Equipar o Desequipar?
Això que exposo a continuació es totalment personal, es un debat que dura des de l’ aparició del burí.
Montserrat te una escalada pròpia i nosaltres mateixos la estem anul·lant amb un excés de ferro, hi ha vies per a tothom i no fa falta modificar la seguretat amb els itineraris ja existents, entenc que les vies amb Burins deteriorats es puguin reequipar amb noves expansions.
El meu parer es utilitzar sempre l’acer inoxidable amb expansió, parabolt inox de Ø10x110 amb plaqueta petita a les tirades i a les reunions plaqueta mes grossa sense anella, per que sense anella ?, doncs per que es molt maco trobar material a les reunions i posar-lo al sarró.
No m’allargo mes amb el tema ja que si mireu : Decálogo del reequipador consciente, v. 1.2
Us ho explica d’una forma intel·ligent per comprendre-ho. ( els obtusos de ment es resisteixen)Quan un reequipament es fa de forma que modifica la personalitat de la via, apareix el Desequipador i ja la tenim liada.
Si, d’acord, alguns ja estareu pensant on jo he posat alguna expansió en llocs que no en tenien, dels errors s’ha d’aprendre i ara es el moment.
Si tothom que a posat una expansió a un lloc on no hi havia, anés a treure-la, les coses serien molt millor, l’altre es deixar les coses com estan i no empitjorar-les.El mateix passa amb l’obertura de nous itineraris que s’apropen massa o trepitgen vies ja existents, aquestes noves vies per lo general acostumen a estar farcides d’expansions, anul·lant completament el compromís de les ja existents.
Hom obre una via amb el seu criteri i això esta acceptat per tothom, el que si que ens tenim que preguntar abans d’obrir es, fa falta?, tinc prou nivell? experiència ? hi ha prou espai?, tinc informació de les vies properes.? si es que si, intentar foradar el mínim possible i aprofitar el màxim els recursos de la roca, ja ho se que això va lligat amb el nivell de cadascú.Avui dia tenim molta varietat de material, fem-lo servir, no ens limitem a les expansions i prou.
Equipar costa molt i desequipar encara costa mes.Trobar-te espàrrecs torts, sense xapa, el parabolt i plaqueta totalment aixafat a cops de martell, etc...., es una solemne guarrada. No es mes net qui mes aixafa, si no qui menys embruta. Els parabolts es poden treure !!!!!!!!
Senyors/es desequipadors, desequipem amb seny, fem-ho be.
Que ens fa falta?
1er – Ganes, interès i informació.
Després hi afegim una maceta, una escarpa, clau fixe 16-17 ( Ø10), clau fixe 12-13 ( Ø8) i un grapadet de pedretes del diàmetre del forat. Vaja, tecnologia punta.
Amb la clau fixe seguim cargolant la femella, quan ja no podem mes, ens podem ajudar del martell donant-li cops per ajudar a girar, al final el parabolt peta per la cunya o senzillament per fatiga.
Si fet tot això el parabolt es resisteix a saltar, pasarem al pla “B”, posarem l’escarpa entre la plaqueta i la paret i amb la maceta el tallem. ( no es un pim pam, li has de fotre amb ganes).
Ara si, amb el parabolt i la plaqueta a la ma, podeu optar per tornar-ho al sobreequipador, quedar-vos-ho o llençar-ho a les deixalles, mai tirar-ho paret avall.
Agafem les pedretes i a cops de martell omplim el forat deixat a la roca i feina feta.
Molt regular les bestioles, les plantetes. Hi els trepants ?
La FEEC, Patronat, XESCA, molt omplir-se la boca de protegir el medi ambient i prou, a l’escalador que li donguin.Tinguem respecte a la historia de l’escalada a Montserrat amb la finura i compromís que la caracteritza.
Aunque discutido ya hasta el hastio el tema no deja de ser de enorme importancia, sería una pena que por dejadez o por aburrimiento se consintiera el desvirtuamiento de la “Escalada clásica” en favor de las “Instalaciones Deportivas Mega seguras” …y aquí radica el quid de la cuestión , una cosa es la “Escalada Deportiva” y otra muy distinta la “Escalada a secas” donde hay riesgo, aventura, peligros que asumir, No deporte, etc… donde los errores se pagan con la propia piel.
ResponEliminaDicho esto reconozco y agradezco la labor de los desinteresados aperturistas que abren itinerarios que después repetimos y disfrutamos, y por supuesto tienen todo el derecho del mundo de abrir como les plazca siempre y cuando tengan el sitio suficiente. Cada cual con su estilo…
Pero ojo, me parece intolerable que en una rampa de III que se ha subido a pelo toda la vida se parabole de arriba abajo con el pretexto de que va a tres metros a un lado. Vías así no se deben permitir y si el que para subir por ahí se ha sentido con el derecho de poner todos esos seguros “FIJOS” el que sube después debe de tener el mismo derecho de quitarlos, así que al igual que agradezco la labor de los aperturistas también agradezco la labor de aquellos pocos que mantienen limpia de basura la montaña.
