escales rodones, o com pujar les baixades

DESEQUIPAR AMB SENY !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2012-03-03T20:28:00.001+01:00

Equipar o Desequipar?

Això que exposo a continuació es totalment personal, es un debat que dura des de l’ aparició del burí.

Montserrat te una escalada pròpia i nosaltres mateixos la estem anul·lant amb un excés de ferro, hi ha vies per a tothom i no fa falta modificar la seguretat amb els itineraris ja existents, entenc que les vies amb Burins deteriorats es puguin reequipar amb noves expansions.

El meu parer es utilitzar sempre l’acer inoxidable amb expansió, parabolt inox de Ø10x110 amb plaqueta petita a les tirades i a les reunions plaqueta mes grossa sense anella, per que sense anella ?, doncs per que es molt maco trobar material a les reunions i posar-lo al sarró.

No m’allargo mes amb el tema ja que si mireu : Decálogo del reequipador consciente, v. 1.2

Us ho explica d’una forma intel·ligent per comprendre-ho. ( els obtusos de ment es resisteixen)
Quan un reequipament es fa de forma que modifica la personalitat de la via, apareix el Desequipador i ja la tenim liada.

Si, d’acord, alguns ja estareu pensant on jo he posat alguna expansió en llocs que no en tenien, dels errors s’ha d’aprendre i ara es el moment.

Si tothom que a posat una expansió a un lloc on no hi havia, anés a treure-la, les coses serien molt millor, l’altre es deixar les coses com estan i no empitjorar-les.

El mateix passa amb l’obertura de nous itineraris que s’apropen massa o trepitgen vies ja existents, aquestes noves vies per lo general acostumen a estar farcides d’expansions, anul·lant completament el compromís de les ja existents.

Hom obre una via amb el seu criteri i això esta acceptat per tothom, el que si que ens tenim que preguntar abans d’obrir es, fa falta?, tinc prou nivell? experiència ? hi ha prou espai?, tinc informació de les vies properes.? si es que si, intentar foradar el mínim possible i aprofitar el màxim els recursos de la roca, ja ho se que això va lligat amb el nivell de cadascú.

Avui dia tenim molta varietat de material, fem-lo servir, no ens limitem a les expansions i prou.

Equipar costa molt i desequipar encara costa mes.

Trobar-te espàrrecs torts, sense xapa, el parabolt i plaqueta totalment aixafat a cops de martell, etc...., es una solemne guarrada. No es mes net qui mes aixafa, si no qui menys embruta. Els parabolts es poden treure !!!!!!!!

Senyors/es desequipadors, desequipem amb seny, fem-ho be.

Que ens fa falta?

1er – Ganes, interès i informació.

Després hi afegim una maceta, una escarpa, clau fixe 16-17 ( Ø10), clau fixe 12-13 ( Ø8) i un grapadet de pedretes del diàmetre del forat. Vaja, tecnologia punta.

Amb la clau fixe seguim cargolant la femella, quan ja no podem mes, ens podem ajudar del martell donant-li cops per ajudar a girar, al final el parabolt peta per la cunya o senzillament per fatiga.
Si fet tot això el parabolt es resisteix a saltar, pasarem al pla “B”, posarem l’escarpa entre la plaqueta i la paret i amb la maceta el tallem. ( no es un pim pam, li has de fotre amb ganes).
Ara si, amb el parabolt i la plaqueta a la ma, podeu optar per tornar-ho al sobreequipador, quedar-vos-ho o llençar-ho a les deixalles, mai tirar-ho paret avall.
Agafem les pedretes i a cops de martell omplim el forat deixat a la roca i feina feta.

Amb aquesta explicació, molts us posareu com les cabres i m’omplireu els comentaris d’animalades, però penseu com a reequipador conscient, l’existència d’aquest anul·la l’altre i si es al reves el justifica.

Molt regular les bestioles, les plantetes. Hi els trepants ?

La FEEC, Patronat, XESCA, molt omplir-se la boca de protegir el medi ambient i prou, a l’escalador que li donguin.

Tinguem respecte a la historia de l’escalada a Montserrat amb la finura i compromís que la caracteritza.

Agulla Gran del Pas del Princep, El Rei i El Pepino

2012-02-29T19:25:00.000+01:00

Dimecres 29 de Febrer de 2012.

Agulla Gran del Pas del Princep, El Rei i El Pepino.

Amb el Pepe i el Carles encetem el dia per la GEDE, gran clàssica amb molta historia, els dos primers llargs estan equipats amb parabolts i la resta amb burins.

Guardià d'altres temps.

Aquests ens acompanyen el dos ultims llargs.

El primer i últim llarg ens tocarà escalar un xic, als centrals si volem no tocarem la roca.

Després del ràpel fins al collet, ens enfilem per la normal Al Rei, tirada neta i roca a controlar.

El Rei vist des del Pepino.

Els Montserrat Clàssic en fan un bon recull de les vies de l’agulla.

Per acabar el dia pujem per la normal Al Pepino, fàcil grimpada i desgrimpada.

Frares, mai deixa de sorprendre’ns.

Puig Ramader

2012-02-26T10:46:00.001+01:00

Diumenge 26 de Febrer de 2012.

Puig Ramader.

Racó mes que tranquil i assolellat, poder massa sol i tot.

Una bona opció per conèixer nous racons del Montsec amb una bona passejada, les vies son totes molt iguals amb una dificultat moderada.

Totes les reunions estan equipades i amb unes 8-10 cintes es tot el que ens farà falta.

Si no us molesta caminar una miqueta i voleu disfrutar amb el V+ equipat, el lloc s’ho val per fer-li una visita.

En Jaumegrimp en fa una bona piulada.

