Avui toca anar afer cims d’agulles, ja feia temps que volia anar a l’agulla de la Benedicció i l’agulla Zanini, a la zona del Faraó.
El Faraó, i la Benedicció i Zanini a l'esquerra
La Maite i Jo, quedem amb l’Albert als camps d’oliveres a peu de torrent per anar-hi.
Aproximació típica de la zona, solitud, vent, sol.....vaja un marc idoni lluny de les aglomeracions.
Comencem per l’agulla de la Benedicció, via Un Tall de Lluna ( 6a), una aresta d’uns 35m. Assegurada amb espits i coronada amb dos burins. Via de caire esportiu, però que puja a un cim molt divertit amb una petita creu.
by EXTREM nº 50
jo pujant
La Maite arribant.
L'Albert per feina
Baixem amb ràpel per la mateixa via, la Maite pateix alguna rascada i ja en te prou per avui.
Albert al primer llarg
L’Albert es curra el primer llarg (6a), amb 5 espits. Llarg maco on em de posar-hi els cinc sentits, ja que això no es escalada esportiva, el següent em toca a mi, (v/v+), també amb 5 espits, del tercer al quart, allunya una mica, si portem un C-2/C-3, el podrem posar amb baga llarga per no passar tanta por a l’hora d’agafar el quart espit ( Camalot que no dúiem), i entres al cim amb una sensació i una flaire d’aquelles, que solament deixen les vies Montserratines.
Entrant a la segona reunió.
Retrato al cim, també amb una creu i reunió de ràpel de l’època i cap a baix amb un sol ràpel.
escalades romàntiques, que guapo! a la benedicció hi he estat pero a la zanini (pendet) que guapo el pot i creu, Salut
ResponEliminaRumbateam
Osti, algú amb neures similars a les meves, je, je, je... No fa gaire vaig fer el mateix plan...
ResponEliminaSalutacions i a tibar-li!!