 |
| El Carquinyoli vist des de ponent ( Foto : Jose Valero.) |
El
Carquinyoli, es un altre gran ascensió
dels Germans Estorach, feta el 25 de Juliol de 1946.
L’agulla
resta prou separada de la paret, permetent-nos pujar amb “X”, podrem col·locar
dos o tres pitons prous bons i en trobarem dos mes amb baguetilla.
El
cim ens esperen uns ferros clavats al cap del Carquinyoli , que ens permetran
baixar sense gaires problemes. La roca no es bona.
El
mes divertit de tot es arribar-hi, podrem fer-ho al estil antic, matoll tracció
a dojo i aventura assegurada com ens indica el Montserrat Pam a Pam ( pag.87 ) , o pujar per la
Anda-Roc-Man, que segueix essent molt matollera, d’aventura i gens recomanable,
però un dels dos peatges hem d’escollir si el nostre destí es pujar l’agulleta.
 |
| Insuperable 1er llarg |
El
primer llarg es una “via crucis” d’esbarzers, el segon es de canvi de reunió (
no fa falta fer el pas d’esqueneta. ) . El tercer es l’estrella i únic bo, amb
roca a controlar, vertical, desequipat i dur. El quart ,el company ho fa tot
amb lliure i la segona meitat el taratnà guarro ens segueix acompanyant fins la
reunió del coll del Carquinyoli que es molt bona.
 |
| 3er. llarg. |
Continuarem
fins els contraforts del Centenar fent mes matoll/tracció que un altre cosa.
Via
poc aconsellable, solament recomanables als aventurers i naturistes Montserratins .
Per
acabar una d’aquelles frases que sempre fan gracia : “ Con el paso de las cordadas y el
saneo de la roca, seguro que rápidamente se convertirá en la clásica de la zona.”
Material
utilitzat :
10
pitons variats ( 5 plans, 3 “V”, 2 “U” )Camalot del 2 i 3
Alien del Blau al Blanc
1 pala per cavar un trinxera quan el company et bombardeja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada