Baby a la Bessona Inferior

roques, parets i agulles de MONTSERRAT
1/ REGIÓ D'AGULLES
1972

 

 

Mes que bona, jo diria que una de les clàssiques mes factibles per pujar a la Bessona.

Molt assegurada, podrem progressar de la forma que trobem mes escaient, l’últim llarg toca apretar una mica, però res de l’altre mon.

Activitat feta amb l’Eladi i en Luisba.

1er llarg

 

Darrer llarg

 

Material utilitzat :

17 cintes
2 plaquetes recuperables
2 aliens petits

El Melindro

 

 

Sempre que passo pel camí Alt de Frares guaito pel collet que fa la Nina i La Boleta Foradada, es veu el Melindro.

 

Mires el cim petit i punxegut, amb l’ajuda de les branques, treus el coll i tot fitant cap a baix el panorama es esgarrifós, un díedre molt vertical, el peu de via tant avall que t’acabes marejant i tornes corrent al camí, dient-li al company : Que t’has begut l’enteniment ?

Desde de sota la cosa agafa la visió del que no sembla desde d’alt.

 

Parar  molta cura amb les pedres, ja que si tots ens dediquem a tirar còdols avall, acabarem amb el Melindro, i el company sempre resta a sota, sent un blanc segur, sense possibilitat d’aixopluc.

Al cim hem deixat una doble llaçada de corda amb maillon.

La barbeta delata al guardià del Melindro.

Cantant amb l'enigmàtic.

 

Material utilitzat :

Camalot  4 i 5
1 Universal, 1 extraplà i 1 “U”
Baga per bloc encastat

Mimètica al Caputxó d'en Semir

Solament per la reconada que amaga les canals que baixen del Gendarme per accedir a la via, ja es valen una visita.

Amb quatre expansions, un a la reunió zero i segona i dos mes que no se si son de progressió de l’inici del segon llarg ?, però nosaltres els hem aprofitat per fer-hi reunió reforçant-la amb un extraplà.

La via per si sola no està malament, si li afegim l’accés i l’entorn, el resultat es un magnífic i ben aprofitat dia a Montserrat.

Material utilitzat :

1 “U, 1 Universal, 1 “P”, 2 Extraplans

Alien del Blau al Blanc

Camalot del 2

Sabadell al Serrat del Patriarca

roques,parets i agulles de MONTSERRAT
3/REGIÓ DE TÀBOR
1975

La via Sabadell també coneguda coma a TIM es força curiosa i no massa freqüentada pel fet de tindre Terra I Matolls.

Toca escalar i negociar amb la roca, terra i vegetació, dependrà de la quantitat de pitons que portem.

1er llarg.

3er llarg

 

El dos primers es poden empalmar correctament.

4at llarg

La resta tal com marca la Ressenya, a destacar el sisè llarg, un encastament d’aquells que et posen les piles, l’últim llarg poder es el mes podrit.

6è llarg

 

Via dura i vertical, recomanable als amants d’emocions impagables.

Aquí trobaràs un bona ressenya.

Material utilitzat :

2 ”U”, 1 “V”,2 universals ( tots al 3er llarg i reunió)
Alien de Blau a Blanc
Camalot de 0.75 al 4
Un bon joc de tascons
2 plaquetes recuperables

 

Cutreclub al Ninet

El Ninet es una d’aquelles agulletes que crida molt l’atenció, petita i solitària .

La primera ascensió fou feta pels germans Estorach el 12-10-1946, per accedir-hi des d' Agulles es prou factible, però per fer  8 metres , has de caminar un bona estona.

Una bona opció es pujar-hi per la Cutreclub, del desaparegut “Gaiter”, coses de la vida, ell ens deixà  fa uns anys, i els Estorach crec que encara son vius.

La via està totalment equipada, fent reunions d’arbres solament a la 1º, 4ª i 5ª, la roca es correcta,no ho confongueu amb bona, tenint que parar atenció com es normal aquestes contrades de Montserrat.

2on llarg.

3er llarg.

4at llarg.

5è llarg.

6è llarg.

El Ninet la roca es una mica mes dolenta , però res de l’altre mon, hi pujarem d’un en un i per baixar dependrà de la consciencia de cadascú, desgrimpant o despenjar-nos d’unes vagues que surten d’unes arrels i Bonsai.

Darrer llarg.

La via es prou recomanable si el que volem es passar una estona agradable, sense preses i gaudint del paratge magnífic i únic que ens ofereix la Nostre Muntanya, el Ninet per si sol es mes que recomanable, es imprescindible.

La Festa del Paca al Cavall Bernat

 

 

 

Tio ves-hi que t’agradarà, es el que hem deien un grapat de clàssics.

Amb l’Edu i l’Albert ens hi atansem i sorpresa, quin trunyu de via.

El llarg estrella, no jutgeu pel color verd.

A la que la destil·les amb carinyu, trobes que el segon llarg es l’estrella, el primer i tercer es de matoll tracció, el quart serveix com es normal per arribar al cinquè, i aquest i el sisè son d’estreps que t’hi  has d’esmerar força, poden fer un pas de ganxo per escurçar una sortida en lliure.

La reunió de l’ull no saps si es el de la cara o el del cul, pel seguit de sensacions continues.

Un cop saps el que t’espera es pot dir que es un trunyu recomanable.

Aquí trobaràs mes explicacions

Galí - Gil al Cap de l'Arc

Una de les xemeneies mes caxondes i segura de Montserrat la trobem aquí al Cap de l’Arc.

Per accedir-hi tindrem que fer tres tirades d’artificial, solament hem pitonat dos cops la mateixa “V”.

1er llarg.

2on llarg.

3er llarg.

 

 L’arrencada del quart llarg es ingraduable, bufes com un esperitat i a la que tens els dos peus dins de la xemeneia la cosa va afluixant fins el cim.

4at llarg.

 

Aquí trobaràs mes info, per cert, un amant dels bolts ja n’ha afegit a la primera i segona reunió, poder un a la tercera tirada.

Material utilitzat :

Camalot 0.2 al 3 ( el 3 es prescindible)
1 "V" mitjana
2 tascons ( tipos bicoin nº7)
1 taquet que s'ha quedat possat