quant sortien els serrats.?????

dimecres, 22 de juny del 2011

GEDE a l'Escorpí o Gran Xemeneia d'Agulles

Dimecres 22/06/2011




GEDE a L’Escorpí o Gran Xemeneia d’Agulles.

Roques,parets i agulles de Montserrat. 1972

Interessant via que agafa a la meitat la pròpiament dita Gran Xemeneia d’Agulles.


Quedo amb en Jose i també s’hi apunta en Joan que serà la primera via a parets i la seva segona xemeneia.



1ª tirada. Vè. 20m. Reunió incomoda.

Díedre un xic estrany però el podrem assegurar correctament.

Trobarem 3 burins i algun tac.


2ª tirada. IVsup. A0e. 20m. Reunió incomoda.

Sortim recte agafats a una gran llastra que ens podrem autoprotegir i d’aquí a un espit, ens marca anar cap a l’esquerra i fent A0 de burins molt originals entrem a la reunió.

Un tac,espit, pitó i uns cinc burins.

3ª tirada. A1/IV+. 30m. Reunió còmode.

Fent artificial amb pitons ( 7), tacs( 2 o 3) i friends, arribem a uns burins ( 4 o 5 ), que ja ens deixen sortir en lliure fins a la reunió.

Aquí en Joan s’emporta el tac mòbil, quedant-se mes blanc que un got de llet.

4ª tirada . IV. 20m. Reunió de pel•lícula.

Iniciem la gran xemeneia que ja no deixarem fins al final. Un inici una mica herbolari, assegurat amb dos burins i dos o tres friends.

5ª tirada. IV sup. 25m. Reunió incomoda.

Tirem cap a un bloc encastat que llacem i passem per la dreta, un tram de relax i amb un parell de friends i un burí entrem a la reunió.



6ª tirada. V/IV. 35m. Reunió còmode.

Tirada de cinc estrelles, xemeneia estreta de genolls fins a un pitó i passat aquest la cosa ja afluixa, amb un parell d’Aliens es veu el cable d’un tascó i un pitó que et queda al clatell ( jo vaig passar d’ell, queda molt recte amunt, obligant als segons a fer molt flanqueig ).

Tirada al•lucinat, que es fa amb el casc posat i el material ben repartit, això si, les bambes penjades per sota els peus.



Via del tot recomanable, material original i autèntic , per disfrutar fent xemeneia ( això si t’agrada ).

Roca acceptable.

Material : Aliens del Verd en amunt, Camalots 0.75 - 0.5 - 1 – 2 - 2 – 3 , dues plaquetes i un estrep.