Una altra gesta d'en Cerdà, l'Auqué i en Riera que avui dia no hi ha qui
ho entengui, primer per les expansions a posteriori i després pel guirigall de
l'inici.
Tal com marquen les dues guies tampoc ajuda gens, la qüestió es que ens
hi fiquem i al cap de molta estona de buscar l'entrada ens decantem per entrar
de costat a cercar un espit de la Orgasmos cotidianos ( sort d'aquest, per que trincant-lo
i tot costa de passar ) i d'aquí ja arribem a una escarpa i burí, tires amunt i
sorpresa!!!! un espit solitari que fa que no arribis al terra, continuant
d'esquerres per on et porten els còdols també et topes amb un burí i d'aquí a
la reunió.
El següent llarg no te pèrdua, tot recte fins al cim, trobarem un burí (
aquest si que te anys) i tremolant per un mur vertical entrem al cim.
Jo no la posaria com a recomanable, si com a curiosa, la entrada directa
a l'Aresta Brucs seria la Terrassa, que ja
es veu un pont de roca que deu costar lo seu arribar-hi i sembla
impossible passar-lo. (hahaha)
Material utilitzat :
Camalot 0.75 i 2
Tricam Rosa x 2 i Blanc
1 plaqueta recuperable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada