dimecres, 28 de març del 2012

GEEB a la Cadireta dels Diables.

Els Flautats es d’aquells racons poc populars encara que moltes de les vies que si donen son d’una lògica i elegància que com hom diria de “ traca i mocador”.
Roques,parets i agulles de Montserrat
II. REGIÓ DE TEBES I TEBAIDA
1973
Bullarolas



Un sistema de fissures ens porten al peu de l’esperó que ens conduirà fins a sota mateix del sostret, que fent el “Diable” podrem seure a la seva Cadireta.
1a. tirada. 1 bolt

Tota la via a estat reequipada amb bolts, llevat del quart llarg, que cada dos peces hi ha un bolt.
2a.tirada. 2 bolts.

3a.tirada. 3 bolts i 1 burí.

A la tercera reunió hi ha un “escape” que persones poc respectuoses l’han equipat, com diria aquell : .-. avui fa un dia magnífic, solament falta que un gilipolles ens el esguerri.-.
4a.tirada. tot equipat. ( fins que peti lo vell.)




5a.tirada. tot equipatat


Via molt recomanable.

Material utilitzat :

Camalot : 1 – 2
Alien : Groc a Blanc

20 cintes
Estreps

1 tascó petit per llaçar un burí molt capgròs.

divendres, 23 de març del 2012

Parsifal Màgic al Morral del Cavall

El Morral del Cavall es d’aquelles agulles que queda eclipsada per l’enorme trempera del Cavall Bernat, un cim tranquil amb unes vistes sobre Diables  i el Cavall que ja paga la pena d’haver-hi pujat.

El principal atractiu de la via es l’imponent sostre, una dada curiosa es una via que comença per la cara Oest i també pasa pel mateix sostre, fent-lo tot sencer, fins aquí no i trobaríem res d’estrany si no fos per que els parabolts estan posats a dos pams del burins de la Parsifal.
Naturalment quant et mires el burins rovellats i recargolats, escolleix-es l’opció del parabolts, encara que fa molt lleig veure dues líneas paral·leles al mateix sostre.

Amb en Josep i el Jose ens ho agafem amb calma i fem una agradable jornada.

1er. Llarg. 40m. IV / A0e.
Amb lliure no gaire complicat i l’ajuda d’una sabina ens plantem a un relleig, d’aquí cap a la dreta i amunt, amb un altre sabina entrem a la reunió que ens saltem i amb A0 de quatre o cinc burins ja som a la reunió.



2on. Llarg. 20 m. A3e / V.
Es qüestió d’anar seguint parabolts i no passar-se el trencall per sortir del sostre, a partir d’aquí ja son tot burins fins a una fissura que amb una petita sortida amb lliure ens deixa entrar a la reunió. La podrem assegurar amb un Alien Vermell.



3er. Llarg. 20m. V+.
Sortim per la fissura a cercar un parabolt que ens protegeix el pas, un cop passat la dificultat decreix i en trobem un altre ( afegit de mes), anant a cercar la canal arbrada que ens duu al cim de la berruga.

4at. Llarg. 15m. III+.
Tirada molt fàcil que ens porta al cim, fent reunió d’una gran Sabina.



Material utilitzat :
20 cintes.

1 plaqueta recuperable
Alien : Blau, Groc i Vermell
Camalot del 2
Estreps

dijous, 15 de març del 2012

Haus - Estrems a la Mòmia

Haus-Estrems a la Mòmia.
kutrescaladors k pa team

El primer cop que vaig intentar aquesta via poder encara no m’afaitava, recordo que el meu germà va arribar a la reunió després de barallar-se amb el coi d’encastament, jo pujo dramàticament fins el primer burí, trec el mosquetó i de cop i volta una estranya i acollonidora sensació hem fot fora de la llastra .( fenomen Newton).
Vaig sortir escopit com qui tira un pinyol d’oliva, penjat de la corda sense poder tornar d’on venia, somicant que no podia, li vaig pregar a mon germà que hem despengés fins a la reunió i que baixés ell, us podreu imaginar l’escena, encara em tremolaven les pestanyes i mon germà m’hauria fotut un joc d’hòsties.
Amb el temps l'he anat repetint sempre igual fins la primera expansió, després encastat o amb díedre.

Avui amb en Jose ens i plantem, ell ho te molt clar que el segon llarg es per mi, o sigui que comença ell.

L’he feta com sempre, xemeneia per dins fins la primera expansió i després encastat, però avui portava el Camalot del 5, volia provar-lo. De fet entra molt a prop de la segona expansió i entre la segona i tercera, amb un del 6 i 5 es pot sobreequipar molt dignament, la qüestió es qui té dos aparells tant grossos i no es queda encallat al principi.

