Sempre que passo pel camí, els ulls sen van al diedre cridaner que marca
el final de Serrat.
Fins a peu de diedre a jutjar per l'estat dels burins ja estava obert.
Amb l'incendi de 1994 la roca pateix una transformació, sobretot a la part
baixa, deixant una parany de crostetes que et dificulta a l'hora d'escollir per
on pujaràs.
Hi ha qui entra per la esquerra anant a cercar la Cerimònia Macabra ( la
ressenya original la marquen recta), o aprofitar unes noves expansions que pugen
recte, en el nostre cas aprofitem dites assegurances i ens estalviem l'ensurt
de les crostetes.
Els diedres son molt bons i pujarem com hom cregui adient i el sostre es magnífic,
tot amb flotants.
L'ultima reunió es "incomoda" i el següent llarg es marranot
però sense les crostetes, quasi al final de la travessa hem deixat una
"V".
Divertida via amb el peatge del primer llarg i un últim típic de la
regió.
Material utilitzat :
Els estreps
Camalot del 0.4 al 3
Alien del Vermell al Blanc
pitons : 1
"V" que s'ha quedat
1
acanalada
1
"Z" dura
1 plàtan
Aquí es on s'ha quedat la "V" |
Collooons!!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada