dimarts, 6 de març de 2012

Aresta Brucs al Talp

Aresta Brucs al Talp.



Ja feia molt de temps que aquesta aresta la tenia pendent de fer, la poca informació que tenia realment en feia bastant angunia, una aresta neta i de V+, no es moco de Pavo.

Ensarrono al Xavi, que tampoc li fa massa gracia.

Al començar la tirada, que en algunes ressenyes ho marca de V+, vaig “ al loro” i acollonit, ( tot s’ha de dir), mentres pujo no ho trobo tant esgarrifós i al arribar al Sol, ja ho veig tot d’un altre color.
Un petit i malgirbat forat, m’indica que hom hi ha clavat, m’entretinc posant-hi fusta i un Universal curtet. Quina merda de falqueta, amb prou feines no salta després de posar-hi l’exprés.
No ho feu

Uns metres mes amunt un bon merlet en fa relaxar i després ja pico de mans al trobar un foraaaat que agafa un Alien Taronja a canyó.



Mirant com un Mussol per tot arreu veig una orella de burí molt a la dreta, aquests te pinta dels 80’s, algun babau que deixa la cagadeta.

Jo, com tot grimpador poruc li paso la cinta hi ha tornar a fer el Mussol i goita, una baga blanca que penja del no res, son dos pitonets falcats, com que la baga es descolorida decideixo posar-hi una de nova.
Nova, novan, no ho es, però té color

La fissura on diuen de muntar la reunió ja es veu bastant a prop i pujo a cercar un grup de còdols molt cridaners, quan ja els tinc, miro a l’esquerra i ostres tu, un altre burí, no,no, cinc burins tots juntets a sobre d’un bolo enorme, vaja el lloc ideal per muntar la reunió.

Puja el Xavi i hem diu que per gastar fusta amb aquestes falquetes inútils millor no posar res, si abans la via no li feia gracia, ara tampoc.
En fi, torno a sortir i a cercar el diedret, aquí trobo un pitó i el panorama no hem sembla de IV+,
M’encaro al diedre, posem una “V” i flipant amb el puto diedre vertical,puc posar un Alien Taronja i caço un Romaní prou bo, després una sabina i la cosa ja es torna mes agradable i amb una parell mes de Romanins arribem al cim.
La reunió la fem d’una sabina que encara es verda i puja el Xavi, al arribar a dalt hem diu que no ha pogut treure la “V”, hòstia santa, el cony de via ja m’ha costat una baga i una “V”, i aixó no es tot, al mirar la sabineta del ràpel flipem.
Total que encara hi deixo un tros de corda de la sabina de la reunió que empalmi amb el ràpel i de propina un mosquetó.

Si ja et dic jo que avui tenia el dia generós.



Via molt recomanable que no vol dir segura, encantadora, Montserratina.



Material :
Un Alien Taronja

7 cintes + reunió
Bagues per merlet i sabines

3 comentaris:

  1. Enhorabona per la via, una Cerdà com poques! veig que te l'has treballada, aventura fins i tot al ràpel!! quina suor i no de calor oi?

    ResponElimina
  2. Encara hi ha el llibre registre ? Nosaltres vem fer la 4 ascensió fa mil anys (sense aliens...)
    pB

    ResponElimina
  3. Si Jaume, es d'aquelles que et donen ganes de seguir fent cims poc frequentats.
    PereB, el registre es nou dels germans Masó ( 2004) i cap piulada mes.

    ResponElimina