Molt maca la Haus, tota una senyora via, tots el que l’han fet o intentat se’n recorden sempre del magnífic segon llarg.



Material utilitzat :

6 cintes + reunions
Camalot : 0.5 – 1 – 5
Alien Blau

dijous, 8 de març del 2012

Aresta Brucs al Gegant Encantat.

Aresta Brucs al Gegant Encantat.

El Gegant Encantat es una d’aquelles agulles carregada d’història, un cim que s’ha de fer, si o si.

Ja sigui per la via Normal o l’Aresta Brucs, cap de les dues ens defraudarà, havia llegit que estava reequipada i desequipada, realment cada burí te al costat un parabolt inox., excepte l’ultima reunió i últim llarg.
No es una via difícil, disfrutarem d’unes vistes magnifiques, pròpies d’una atalaia privilegiada.

1a. tirada. IV. 60m. Neta d’assegurances.
Aquest llarg el podem iniciar del collet o d’un xic mes amunt, al arribar a la fissura ens podrem assegurar i vorejant el balmat cap a la dreta encarem la placa que la protegim amb un Alien a un forat.

La reunió la fem al cim del contrafort.


2a. tirada. Ae/IV. 20m. 7 parabolts.

Sortim amb un mur molt vertical equipat , sortida amb lliure fàcil i un darrer parabolt ens deixa entrar a la reunió de la via normal.
Aquesta reunió solament te un parabolt, burins i ferros.


3a. tirada. V/IV+. 20m. 2 burins i 1 plom.
El burí ens assegura la sortida de la reunió ( el parabolt està enfonsat), i anem a cercar el segon ( que també te l’espàrrec enfonsat), d’aquí  veiem el cable d’un plom molt a l’esquerra que ens marca el camí a seguir.



Justa arribar a d’alt, hi ha una reunió de dos parabolts, també podrem fer-ho de les sabines del cim.


Material utilitzat :

Alien : Lila i Blanc
7 cintes + reunió
1 plaqueta recuperable.





Quant de temps te aquesta instal·lació ? 10 anys?.

D’aquí la importància de fer servir solament material inoxidable.

dimarts, 6 de març del 2012

Aresta Brucs al Talp

Aresta Brucs al Talp.



Ja feia molt de temps que aquesta aresta la tenia pendent de fer, la poca informació que tenia realment en feia bastant angunia, una aresta neta i de V+, no es moco de Pavo.

Ensarrono al Xavi, que tampoc li fa massa gracia.

Al començar la tirada, que en algunes ressenyes ho marca de V+, vaig “ al loro” i acollonit, ( tot s’ha de dir), mentres pujo no ho trobo tant esgarrifós i al arribar al Sol, ja ho veig tot d’un altre color.
Un petit i malgirbat forat, m’indica que hom hi ha clavat, m’entretinc posant-hi fusta i un Universal curtet. Quina merda de falqueta, amb prou feines no salta després de posar-hi l’exprés.
No ho feu

Uns metres mes amunt un bon merlet en fa relaxar i després ja pico de mans al trobar un foraaaat que agafa un Alien Taronja a canyó.



Mirant com un Mussol per tot arreu veig una orella de burí molt a la dreta, aquests te pinta dels 80’s, algun babau que deixa la cagadeta.

Jo, com tot grimpador poruc li paso la cinta hi ha tornar a fer el Mussol i goita, una baga blanca que penja del no res, son dos pitonets falcats, com que la baga es descolorida decideixo posar-hi una de nova.
Nova, novan, no ho es, però té color

La fissura on diuen de muntar la reunió ja es veu bastant a prop i pujo a cercar un grup de còdols molt cridaners, quan ja els tinc, miro a l’esquerra i ostres tu, un altre burí, no,no, cinc burins tots juntets a sobre d’un bolo enorme, vaja el lloc ideal per muntar la reunió.

Puja el Xavi i hem diu que per gastar fusta amb aquestes falquetes inútils millor no posar res, si abans la via no li feia gracia, ara tampoc.
En fi, torno a sortir i a cercar el diedret, aquí trobo un pitó i el panorama no hem sembla de IV+,
M’encaro al diedre, posem una “V” i flipant amb el puto diedre vertical,puc posar un Alien Taronja i caço un Romaní prou bo, després una sabina i la cosa ja es torna mes agradable i amb una parell mes de Romanins arribem al cim.
La reunió la fem d’una sabina que encara es verda i puja el Xavi, al arribar a dalt hem diu que no ha pogut treure la “V”, hòstia santa, el cony de via ja m’ha costat una baga i una “V”, i aixó no es tot, al mirar la sabineta del ràpel flipem.
Total que encara hi deixo un tros de corda de la sabina de la reunió que empalmi amb el ràpel i de propina un mosquetó.

