dijous, 6 d’octubre de 2011

Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida.

Dijous 6 d‘Octubre de 2011.


Homo Montserratinus. Roca d’en Sanhida.

Ressenya de Pastes de pedra
























Cap tirada es fàcil encara que a moltes el grau sembli assequible, si a sobre l’hem d’auto protegir i en alguns casos la roca no acompanya, estem parlant d’una de les millors vies de fissures a equipar sense martell i amb expansions solament a les reunions.

La guia del Hita te una graduació molt collada, al Blog del Pastes podríem dir que es mes encertada i al ressenya.net un xic pujada. ( jo avui tenia un dia d’aquells estranys i tot em semblava extrem.)

1ª Tirada. V. 20m. 1 pitó i 2 mànecs d’arbre.

Aquí ja entenem on ens estem posant, es pot assegurar al gust.



2ª Tirada. V, Ao (6b). 25m. 4 pitons i 2 tacs.

Llarg maquíssim, a la que som al tercer pitó, la cosa es posa difícil per fer la travessa del sostre, amb uns pasos d’Ao podrem entrar a la reunió. Te l’assegures al gust.






3ª Tirada. V+. 15m. 2 pitons i 1 tac.

Una sortida de reunió molt elegant per continuar per diedre/encastament.

L’assegures dignament i si portes peces grosses la deixes al gust.




4ª Tirada. V. 30m. 1 pedra encastada, 1 tac, 2 pitons.

Diedre marranot.

La pedra encastada es mou mes que un Geperut a dins del Taut.



5ª Tirada. IV. 25m. 1 pitó + sabines

Flanqueig mes que marrano i peatge obligatori .

Aquesta tirada abans es feia amb un passamà.



6ª Tirada. Ao ( 6a+), V+. 3 pitons

Al•lucinant fissura de dits, amb canto i roca excel•lent.

L’iniciï es molt rabiós i fent A0 dels dos primers pitons et deixa fer la resta de tirada la mar de bé. La pots assegurar al gust.


El Jose saborejant la tirada



D’aquí al cim son dos metres per una cadena del Titànic.

La baixada la fem amb tres ràpels rectes de l’ultima reunió.

Material utilitzat :

Joc de tascons

Aliens : Verd a Blanc

Camalots : 0.25 a 3 ( si portem un altre 3 i un 4, també els posarem a la tercera i quarta tirada).


Bells i vells burins que s'enfilen al no res.

9 comentaris:

  1. Guapa via!!
    se equipa de arriba a abajo al gusto, unas primeras tiradas bonitas y una última "IN CRE I BLE" nunca habíamos visto nada así en Montserrat, preciosa, pero para llegar a ella hay que pasar los largos 4 y 5, sobretodo el 4 que se nos atragantó un poco, es guarro guarro, y bien tieso, y atlético, eso no me pareció a mi un largo de quinto ni de coña.
    Asegurando en la reu no paró de caerme tierrecilla encima y alguna que otra piedra de las que se le iban desprendiendo al Buitre.... ahí nos dio el bajón, nos agobiamos un poco... pero fue sobradamente compensado por la última tirada.
    Para recomendar.

    ResponElimina
  2. Renoi, quina via més treballosa! molt bones fotos, espectaculars per dir-ho clar. La fisura del darrer llarg es veu molt interessant a la foto.

    ResponElimina
  3. Ole ole!! Quina via més ben parida!! Fa temps que li tinc ganes però em sembla que ja la deixo per la temporada vinent. Què tal per continuar cap a l'Anglada-Eli??

    ResponElimina
  4. Es veu selvàtic, una mica enrevessat i et deu deixar una jornada completa

    ResponElimina
  5. ..de hecho la intención era seguir con la Anglada, pero la línea de rapels que ha montado el Hita es un caramelo. Desde arriba el camell se ve leeeeeejos.

    ResponElimina
  6. És la sensació que tenia jo, que des del final de via encara queda una botifarra... Millor veure-ho en primera persona i decidir.

    Apa salut i bones escalades!!

    ResponElimina
  7. Les reunions estan equipades? Com?

    UN saluteixon bow!!!

    ResponElimina
  8. No me'n recordo, peró minim un parabolt i 2 espits.
    sempre tres peces.

    ResponElimina
  9. Potser sí que vam ser una mica generossos al graduar la ressenya. Però veient tanta racanaria a la ressenya de l'Hita ens va donar per fer el contrari...

    Ressenya

    ResponElimina