Cutreclub al Ninet

El Ninet es una d’aquelles agulletes que crida molt l’atenció, petita i solitària .

La primera ascensió fou feta pels germans Estorach el 12-10-1946, per accedir-hi des d' Agulles es prou factible, però per fer  8 metres , has de caminar un bona estona.

Una bona opció es pujar-hi per la Cutreclub, del desaparegut “Gaiter”, coses de la vida, ell ens deixà  fa uns anys, i els Estorach crec que encara son vius.

La via està totalment equipada, fent reunions d’arbres solament a la 1º, 4ª i 5ª, la roca es correcta,no ho confongueu amb bona, tenint que parar atenció com es normal aquestes contrades de Montserrat.

2on llarg.

3er llarg.

4at llarg.

5è llarg.

6è llarg.

El Ninet la roca es una mica mes dolenta , però res de l’altre mon, hi pujarem d’un en un i per baixar dependrà de la consciencia de cadascú, desgrimpant o despenjar-nos d’unes vagues que surten d’unes arrels i Bonsai.

Darrer llarg.

La via es prou recomanable si el que volem es passar una estona agradable, sense preses i gaudint del paratge magnífic i únic que ens ofereix la Nostre Muntanya, el Ninet per si sol es mes que recomanable, es imprescindible.

La Festa del Paca al Cavall Bernat

 

 

 

Tio ves-hi que t’agradarà, es el que hem deien un grapat de clàssics.

Amb l’Edu i l’Albert ens hi atansem i sorpresa, quin trunyu de via.

El llarg estrella, no jutgeu pel color verd.

A la que la destil·les amb carinyu, trobes que el segon llarg es l’estrella, el primer i tercer es de matoll tracció, el quart serveix com es normal per arribar al cinquè, i aquest i el sisè son d’estreps que t’hi  has d’esmerar força, poden fer un pas de ganxo per escurçar una sortida en lliure.

La reunió de l’ull no saps si es el de la cara o el del cul, pel seguit de sensacions continues.

Un cop saps el que t’espera es pot dir que es un trunyu recomanable.

Aquí trobaràs mes explicacions

Galí - Gil al Cap de l'Arc

Una de les xemeneies mes caxondes i segura de Montserrat la trobem aquí al Cap de l’Arc.

Per accedir-hi tindrem que fer tres tirades d’artificial, solament hem pitonat dos cops la mateixa “V”.

1er llarg.

2on llarg.

3er llarg.

 

 L’arrencada del quart llarg es ingraduable, bufes com un esperitat i a la que tens els dos peus dins de la xemeneia la cosa va afluixant fins el cim.

4at llarg.

 

Aquí trobaràs mes info, per cert, un amant dels bolts ja n’ha afegit a la primera i segona reunió, poder un a la tercera tirada.

Material utilitzat :

Camalot 0.2 al 3 ( el 3 es prescindible)
1 "V" mitjana
2 tascons ( tipos bicoin nº7)
1 taquet que s'ha quedat possat

Verdaguer - Sasot al Cap de l'Arc

 

 

Segons la ressenyaoriginal, a la via i sobren moltes expansions.

Via prou interessant, sobretot la part central.

1er llarg

2on llarg

 

3er llarg

 

4at llarg.

 

Solament pitonarem un pitó al primer llarg i 7 o 8 al cinquè llarg.



Al lloro !!!!!

Si el primer llarg es IV+/V, l’arc no passa de V+.

Cinquè llarg

Si allarguem uns metres el cinquè llarg podrem fer reunió un metres mes amunt amb una reunió de parabolts.

Últim llarg

Material utilitzat :

Alien Blau
Camalot del 0.2 al 3
8 pitons

Esperó de la Llum a la Talaieta d'en Barbé

Exigent i difícil via per solcar un solitari i tranquil cim, les dues primeres tirades son les mes exigents, la tercera i quarta ens seguiran mantenint en guàrdia, la mes fàcil la cinquena i la sisena tot i tenir la roca mes tova es una delícia arribar a aquest petit cim.



2on llarg

5è llarg

 

6è llarg

Algun pitó de la quarta  porta data de caducitat.

 Feina feta amb l'Albert i l'Edu.

Material utilitzat :

14 cintes + reunions
Alien Blau ( x reforçar pont de roca)

 

 

Buriles Rojos a la Panxa del Bisbe

Bonica via per iniciar-se amb l’autoprotecció Montserratina o simplement tirar a pel.

Curios merlet del 2on Llarg

 

3er llarg
 

El seu recent sobre equipament i mes recent restauració fent-la tornar al mateix nombre d’expansions, fan que sigui una via del tot recomanable.

 

Material utilitzat :

Bagues per merlets
Camalot 1 i 2 ( 3a tirada. )

Odisea Espacial als Ecos

 

Aquest Plec dels Ecos es prou atraient com per anar-hi, la via es difícil i exigent amb un traçat que no sempre busca la lògica de la roca.

A estat reequipada amb “sellements” mantenint el esperit estúpid d’agafar el seguro després de fer el pas, fins i tot els pitons s’han substituït per sellements menys un del quart llarg i el del primer llarg no existeix.

Totes les reunions tenen quatre punts i argolles.

 

Al meu parer la via es bastant callo per culpa de la poca lògica del itinerari, ja que tenien tot el pany verge i la tonteria de fer el pas per poder arribar a l’assegurança. Unes molt a prop i d’altres no tant.

Una via per a col·leccionistes, aneu-hi  forts.

Material utilitzat:

20 cintes + reunions ( totes pel segon llarg, la resta es de 10 a 12.)
Baga pel peu.