dilluns, 22 de març de 2010

Marató de Muntanya de la Vall del Congost.

21 de Març de 2010


Marató de la Vall del Congost
42,195 Km.
3700m positius

04:00 h. Sona el despertador, hòstia quina mandra, preparar els entrepans i despertar a la Maite i la canalla. Tots llestos i cap Aiguafreda, 05:15 h.
06:15 h. Recollir el dorsal i últim moment per repensar-s’ho. Que hi faig aquí ?, solament de pensar el mal de cuixes que tindré demà, es per tornar cap a casa, però no, a córrer com un boig.

fent veure que escalfo

07:00 h. Sortida de la Marató, sortim tots com si agüessin deixat anar als Búfals, mare de deu senyor !!.

La temperatura acompanya massa, fa un xic de calor, no porto n’hi bastons , n’hi aigua, cosa que trobo a faltar i arribo al primer avituallament mes sec que un bacallà, ens anem refent de la sequera i comença a augmentar l’inflor a les cuixes,” cagun deu” quines pujades.



Corriols maquíssim, torrents freds, peus mullats, fang no gaire i arribem a la bifurcació de la Mitja, agafem teca i cap amunt, un altre pujada de tres parells de collons, el Tagamanent es veu molt lluny a la dreta, puja, puja i puja, fent la volta del taxista i al final de tanta pujada comences a planejar i baixar cap el Tagamanent, hòstia com estan les cuixes!!, i com no, no pugem a les ruïnes pel camí tradicional, si no tot recte.

Aquí a les cuixes els hi agafen un atac de pànic i començo a notar les primeres rampes al quàdriceps, quin mal!!.

Arribo a dalt hi ha la Maite amb el Lluc i la Berta, per la cara que fan, dec tenir una cara desencaixada.

Baixadot fins el riu Congost i sort de l’aigua freda del riu, que revifa les cuixes ( aigua per sobre els genolls)

Engaltem tot el Sot del Bac fins a la Trona, i pujant quasi a dalt, “rassss”, rampa a la cuixa esquerra, o no, merda, que encara falta molt.....

Afluixem no per la rampa, si no per que ja vaig massa tocat, baixada i baixadot, pujadot i per fi ja es veu el final, trotant arribem a Aiguafreda, girem a l’esquerra i tot recte fins a meta.

07:34:34 temps oficial.

Canya de Marató, el recorregut val molt la pena pels paisatges i cardar-te les cuixes, tot un festival de pujadots i baixadots a dojo.



1 comentari:

  1. Te estás poniendo fuertote!!! Cualquiera te sigue por las aprox después, jeje

    Demà et truco!

    ResponElimina