Diuen els entesos que es la millor del Serrat dels Monjos, però això ho tindreu que aprovar vosaltres.
En Toni es qui m'engresca anar-hi, el primer llarg ja era obert i
nosaltres l'aprofitem tal i com ens el van deixar, sense presa per obrir anem
fent anant i tornant, després d'obrir el segon llarg hi ha qui diu que si no
s'afegeixen mes assegurances que no pensa tornar-hi i per decisió democràtica
s'afegeixen dos espits entre els dos últims pitons.
Com que la feina ens fa mandra i l'obertura s'ha dilatat en el temps, ja
aviem sortit per dalt fen un cutre-escape de la tercera reunió, quedant una
sortida poc assenyada, així que un dia amb en Ajipi decidim obrir l'últim llarg
i ens treiem del damunt aquesta feixuga feina d'obrir vies.
La via ma sorprès de mala manera, sembla mentida com canvia la percepció després
de 23 anys.
Mes que recomanable, imprescindible.
Material utilitzat :
Alien Groc-Vermell i Taronja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada