dimarts, 30 d’agost de 2011

Santacana a l'Agulla de la Creu.

Dimarts 30 d’Agost de 2001.


Santacana a l’Agulla de la Creu.



Poca informació he trobat d’aquesta via, per lo tant hem decidit atansar-nos.

1ª tirada. Vsup. 50m.

Es tot un encastament inacabable d’aquells que puges encastat, fent xemeneia i diedre. Tenint que barallar-se amb quatre arbres.

Anirem trobant burins rovellats, la fissura es prou ample i solament posarem Friends del 4 i 4.5 ( el del nº 5 si l’agüés portat hauria fet servei), quasi a dalt de tot a la placa posarem un Alien Taronja i Camalot del 3.

La roca de l’esquerra es excel•lent, entrarem a la reunió que es tot un festival de ferreteria i es troba a la cara oposada per on pugem.





















2ª tirada . IVsup/V. 15m.

Pugem amb tendència a la dreta per agafar una escarpeta falcada, d’aquí trobarem dos burins i la roca canvia completament per entrar en un mon que s’engruna. Amb una Alien Groc i Camalot del 1, entrarem al cim podrit.

Aquest solament te un burí a sobre un còdol que surt de la sorra i dues sabines petitonetes i seques, tot això amanit amb una dosis de bagues i filferros de l’època del Santacana.


Caducat,caducat.
Sort del mugró cimer, que amb 12m de la meva corda, podem fer un gran merlet i fotre al camp cap a baix amb dos ràpels.

En el fons el Jose veu amb bons ulls, que el merlet el fem amb la meva corda, ja que així es l’excusa per renovar material. ( les corde velles aguanten, oi?. )

La via es prou maca i el cim sempre m’havia cridat l’atenció.

A tindre molta cura amb les pedres al arribar al cim, cauen directament al camí de la Santa Cova i el transit de turistes es intens, com mes al vespre, millor.

Si a Catalunya som 6 milions, al cim hi ha 7 milions de còdols esperant a caure.

Apa, salut i grimpades romàntiques.

5 comentaris:

  1. Felicitats per l'ascensió i l'aventura!! sempre me la miro aquesta agulla quan passo pel Monestir i l'aspecte de la roca, dolenta, veig que me la confirmeu.

    ResponElimina
  2. La verdad es que nos sorprendió bastante, la vía vale mucho la pena. Si se cambiaran esos pocos buriles radioactivos por unos bolts la vía no perdería ni un ápice a aventura, ...así al menos pasaría alguien de vez en cuando y se mantendría limpita.
    Ahora al menos los rapeles han quedado bien equipados y bien seguros (por un tiempo)

    ResponElimina
  3. tenia entyès que l'escalada hi està prohibida??? en saps res??

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Nos informamos antes y todo apuntaba a que No hay prohibición
    Aquí está la relación de vías afectadas:

    http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/Actualitat/2008/08Agost/arxius/Llistat_Vies_Afectades.pdf

    La Santacana ni siquiera figura en el listado, pero Sí la Torkemada que va al lado, según esto, se puede escalar sin problema en estas fechas.

    Por otra parte, mientras escalábamos, un buen hombre nos dijo que un amigo suyo (Monje escalador) le había dicho que estaba prohibidísimo, que no lo volviéramos a hacer...

    en fin, Bullarolas, hasta ahí se...

    De todas formas escalar esta vía (esté permitido o no) es MUY PELIGROSO, mmmm,no matamos a nadie por que dios no quiso, jaja

    La vía vale la pena, pero hay buscar el momento de mínima afluencia de gente por el camino, por ejemplo entre semana y a partir de que haya subido ya el último cremallera, 18:00?

    Salud

    ResponElimina