LA re-INTRODUCCIÓ DE LA CABRA SALVATGE A MONTSERRAT O LA SALVATGE INTRODUCCIÓ DE LA CABRA A MONTSERRAT

Com poden canviar les coses amb una nota musical de més o de menys, no? I ara com veurem mai millor dit, ja que el tema te un rerefons musical.

 L’any 95 s’iniciaven una sèrie d’alliberaments de cabra salvatge (Capra pyrenaica) a Montserrat que hauria de culminar quatre anys després amb un total de més de 20 exemplars provinents dels Ports de Tortosa-Besseit.

Es desconeix si prèviament es va fer cap estudi de la càrrega que aquest ungulat faria sobre l’ecosistema montserratí, sobretot a nivell de flora.

 Llegim a la pàgina del Patronat que en tot moment està parlant de reintroducció. Concretament ens diuen que : “torna a ser present aquest esplèndid bòvid a Montserrat”. És a dir que confirmen la seva existència en temps pretèrits.

I ara ens preguntem que quin argument científic dona una base sòlida per afirmar que la cabra salvatge ja havia corregut abans pel conglomerat montserratí.

 

Entenem que un bon indici seria la presència de restes òssies d’aquest animal en els abrics prehistòrics estudiats a Montserrat.

Sorprenentment si mirem totes les balmes estudiades per Josep Colomines als anys vint i publicats en el treball “Prehistòria de Montserrat”, no es troba cap os de cabra salvatge, i si en canvi de senglar, cérvol i cabra domèstica, a tots els indrets excavats.

Doncs segons es diu, com sembla que no hi han arguments científics que avalen la presència de l’ungulat a Montserrat, sembla ser que l’instrument més fiable, i molt musical per cert, son “Les Cantigues d’Alfons X el Savi”, on en la cantiga 52 es narra un miracle relacionat amb Montserrat i unes suposades cabres salvatges.

Cantiga 52 d'Alfons X el “Savi”. Segle XIII

Segons ens il·lustren les sis vinyetes de la cantiga, per obra i gràcia de la verge Bruna les cabres baixaven al monestir per ser munyides pels monjos, fins que uns d’ells va prendre un dels cabrits per fer-ne un àpat. Des de llavors les cabres ja no van tornar a baixar al monestir.

Se sap que les Cantigues foren elaborades a Galícia a la meitat del segle XIII, i estan escrites en llengua gallec-portuguesa.

 No cal ser enginyer per imaginar que qui va fer el llibre, va representar la cabra salvatge que coneixia, que era la “Capra pyrenaica lusitanica”, molt similar a la nostra que ocupava la zona de Galícia i Portugal, i es va extingir al segle XIX .

 És realment hilarant, utilitzar les Cantigues, d’un indubtable valor històric i artístic, com a únic justificant per dur a terme una cosa tan seriosa com una introducció d’una espècie nova en un determinat ecosistema. I ja posats a riure, si ens mirem amb detall, els monjos de la miniatura estan munyint només exemplar mascles de cabra!, ja que en totes les vinyetes les cabres pintades són d’aquest sexe, amb les seves llargues banyes i la seva barbeta, distintiu inequívoc dels mascles d’aquesta espècie.. Qui sap, potser per obra i gràcia de la verge Bruna a Montserrat els mascles de cabra també tenen llet.

 A l’espera que algú pugui aportar dades científiques de l’existència de cabra salvatge en temps pretèrits, ens quedem amb les Cantigues i amb el dubte més que raonable de qui va arribar primer, escaladors o cabres ?