Deixant de fer pastissos a la Normal de la Momieta

La cordada del retrato, no están fent la Norma.
Aquest es l'error que s'ha corretgit

 

L’any 1983 amb en Pastelero, vam decidir anar a obrir una via a la Momieta, l’idea era obrir-la per dalt, una nova moda que per desgracia va tindre molts adeptes.

Aquell any, l’Ermita de Sant Benet era guardada pel Victor Viciana, l’Ema Mora, Tonia García i la Susana Marsol. Al comentar amb ells la nostra intenció, el Victor  i en Toni puja una mica per la normal, encinta una sabina del tercer llarg de la normal  i tornant a l’esquerra,  es curra una tirada sense res i munta el que seria la tercera reunió de la Pastel de Buitre.

Jo i el Pastelero amb cara de no entendre res després de veure la lliçó, seguim amb la nostra de obrir per dalt i com mes difícil millor.

Ells continuen obrint el que avui es la variant de 6b fins que es l’hora de baixar.

El Victor i en Toni estaven molt per sobre de nosaltres i amb una clara idea de com es tenia que obrir una via, cosa que nosaltres no compartíem, nosaltres la volíem obrir per dalt, era mes ràpid, menys arriscat i mes fàcil.

Dies després tornem a acabar la via, equipem de la primera reunió de la normal recta al terra, el segon llarg te un tros en comú, del pont de pedra, decideix-ho posar un burí una mica a l’esquerra i diferenciar-la de la Normal que marxa en diagonal dreta.

Així neix la Via Pastel de Buitre, amb el temps molta gent que fa la Normal, aprofita aquest burí per accedir a la segona reunió de la pastel de Buitre , sense fer la reunió de la Bauma continuen per la Normal fins al cim.

Amb els requipaments del 1991 a la Normal de la Momieta es varia l’itinerari, fent-lo passar per la Pastel de Buitre, afagin’t-hi mes bolts.

Sempre que veia algú a la Normal, però que aprofitaven la Pastel de Buitre, no ho entenia, ja que Jo ho tenia clar la diferencia d’itineraris, però la resta no.

Trenta anys després hem decideixo corregir la segona tirada eliminat qualsevol rastre de la Pastel de Buitre i de retruc tornant a recuperar el segon llarg de la Normal, també aprofito i faig neteja al primer llarg i l’últim.

Això no es tornar la via al seu estat original d’obertura, es deixar-la tal i com jo la vaig espatllar al 1983, la gent hi podrà estar d’acord o no, alguns voldran mes bolts i d’altres que s’arrenqui tot. No soc del parer de deixar la via en “boles”, ni d’afegir cap assegurança mes.

Tot plegat es una mena de penediment-diarreic-celestial, jo no vull que nostre Senyor el dia del judici final  m’envii a l’infern, o sí ?

Salut i bones escalades.

El Merlet

El Pont de Pedra es pot reforçar fàcilment amb Aliens del Verd al Gris o similars.