Pastel de Buitre a la Momieta

Extrem nº 14

Aprofitant l’endreçament de la Normal m’engresco a requipar aquesta via esportiva, s’han retirat tots els burins de les tirades, substituint-los per bolts inox Ø10.

Es un exemple més del “boom” dels 80’s, aquella nova modalitat avui dia es totalment quotidiana, però amb els anys haig de reconèixer que ho varem portar massa lluny, no teníem que haver atacat mai les roques de mes d’una tirada i ens agradi o no, la historia es bassa en els fets ocorreguts.

Aquella dècada tingué un fet força curiós que derivà amb una assemblea d’escaladors. Entre moltes persones que no veien amb bons ulls aquella emergent tendència, i havia en Jordi Lluch que amb els seu escrits a les revistes, qüestionava la nostra “mala praxis”.

Joves nosaltres , amb més músculs que cervell, defeníem la “new wave” contra el pensament Ortodoxa d’aquelles generacions d’escaladors que precedíem. Fins i tot li varem dedicar una via  a unes paraules d’un escrit seu : “ com aranyes penjants “. ( que burros nosaltres. )

Amb els anys, tenim menys músculs i el mateix cervell ( +o-) i estic bastant d’acord amb aquells que no volien que proliferéssim, quasi acabem amb l’escalada Montserratina.

No hem penedeixo de res per haver viscut uns 80’s a tope, però mirem objectivament l’evolució feta en aquest espai de temps i no fem els mateixos errors.

Salut, revolució i Independència.