Si ja et dic jo que avui tenia el dia generós.



Via molt recomanable que no vol dir segura, encantadora, Montserratina.



Material :
Un Alien Taronja

7 cintes + reunió
Bagues per merlet i sabines

dissabte, 3 de març del 2012

DESEQUIPAR AMB SENY !!!!!!!!!!!!!!!!!!!




Equipar  o  Desequipar?

Això que exposo a continuació es totalment personal, es un debat que dura des de l’ aparició del burí.

Montserrat te una escalada pròpia i nosaltres mateixos la estem anul·lant amb un excés de ferro, hi ha vies per a tothom i no fa falta modificar la seguretat amb els itineraris ja existents, entenc que les vies amb Burins deteriorats es puguin reequipar amb noves expansions.
El meu parer es utilitzar sempre l’acer inoxidable amb expansió, parabolt inox de Ø10x110 amb plaqueta petita a les tirades i a les reunions plaqueta mes grossa sense anella, per que sense anella ?, doncs per que es molt maco trobar material a les reunions i posar-lo al sarró.

No m’allargo mes amb el tema ja que si mireu : Decálogo del reequipador consciente, v. 1.2
Us ho explica d’una forma intel·ligent per comprendre-ho. ( els obtusos de ment es resisteixen)
Quan un reequipament es fa de forma que modifica la personalitat de la via, apareix el Desequipador i ja la tenim liada.

Si, d’acord, alguns ja estareu pensant on jo he posat alguna expansió en llocs  que no en tenien, dels errors s’ha d’aprendre i ara es el moment.
Si tothom que a posat una expansió a un lloc on no hi havia, anés a treure-la, les coses serien molt millor, l’altre es deixar les coses com estan i no empitjorar-les.

El mateix passa amb l’obertura de nous itineraris que s’apropen massa o trepitgen vies ja existents, aquestes noves vies per lo general acostumen a estar farcides d’expansions, anul·lant completament el compromís de les ja existents.
Hom obre una via amb el seu criteri i això esta acceptat per tothom, el que si que ens tenim que preguntar abans d’obrir es, fa falta?, tinc prou nivell? experiència ? hi ha prou espai?, tinc informació de les vies properes.? si es que si, intentar foradar el mínim possible i aprofitar el màxim els recursos de la roca, ja ho se que això va lligat amb el nivell de cadascú.

Avui dia tenim molta varietat de material, fem-lo servir, no ens limitem a les expansions i prou.
Equipar costa molt i desequipar encara costa mes.

Trobar-te espàrrecs torts, sense xapa, el parabolt i plaqueta totalment aixafat a cops de martell, etc...., es una solemne guarrada. No es mes net qui mes aixafa, si no qui menys embruta. Els parabolts es poden treure !!!!!!!!

Senyors/es  desequipadors, desequipem amb seny, fem-ho be.

Que ens fa falta?

1er – Ganes, interès i informació.

Després hi afegim una maceta, una escarpa, clau fixe 16-17 ( Ø10), clau fixe 12-13 ( Ø8) i un grapadet de pedretes del diàmetre del forat. Vaja, tecnologia punta.
Amb la clau fixe seguim cargolant la femella, quan ja no podem mes, ens podem ajudar del martell donant-li cops per ajudar a girar, al final el parabolt peta per la cunya o senzillament per fatiga.
Si fet tot això el parabolt es resisteix a saltar, pasarem al pla “B”, posarem l’escarpa entre la plaqueta i la paret i amb la maceta el tallem. ( no es un pim pam, li has de fotre amb ganes).
Ara si, amb el parabolt i la plaqueta a la ma, podeu optar per tornar-ho al sobreequipador, quedar-vos-ho o llençar-ho a les deixalles, mai tirar-ho paret avall.
Agafem les pedretes i a cops de martell omplim el forat deixat a la roca i feina feta.

 Amb aquesta explicació, molts us posareu com les cabres i m’omplireu els comentaris d’animalades, però penseu com a reequipador conscient, l’existència d’aquest anul·la l’altre i si es al reves el justifica.

Molt regular les bestioles, les plantetes. Hi els trepants ?
La FEEC, Patronat, XESCA, molt omplir-se la boca de protegir el medi ambient i prou, a l’escalador que li donguin.

Tinguem respecte a la historia de l’escalada a Montserrat amb la finura i compromís que la caracteritza.