dimecres, 25 de setembre del 2013

El Carquinyoli per la Anda-Roc-Man


El Carquinyoli vist des de ponent ( Foto : Jose Valero.)
El Carquinyoli,  es un altre gran ascensió dels Germans Estorach, feta el 25 de Juliol de 1946.
L’agulla resta prou separada de la paret, permetent-nos pujar amb “X”, podrem col·locar dos o tres pitons prous bons i en trobarem dos mes amb baguetilla.


El cim ens esperen uns ferros clavats al cap del Carquinyoli , que ens permetran baixar sense gaires problemes. La roca no es bona.

El mes divertit de tot es arribar-hi, podrem fer-ho al estil antic, matoll tracció a dojo i aventura assegurada com ens indica el Montserrat Pam a Pam  ( pag.87 ) , o pujar per la Anda-Roc-Man, que segueix essent molt matollera, d’aventura i gens recomanable, però un dels dos peatges hem d’escollir si el nostre destí es pujar l’agulleta.


Insuperable 1er llarg
El primer llarg es una “via crucis” d’esbarzers, el segon es de canvi de reunió ( no fa falta fer el pas d’esqueneta. ) . El tercer es l’estrella i únic bo, amb roca a controlar, vertical, desequipat i dur. El quart ,el company ho fa tot amb lliure i la segona meitat el taratnà guarro ens segueix acompanyant fins la reunió del coll del Carquinyoli que es molt bona.

3er. llarg.

Continuarem fins els contraforts del Centenar fent mes matoll/tracció que un altre cosa.

Via poc aconsellable, solament recomanables als aventurers  i naturistes Montserratins .

Per acabar una d’aquelles frases que sempre fan gracia :  Con el paso de las cordadas y el saneo de la roca, seguro que rápidamente se convertirá en la clásica de la zona.”

Material utilitzat :
10 pitons variats ( 5 plans, 3 “V”, 2 “U” )
Camalot del 2 i 3
Alien del Blau al Blanc
1 pala per cavar un trinxera quan el company et bombardeja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada