Agulles dels Naps de Dalt

7 de Març de 2011.

Avui quedo amb en Husa per fer agulletes de sobre la Cova de l’Arcada.

El Cavall o Pupa de Bruc, vist desde la Roca Vorera.

Encetem el dia a l’ombra pel Cavall o Pupa dels Brucs, fa fred i ens decantem per una via del “Indi”, la Foguera Nocturna.

L’agulla s’ho val, roca excel•lent i un excés de parabolts amb un compromís nul.

També s’ha de dir tot, la segona tirada es maca.

Al cim piulem i comentem que l’hem cagat escollint aquesta via per pujar, una bona opció seria la via Panellets o la Aresta Brucs, es veuen molt maques i mes típiques del massís.

La baixada la fem tal com marca la ressenya i amb un grapat de cintes es tot el material que ens caldrà.

Agulla del Pas del Nap. Via: Juan García Alvero.

Ràpel de l'Agulla del Pas del Nap.



Cim de l'Agulla del Pas del Nap, vist
de la Cota 285



Maquíssima Agulla amb un itinerari curt però molt interessant, roca bona i assegurances variades, tornem a piular al registre i amb un ràpel d’una sabina quedem al primer pitó de la via Òscar Masó de l’Agulla dels Naps de Dalt.

Amb dues expansions et plantes al bosquet del peu del diedre de la segona tirada, aquesta tirada es fa amb lliure sense gaires problemes i amb un “Universal” i un “Pla” es tot el material que fa falta per aquesta via.

Al cim no podem piular ja que no hi ha llapis, recordeu portar un llapis.

Del cim es veu una imatge espectacular de la Roca de la Vorera, la baixada tal com marca la ressenya.

Roca de la Vorera. Via: Vicky Álvarez

Roca impressionant i excel•lent.

Impresionat vista de la Roca Vorera
del cim de l'Agulla dels Naps de Dalt

L’últim seguro de la primera tirada podia estar dos metres a l’esquerra i t’estalvies el pas d’Ae.

La segona tirada ( 6a) a partir del segon seguro, totes les expansions queden molt a l’esquerra, el pas difícil es sortir de la llastra.

Excel·lent roca a la Vorera

Igualment la via no es desmereix per pujar l’Agulla.

Al cim no piulem ja que no hi ha registre i la baixada tal com marca la ressenya.

Per fer totes aquestes Agulles, ens faran folat solament cintes, un estrep i els dos pitons.

La Proa. Esperó del Vent

1 de Març de 2011.


La Proa. Esperó del Vent

Vermell : Esperó del Vent
Blau : Aresta Brucs

Avui amb la Maite, ja que els nanos estan de setmana Blanca, aprofitem per visitar grans cagades de l’Historia de l’escalada a Montserrat

L’any 1985, uns escaladors incondicionals del massís, obren un atraient e imponent aresta a La Proa. Deixant la via pràcticament desequipada.



El 1990, uns altres escaladors reobren aquesta aresta, per ells esperó. L’equipen de dalt a baix amb espits i l’hi foten Esperó del Vent.

Vull entendre que aquests escaladors van actuar per ignorància al eliminar de soca-rel l’aventura de l’aresta Brucs.

Per accedir-hi o farem des de la Cova del cabrit, a ma esquerra surt una canal equipada amb cordes i graons d’acer, per pujar al cim de La Tonsura.

1a tirada : V/Vsup. Molt bona roca i un ample repertori de merlets.

2a tirada : IV . Roca molt bona i molts merlets.

Amb 12 cintes + reunions, en tindrem prou per repetir aquesta via.

La baixada es pot fer amb ràpel per la mateixa via.

1a reunió

2a reunió

Nosaltres varem optar per marxar caminat, tal com baixes de la Proa, encares la primera Agulla per la dreta, la següent per l’esquerra i arribes a una mena de collet. D’aquí baixes cap avall amb direcció a l’Arcada ( sempre per sobre), i l’instin i el camí, et porten al torrent molt aprop de la Miranda del Pas del Princep, per retornar al Pàrquing del Castell ( 2 horetes xino-xano).

Via i entorn molt recomanable per fugir de les modes.

Miranda de la Portella. Archs-Freixas.

24 de Febrer de 2011.


Miranda de la Portella. Archs-Freixas.

Potent via que al seu dia tindria unes pinyes d’aquelles d’arrissar-te les pestanyes.

Escalada d’aquella típica, presa petita, vertical i roca bona però no totes les presa son bones o aguanten.

La via te un requipament amb espits molt rovellats.

La primera tirada : te un espit afegit.

Segona tirada: també hi ha dos espits afegits i on tens que flanquejar pel III grau ( mare de Deu Senyor), nosaltres vam preferir continuar recte, que hi ha tres espits.

Lo de “ vam preferir”, es un dir, ja que s’ho va currar el company.

Tercera tirada : Un espit afegit. Aqueta tirada es la clau de la via.

3a tirada

Aquí pel que sigui varem acabar a la reunió de la CEC i al cim es una fàcil grimpada.

Escalada i via molt maca, quan estàs al cotxe te’n dones compte que es una VIA de p... mare.