Gracias
Bones Cesc, molt encertada la reflexió, sobretot en el cas de les vies massa properes que acaben fagocitant-ho tot; a Montserrat tenim molts exemples de via clàssica i just al costat la versió "segura". Molts cops m'han preguntat " tu no obres?", al que sempre responc " sóc massa mediocre com escalador i em faltan massa vies bones per repetir"... molta gent que està obrint ara a Montserrat potser abans hauria d'escalar una mica més
ResponEliminaCesc, tema polèmic com pocs, però que no podem descuidar. Jo com molt bé ha expresat l'Eduard, no he obert mai res, i és que penso que no sóc prou bon escalador encara, que n'haig d'aprendre molt més...penso que el fet d'obrir és mot transcendental i que demana responsabilitat i seny, d'aquí uns anys no descarto contribuir obrint alguna via, però seré molt selectiu.
ResponEliminaesteu equivocats!no calen tans anys per poguer obrir una via nova.Nomes necesiteu una cosa:RESPECTE per lo ja obert.
ResponEliminasobre re-equipaments està tot dit.Una pregunta en vers de la seguretat:quants morts hi ha hagut a Montserrat per culpa del material suposadament CADUCAT? resposta: CAP! Doncs au!,a entrenar més i a foradar menys!
Ei Paca ara soc jo qui diu : si i no.
ResponEliminaPer obrir amb respecte et fa falta coneixement, i aquest s'agafa repetint vies.
Acostem-nos a les roques i no a l'inreves.
Sona nyonyu, heeee
...pues yo nunca abrí ninguna vía en Montserrat, las que me hubiera gustado abrir (las lógicas) ya estaban abiertas cuando yo llegué. Buenos muros si que habían pero al igual que al Eduard sentía no dar la talla, ...pa que otra puta vía de Ae!, jaja
ResponEliminaMejor dejar el espacio para que alguien más bueno abra un viote, no?
FORA LES VIES MERDOSES EQUIPADES PER "ESCALADORS" MEDIOCRES!!!!
Cesc!! de moment no hi ha massa merder... però vigila, que qualsevol dia t'escriuen una carta i demanen firmes per redreçar-te!!!
ResponEliminaX cert, no he provat això de treure parabolts collant fins que peti l'espàrrec... ho haurem de tastar ;)
salut i educació (vertical)
no estem dien el mateix...
ResponEliminael brasilenyo te coneixement,(per edad si mes no) pero cap respecte cap a Montserrat
amb respecte,vas a tot arreu.
Ottia Paca!!
ResponEliminaprecisamente el sujeto que mencionas, aun sin conocerlo personalmente me aventuro a decir que de coneixement... el justico pa pasar la tarde!!! jaja
...Por sus obras los reconoceréis.
San Mateo.
Hola Cesc,
ResponEliminaEm sembla molt bé que algú amb criteri s'atreveixi a publicar aquests pensaments que ens afecten a tots.
No deixa de ser curiós que cap reequipador compulsiu no hagi dit res.
Jordi, millor que continui aixì.
ResponEliminaUna de les ultimes posibles cafrades fetes a Gorros, es una nova via al Mariner que poder trepitja la Via Souvenir.( no tinc mes info.)
Es una d'aquelles que s'ha de controlar i si es així, fer neteja.
jaja, pero todavía caben vías en los Gorros?
ResponElimina¿Las irán calzando como en un sector de deportiva, una cada dos metros, no?
en fin, no se taladrarán los dedos...
Avui descobreixo aquest post.
ResponEliminaTot el meu recozament a aquestes reflexions tan equilibrades i als consells per una bona feina.
Amadeu
No estic d'acord, hi a moltes vies a Montserrat per passar por, nomes desequipeu vies facils on la gent apren. Aquesta es la pagina del EGO. L'ética de la escalada no correspon a que la gent no pugui apendre y es trobi en perill perque han tret les asegurances que avans i havia. Tampoc es pot anar clavant i treien , trencar savinas o escalar a Montserrat sense fer servir els spits, no estem en 1920. Critiqueu les males equipacions, pero no trenqueu el que ja esta fet. Fa fastic
ResponEliminaBenvolgut Anonim fastigós, el tema del post es per els sapastres que trinxen en lloc de desequipar correctament.
ResponEliminaA l'hora d'apendre, tothom te dret a apendre de la forma que cregui mes escaient, però apendre amb expansions cada metre no es la millor forma.