dilluns, 6 de maig del 2013

Esperó de l'Alba als Ecos


Ressenyes de mig mon.
Una via per a navegants Montserratins, magnifica e imprescindible, resta rovellada pel pas del temps però no li treu encant.
A totes i tots als que us agrada calcular els factors, resistències i demes coses, millor no anar-hi.

1er llarg

El primer llarg ja ens avisa de que som al ECOS , sense gaires o nul·les possibilitats d’afegir assegurances.

Segon llarg tot equipat.
Tercer, quart i cinquè, entre merlets bons I dolents, pitons I pitonets , Aliens ( 2 o 3 ), gaudirem de valent.

Al cinquè llarg abans d’arribar a la reunió, veurem a l’esquerra un pont de roca de la Via Anselm , millor passar d’ell.

3er llarg
4at llarg
 
 
El sisè llarg nomes sortir de la reunió trobarem una “ancla” oblidada per algú virtuós d’aquests estris, l’espit de que parlen alguns ja no hi es i un cop arribem als dos burins la roca es torna de percussió, tac-tac, toc-toc, tuc-tuc ,millor agafar un altre còdol. Trobarem un pitó i també n’hi podrem posar ( 1 o 2.)

Material utilitzat :
10 cintes
Alien : blau, verd i gris
5 plaquetes recuperables
4 pitons ( universal mitjà i curta, “V” petita, “ Z” mitjana,)
1 fusta com una Nou.
Bagues merlets.

2 comentaris:

  1. Enhorabona Cesc! una via per anar-hi amb el cap ben clar, molt estètica.

    ResponElimina
  2. Si Jaume. una via molt mes maca del que es diu.
    Els burins estan atrotinats i un requipament no li aniria malament.

    salut i clàssiques

    ResponElimina