diumenge, 16 d’octubre de 2011

Manfred Man al Serrat del Moro

Després de la proposta de l’Uri i mirar horroritzat des de l’ Enigmes el imponent esperó de la Manfred Man, li comento que mai pujaré per aquesta via ( típica cagarel•la momentània d’escalador).


A la setmana següent ja estem quadrant dies per anar-hi.

Si es que mai pots dir que mai pujaré per aquí.

ressenya ABC


Dijous 13 d‘Octubre de 2011.

Tal com despunta el sol ( 07:30 hores), ja ens estem barallant amb la primera tirada, aquesta no està tan marrana com diu la guia del Hita, es una tirada típica de Parets que puges amb lliure i A0 posant pitons, friends i tascons, també s’ha de dir que la trobem mes equipada del que ens pensàvem.
1er llarg

La reunió la muntem uns 20m a dins del bosc penjat i fem dues tirades mes per dins del la selva i ens plantem a la tercera reunió.

La quarta tirada, sortim amb lliure fins agafar un burins i no deixo els estreps fins a la reunió, tenim que netejar les fissures per poder posar friends i tascons, també i cauen un grapat de pitons.

A la quarta reunió, decidim marxar abans no ens cantin els Puputs a l’esperó, fixem una corda fins on ens dona, fem un curt ràpel i tornem a fixar l’altre corda a la reunió de l’Adolfo Gregorio fins al terra.

Baixem rectes per la torrentera fins al camí de l’Arrel i a quarts de tres ja som al Bar.



Dissabte 15 d’Octubre de 2011.

Amb negre nit enfilem les cordes i iniciem el cinquè llarg, a trenc d’alba som a mitja tirada, aquesta te la seva feineta.
esmorzant
recuperant

La següent es el “diedre Arcarons” i tot s’ha de dir, es un llarg marrano amb una entrada a la reunió terrosa, per dir-ho d’alguna forma.

El setè llarg es un xic mes agraït i no tant marrano, l’últim burí te la plaqueta trencada.

Vuitè llarg, per no variar sortida amb estreps i després la cosa es torna a posar mes que marrana, per arribar de costat a la vuitena reunió.
entrada a la vuitena reunió

Aquí li casquem tres expansions inoxidables i ens deixem de sabines seques penjades al buit.

Ara si que entrem a un mon vertical, de bona roca i obert d’una forma admirable.

La novena tirada es d’un artificial laboriós que amb alguna sortideta amb lliure ens deixa apropar-nos al burins, no es fàcil.
9è llarg
9è llarg

La dècima tirada es tremendament espectacular i la onzena tot i ser IVsup no regalen res, poder eren els Puputs o el sistema Braille.
Bestial 10è llarg.

Via llarga, treballosa, roca de molt bona a no entenc com s’aguanta i m’aguanto.

Col•leccionisme 100x100.

Material utilitzat :

15 pitons varis

Joc de tascons

Joc d'Aliens ( Verd a Blanc)

Camalot del 2 i 3

1 ganxo

1 plom

5 Fustes mitjanes

7 comentaris:

  1. Felicidades chaval!!!!
    Joderrrrr, qué currazo, ahora entiendo que cuando te llamó la Maricrú para ver si habíamos salido del aeri tu no estabas muy operativo, jajajaja...
    Guapas fotos.

    ResponElimina
  2. buffff...brutal la afotu de la entrada a la 8a R...

    Fijo que j síq ue aformoq ue allà ni loku...

    Felicitats per la peça col.leccionada...

    ResponElimina
  3. Cuando llamó, yo estava en la Roca pidiendo papeo y zanpandome un jarrón de birre.

    Tr, ei wou, fot-li que pot sortir lliure, els burins encara aguanten

    ResponElimina
  4. El dissabte quan anàvem cap el Cavall vam veure a dos paios escalant al sector esquerra del Serrat del Moro, un lloc on mai i veus ni déu, estaven foten un clau, bé volia dir un pitó, i els cops del martell ens van fer parar l'atenció, vam calcular que devien estar per la cinquena tirada.Quan vam tornar del Cavall encara estaven escalant, ara ven amunt,als i faltava un llarg i mig per arribar al cim, Quan vam arribar al cotxe el primer que vam fer es mirar la via al llibre del Hita, Ostres estan fen la Manferd Man - PEDAZO DE VIA - Felicitats Cesc això si que és una escalada TOPE CLÀSSIC de categoria

    ResponElimina
  5. Ei, Albert, paga la pena fer els tres peatges (un es de la foto), per poder fer l'esperó.

    ResponElimina
  6. Felicitats! una via així no es moco de pavo!!

    ResponElimina
  7. Bullas, no deixa de ser una via mes, poder una mica "mitificada" i gens transitada.
    Com li dic a l'Albert, paga la pena per poder gaudir de l'esperó.

    ResponElimina