Valentin Casanovas a l'Aeri

Via mes que emblemàtica de l'aeri, atlètica, aèria, fins i tot rara, molt bona, imprescindible.

Si pensem amb l'Antonio i el Jose a l'any 1976, amb les botes i el material que duien, es per admirar i flipar de com l'hi fotien en aquells temps.

Sempre a estat una via que m'imposava cert respecte ( per no dir molt), son d'aquestes vies que s'han de fer als vint anys i no a aquestes alçades però la ocasió la pinten calba, tot i així sempre he tingut present una nit de castanyada de 1980 a Santa Cecilia que tothom portava una bona castanya i nosaltres "pardillos" com érem varem optar per anar a dormir a un altre lloc, l'endemà ens assabentaríem de la tràgica mort dels PeRicMan, poder l'accident mes esfereïdor del Massís, tres Joves cauen de nit tota la Valentín i l'endemà son trobats morts a peu de via per una cordada.

Com deia que l'ocasió la pinten calba amb en Josep ens hi fiquem i anem gaudint, això ell , per que jo encara tinc agulletes a l'esfínter de tant apretar.

El llarg del sostre es totalment ingraduable i si a sobre t'hi fots malament ,  se't arrenca l'últim friend i a sobre no caus, la cosa pren un punt de tragicomèdia d'aquelles que feia temps que no experimentaves i no vols tornar a repetir.

Material utilitzat :

Camalot del 0 al 5

Alien semàfor+gris

Tascons

5 plaquetes recuperables

18 cintes

estreps.