dimarts, 13 de setembre del 2011

Integral Conan a la Torre de Sant Miquel.



Dimarts 13 de Setembre de 2001.

Integral Conan a la Torre de Sant Miquel.






Bonica via que no desmereix de les vies de parets llevat del pati.

La primera part mes assequible ,oberta amb burins moderns i la segona part amb burins vells i reforçada amb nous, ens deixarà al•lucinats fins al peu mateix de la Creu de Sant Miquel.

Les graduacions poden semblar collades, jo les deixaria com a grau clàssic dels 80’s.

Totes les reunions son de burins, mínim quatre. Menys la cinquena, vuitena i el collet després del ràpel.

L’anada i tornada es collonuda i sempre s’agraeix, baixada per anar i tornar.

La via s’inicia al camí de la Santa Cova, passat l’Agulla de la Creu i el segon aparador religiós.

1ª Tirada. V. 30m. ( 2 burins i un ferro.)

Un bicoin amb maillon, m’avisa que hom a decidit marxar cap a casa, i jo me’l poso al sarró.

Maca tirada de fissura i diedret, que la podrem assegurar correctament.

La meitat de la tirada es plena d’herbes i la resta prou maca.


No es fa gaire sovint.

































2ª Tirada. IV+ . 20m. ( 2 burins.)

Sortim amb diagonal esquerra cap a una lleixa, al final d’aquesta un doble burí ens marca pujar recta amunt fins al següent, flanquejarem a la dreta per travessar un degotall blau ple de pols.
En Xavi mirant-se el IV+.

3ª Tirada. A1e/IV+ . 25m. ( burins.)

Aquesta tirada la marquen de V/A0, però amb un parell d’Aliens petits i els estreps, la podrem fer tota amb artificial, per entrar a la reunió plaentment.

4ª Tirada. IV+ . 25m. ( 4 o 5 burins.)

Tirada sense complicacions, on la màxima preocupació es no tirar pedres que cauen directes al camí de la Santa Cova.

D’aquí ens calcem les Bambes i podrem gaudir d’unes vistes de les Roques de les Tres Torres, si mirem cap a l’Agulla de la Creu.

Caminat i amb alguna grimpada arribem a la cinquena reunió. Tot just abans d’aquesta a ma esquerra, a sota hi ha una petita balma que surt una via força vella, on s’aprecien burins i ferros rovellats, per un traçat prou aeri.

6ª Tirada. A1/V+. 25m.( 3 burins,6 pitons) + 7ª Tirada. IV sup. 15m. ( 1 tac. )

A la guia la marquen de V+/A0 i t’hi cagues, sort que portava uns pitons. Fins a la reunió molt vertical.

Del primer burí, ja hi penja un mosquetó que també l’afegim al sarró.

Per agafar el següent burí, tens que fer dos passos de bloqueig sobre aquella roca blanca que ja té el magnesi incorporat, ara ja amb els estreps i amb passos mòòòlt llargs i a primers amb alguna sortida amb lliure, anirem pujant.


Doble seguro ( n'hi ha dos), que agafes amb ganes despres de fer les sortidetes amb lliure

Aquí m’ajudo d’un Alien Blanc a un forat, una punta d’universal ( millor portar un extraplà), i una acanalada que deixo per entrar a la reunió.

D’aquesta sortim a l’esquerra i per un diedre molt maco trobarem un tac, que amb un C-3, queda de conya i entrarem a la setena reunió que es un xic penjada.

Maca 7ª tirada


7ª Tirada. 6a. 35m. ( 6 burins i un tac.)


Tirada mes que vertical que iniciem amb xemeneia per passar a l’encastament, bavaresa, diedre i tota mena d’esbufecs, alguns burins tenen una argolla prima que solament deixen entrar a la plaqueta els mosquetons prims.

Aquí poso el C-3 i el C-4, que el tinc que anar pujant amb mi. ( millor porta 2 o 3, C-4)


Tirada de *****, si no t’estrelles .


D’alt del cim i amb el cor alegre................... , mirant la ressenya i observem una via que puja davant nostre i els dos comentem : la via que surt per aquí a de ser de traca i mocador !!!!!!!!!!!!!!!


Si, si, a la que ens hi fixem bé, ens adonem que es la nostre ultima tirada, hòstia puta tio.!!!!!!!!!!!!

Fem un curt ràpel que ens deixa al collet i muntem la vuitena reunió de un C-2 a la fissura que mor als nostres peus, del coll no veus timba, però la intueixes llarga a dreta i esquerra.


9ª Tirada. IV sup. 10m. ( doble pont de roca i burí)


Nomes sortir del coll poso un Alien Blanc ( prou bo) i una punteta de “U” ( per allò de veure ferro a sota els peus) i ens atansem a un bolo que s’aguanta per dos ponts de roca, que tot el que tenen de bonic ho tenen de fràgil, continuem diagonal a la dreta per pujar-nos a sobre d’un bolo, on tenim que creure amb el lligam d’aquest i la paret. Un cop al damunt piquem de peus i mans, ja que podrem xapar el burí i sortir del coi de tirada.




Mentres pugem a la Creu de Sant Miquel, tot el nostre voltant es ple de rams secs i de plàstic, de núvia o de mort, es una solemne marranada trobar això a la Muntanya.



Material recomanable :


12 cintes + reunions.

Estreps

Martell i un extraplà ( solament serveix per fer una sortida en lliure mes curta.)

Aliens del Verd al Blanc

Camalots : 2-3-4-4.



PD.

La part de d’alt a mi em recordava l’Adrenaline de Flautats.
Via salvatge 100x100.





4 comentaris:

  1. Cada cop que llegeixo aquestes coses em surten unes quantes canes. quin patir! I quins collons penjar-se d'algunes d'aquestes andròmines!

    ResponElimina
  2. Molt bona aquesta!


    ( ah! i de diners per netejar es veu que en falten!! MOlts més que per fer segons quines històries!

    déu

    ResponElimina
  3. Felicitats, com el Lluís comenta, suava tot llegint el teu relat!!
    Darrerament t'estàs aficionant a aquesta zona, per mí una descoberta.

    ResponElimina
  4. Lluis, les canas ens sortiran igualment per molt parabolt que trinquem.

    Dani, poder el Monestir no es considera Muntanya?

    Jaume, millor aprofitar ara que es pot i no surti un axafaguitarres dient que no podem pugar-hi.

    Apa, metres i seny.

    ResponElimina