diumenge, 12 de desembre de 2010

L'Aleta a L'Anxaneta de l'Aresta Ribes

12 Desembre de 2010.















Avui he quedat amb en Gabriel ,que no ens coneixem,( “contacto con tacto via Internet, que fuerte!!!!!!!), a la Vinya Nova, volem fer L’Anxaneta als Pollegons.

La primera tirada es un xic pilosa i a la que surto del tros difícil, tinc els braços mes durs “ que la picha de un novio en la noche de bodas”, parat a un llavi que et permet descansar, miro cap amunt i la tirada continua, es veu molt guapo, però desvio la mirada a l’esquerra i aquí veig la llum, la segona R de l’Aresta Ribes la tinc a 10m. solament haig de flanquejar i tirar-me dins de la canal, di i fet no m’ho penso dos cops i ja soc a l’Aresta, l’hi acabo de fer l’aleta a l’Anxaneta.

En Gabi fent l'Aleta a l'Anxaneta

El Gabi continua per l’Aresta fins a la 3R, empalmem el L4+L5 i muntem la reunió a L’anxaneta que esta a escassos 2 m. de la R de L’Aresta.

El Gabi enceta el L6 i al arribar als tres pitons, que tirar amunt, no veu un pitó i decideix tirar per dos parabolts de l’Anxaneta que estan a menys de 2m. a la dreta, permetent-li agafar el parabolt de l’Aresta i entrar a la R com un miura. ( a la ressenya de l Luichy no marca un pitó que hi ha a la dreta de l’últim parabolt del llarg, quedant una entrada a la R amb un flanqueig a l’esquerra que millor es continuar i saltar-se aquesta reunió).
En Gabi a l'ultim parabolt de la 6a tirada de l'Aresta,
 es poden veure els dos parabolts de l'Anxaneta massa aprop.

Ara ja som a la super repisa amb una de les millors tirades de l’Aresta i la “Peladilla”.

Que fem?, va, per la “peladilla”.

Es va fent mes o menys i la falta de pila no em deixen veure un forat entre el 3er i 4at parabolt, arribo al 5è i cap avall, repòs i entrepà de Pernil i amb un “yo-yo” solventem el llarg sense gaires mes problemes.
La "Peladilla"

Continuem amb un llarg fins a R11 i un altre fins al cim.

Camina que caminaràs fins a trobar la baixada del torrent del Pont.

PD.

Personalment crec que la via de L’Anxaneta te tirades que sobren, massa enganxades a L’Aresta i li treuen espai, sobretot els dos últims parabolts de la 3a tirada de L’Anxaneta, jo els trauria.

Igualment el reequipament s’inventen tirades que no existien.

Però que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra, jo també tinc una trepitjada flagrant, que algun dia poder corregeix-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada