dijous, 15 de març de 2012

Haus - Estrems a la Mòmia

Haus-Estrems a la Mòmia.
kutrescaladors k pa team

El primer cop que vaig intentar aquesta via poder encara no m’afaitava, recordo que el meu germà va arribar a la reunió després de barallar-se amb el coi d’encastament, jo pujo dramàticament fins el primer burí, trec el mosquetó i de cop i volta una estranya i acollonidora sensació hem fot fora de la llastra .( fenomen Newton).
Vaig sortir escopit com qui tira un pinyol d’oliva, penjat de la corda sense poder tornar d’on venia, somicant que no podia, li vaig pregar a mon germà que hem despengés fins a la reunió i que baixés ell, us podreu imaginar l’escena, encara em tremolaven les pestanyes i mon germà m’hauria fotut un joc d’hòsties.
Amb el temps l'he anat repetint sempre igual fins la primera expansió, després encastat o amb díedre.

Avui amb en Jose ens i plantem, ell ho te molt clar que el segon llarg es per mi, o sigui que comença ell.

L’he feta com sempre, xemeneia per dins fins la primera expansió i després encastat, però avui portava el Camalot del 5, volia provar-lo. De fet entra molt a prop de la segona expansió i entre la segona i tercera, amb un del 6 i 5 es pot sobreequipar molt dignament, la qüestió es qui té dos aparells tant grossos i no es queda encallat al principi.

Molt maca la Haus, tota una senyora via, tots el que l’han fet o intentat se’n recorden sempre del magnífic segon llarg.



Material utilitzat :

6 cintes + reunions
Camalot : 0.5 – 1 – 5
Alien Blau

4 comentaris:

  1. Felicitats! ja passa això, les vies a vegades ens impresionen i ens superen, però la gràcia és justament en això, superar-se i mira, ara tú aquest llarg ja t'el fas tan tranquil!!

    ResponElimina
  2. Eo Cesc!! Flipu com pots passar per dintre fins la primera expansió. Jo un cop m'hi vaig quedar ben encastat, igualet que un tascó. Quan hi vaig tornar, no fa gaire, vem fer-ho ben enfora, molt difícil, però al menys pots anar mirant amunt!!
    Salut i bones escalades!

    ResponElimina
  3. Cesc, hi ha una anecdota curiosa en el bloc d'en Rodri sobre aquesta via...http://placeresdemontana.blogspot.com.es/2009/10/una-bota-atascada-en-el-empotramiento.html.Sempre m'agradat molt l'entrada a la segona reunió. Saludos

    ResponElimina
  4. lete, la anécdota del Rodri y la bota me vino a la cabeza cuando me quedé atascado sin remedio en los primeros metros del empotramiento. Al no poder ni subir ni bajar, Zas! me vino a la mente la agonía de alguien ahí atrapado horas... menos mal que antes de ponerme nervioso conseguí volver a bajar y pasé por fuera como dice el Eduard, eso sí gracias a la potente "apianada" que me pegó el Cesc, jajaja

    ResponElimina