Agulla dels Tres. Cherokee

24 de Febrer de 2011.


Agulla dels Tres. Cherokee

Encara mai havia fet una via de l’Indi, i l’altre dia fent la Camara-Ollé, hem vaig proposar veure que tal era aquesta via.

Rostoll de via que supera la part dreta de l’agulla a cop de parabolt ( com diuen algun Blog, aquestes coses s’han de veure i no deixar que te les expliquin).





La primera tirada es conjunta fins al primer burí de la Camara-Ollé . El primer bolt per aixecar-se del terra no hi era.¿¿¿¿¿¿¿¿????? ( les fortes ventades d’ahir se l’han endut, per que avui no hi era), continues amb molts parabolts fins la reunió, pot ser V+/6a, encara que amb A0, també es pot fer tota.

Separant-se de la Camara-Ollé

La segona tirada també es tota una filera de parabolts, iniciant-se per un desplom i desprès va perdent verticalitat i surts en lliure quan veus que es ridícul continuar pelant-te els nusos del dits i el genolls fent A0 al bell mig de la rampa.

2a tirada

La tercera tira era una rampa de parabolts, ara degut als efectes del vent ¿¿¿¿¿???, no.

El company aprofita per fer practiques amb els merlets.

T’assegures amb dos o tres melets i cim.

No se com catalogar aquesta via, m’haig d’inventar una etiqueta que no tinc ganes de posar per que segur que feriria a mes d’un susceptible.

La deixarem com Esportiva.

PD.

Es trist veure com al Segle XXI, s’obren vies al costat d’altres obertes trenta anys enrere, i es vegi una clara involució de l’escalada.

Agulla dels Tres. Camara-Ollé.

22 de Febrer de 2011.


Agulla dels Tres. Camara-Ollé.

Guapa via amb regust de rovell.

1er burí

Fa un dia molt ventós i l’agulla queda bastant arrecerada i solejada.

Iniciem la via per unes plaques molt compactes amb una roca molt bona, la sorpresa es trobar un parabolt del 8 d’una via que fa un pas d’Ao per anar a buscar el primer burí.

magnifica 1a tirada

Entre el segon i tercer burí, trobem un espit afegit i sortint del tercer burí també trobem un altre espit i un cap de burí, d’aquí veiem un merlet molt cridaner a l’esquerra i entrem al que seria la primera reunió, ens la saltem.

reunió que ens saltem.

Podem posar un friend de l’1 o 2 per agafar el següent burí, continuant sempre recta amunt amb una roca igual de bona fins a un altre burí i entrem a una repisa amb una sabina prou gran on fem la reunió.

La segona tirada es de fissura/canal, amb un Friend del tres, ens permet arribar a la zona que es pitonava i d’aquí a un cap de burí, amb un altre del 2 ja agafem les Alzines per arribar a la tercera reunió que també ens saltem, i recte amunt per una placa molt fàcil al cim.

Aquesta ultima tirada trobem una reunió de la Via Cherokee i tres parabolts del 8 al mig de la rampa?????????

Amb un grapat de cintes, tres plaquetes friend del 2 i 3, es tot el material que ens farà falta per gaudir d’aquesta meravellosa via.

Per baixar del cim fem un ràpel de 20m.

Visca la mecànica

El Hipopòtam. Roc i Lluna.

22 de Febrer de 2011.


El Hipopòtam. Roc i Lluna.

L’altre dia parlant amb en Joan Miquel Dalmau sobre la nova guia que publicarà d’Agulles, hem comenta que a obert una nova via.

Amb el lema del Paca : ”Cap via sense repetició..." en hi acostem.

Via oberta per baix amb un clar concepte esportiu, per dir-ho d’alguna manera.

La via no es cap meravella, però via, roca normal.

L'Alex iniciant el segón llarg.

Acabany el segón llarg.

Mitges Maratons al Gener

16 i 30 de gener de 2011.


Iniciem l’any amb dues Mitges maratons.

½ Marató de Terrassa.

Cursa que no l’he feta mai, ben organitzada, molta gent i entrepà de botifarra+birra al final.

Temps : 01:38:..

12ª Mitja Marató de Terrassa de cescrosell en Garmin Connect: Detalles


½ Marató de Barcelona.

Segon cop que la fem, organitzada normal, molta gent i fruita+Gatorade al final.

Temps : 01:37:..


 Marató BCN 2011 de cescrosell en Garmin Connect: Detalles





I el guanyador, es : ½ Marató de Terrassa.


Visca les curses populars amb Botifarra.


PD.

Com a tots els esports, hi ha mal rotllos, en aquest cas es diuen “ RETALLADORS”.

Es un tema ben absurd, si algú es pren les molèsties de fer un circuit urbà pel carrers, no te sentit retallar per les voreres. ( fas menys metres).

Si la cursa té 10km, 21.120m, etc...., es per fer aquesta distancia amb el crono que et marqui.

S’autoenganyen i falsegen unes marques fetes amb menys metratge que els que fan el recorregut sencer.

Personalment se m’en fot, jo corro contra mi mateix, però es molt divertit durant la cursa cridar-li al “ elementu” : RETALLADOR.