Wild Planet a la Roca dels Arcs

2012-02-23T20:48:00.017+01:00

Dijous 23 de Febrer de 2012.

Wild Planet a Roca dels Arcs.

Per fi podem quadrar en Pelake, Jose i Jo per anar a fer aquesta gran clàssica de Vilanova. L’itinerari no ens defraudarà gens, via amb bon regust de boca i amb algun tram s’ha d’escalar encara hi vagis de segon, si porteu Claus solament us salvarà un pas del tercer llarg, tot i així tindreu que escalar.

A peu de via ens ho repartim a tres llargs per cadascú.

1er tirada. IV+. 20m.

Llarga a equipar sense complicacions.

2a. tirada. Ae/6a. 30m.

Sortim de la reunió a cercar el primer parabolt i d’aquests amb els estreps fins a una sortideta obligada per un mur prou vertical que ens deixa a la reunió. Aquí ja es comença assaborir el regust de clàssic.

3a tirada. Ae/A1/V+. 35m.

Llarg clau de la via, l’iniciem amb una travessa fàcil fins un pont de roca, d’aquí ja amb els estreps agafem dos parabolts, mini pont, alien groc, parabolt, alien blau i toca sortir en lliure amb diagonal fins la reunió, Aquest tros es el mes obligat de la via i el de segon es pot atabalar de mala manera quan recupera l’Alien i veu la diagonal de la corda.

4a. tirada. 6a. 45m.

Maca tirada de placa amb el tram difícil equipat.

5a. tirada. V+. 40m.

El mes difícil es sortir de la reunió, després ja fem correctament pel diedre .Maco.

6a. tirada. IV+. 40m.

Sempre en diagonal, navegant i equipant-nos-ho fins a una gran sabina.

7a. tirada. V. 20m.

Amb roca a controlar passem el pont de pedra i enfilem recta per placa de ratlles fins la reunió. Final molt maco.

8a. tirada. V+. 30m.

Sortim a la dreta a cercar un pont de roca i recta a cercar amb molt canto el parabolt, d’aquest amb uns pasos molt macos agafem la sabina i amb alegria arribem a la feixa.

Com que la via originalment s’acabava aquí, nosaltres també la donem per finalitzada, ja que el camí de la feixa es prou maco.

Material utilitzat :

Joc d’Aliens
Joc de Camalots fins el 3
Estreps
16 cintes + reunions.

No t'ho perdis a la Paret del Grau

2012-02-14T17:26:00.001+01:00

Dimarts 14 de Febrer de 2012. ( II part.)

Després de fer una canya a Coll de Nargó, fem cap a la Paret del Grau a la No t’ho perdis, aquesta si que es de les bones i no l’altre que hem fet, no per ser mes difícil a de ser mes maca, senzillament la via es impressionant, tots els llargs son molt bons, del primer a l’últim.

alturgell

No us explico res mes, això s’ha de veure i viure.

Terra de Dinosaures a la Paret Bucolica

2012-02-14T17:03:00.014+01:00

Dimarts 14 de Febrer de 2012.

maneironsseu

La nostra intenció era fer la Bàlsam de Tigre i conèixer la paret. En Knijo porta corda d’aquelles primes i de 80m. Anem empalmant tirades i no entenem massa el que estem fent i el que diu la ressenya. A l’alçada de la quarta reunió hem paro a mirar la ressenya i el parabolts que segueixo marxen a la dreta però el desplom està a l’esquerra, aquí les plaquetes son diferents i continuo amunt, al passar l’últim parabolt del cinquè llarg ( per nosaltres el segon), hem marxen el peus i la gravetat hem xucla fins a dos metres de la repisa on hi ha la quarta reunió.

La Bàlsam puja tres metres a l'esquerra.

Mentres baixem els dos comentem que no ens a agradat gens la via, es clar, si estàvem fent un altre via.

Pel meu gust es una via comercial sense cap tipus d’interès, gens recomanable.

La Bàlsam de Tigre hem queda pendent encara que el record de la paret sigui de no tornar-hi.

PD :

OJO, AL LORO !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! amb el xiclet i la comba quan escaleu amb cordes tant llargues.

Barretina dels Patriarques i Cap de Mort

2012-02-09T16:53:00.000+01:00

Dijous 9 de Febrer de 2012.

Avui amb en Josep i el Jose fem cap a dalt de la Vall Mala a fer d’aquelles agulles que sempre te les mires i mai t’hi decideixes.

Encetem el dia per l’atraient Aresta , Cerdà – Cervera de la Barretina dels Patriarques.

Localitzem el peu de via gracies a un cap de burí negre com el carbó i al mirar amunt, es veuen tres parabolts nous i l’últim amb “maillon”, mala senyal, tant pels parabolts com pel “maillon”.

Fem els tres parabolts i “maillon” al sarró, continuem amb tendència a la dreta i posem un Alien Blau de dues lleves ( millor el Negre), i llavors molt a l’esquerra es veu l’orella d’un burí, un cop a aquest tornem a treure el Alien , ja que te pinta de fregar massa.

Del burí no es veu res de res, mes amunt s’insinua un relleig balmat que poder amaga alguna assegurança, res de res, com a molt un petit llavi per posar-hi una punteta de “U” i collons!!!! es veu una reunió a tres metres al damunt, recta si pot anar, però el burí el tinc molt per sota dels peus, fent la volta del taxista podrem agafar un generosos còdols i entrar al forat de la reunió, pregunto si hem queda corda i al contestar ells que si, decideixo continuar, ja que la ressenya marca una sola tirada de 40m. ( errorrrrrrr).

Ja mes fàcil ens plantem a sota del encastament característic i un cap de burí ens protegeix l’entrada, amb un Alien Gris a un bolo mòbil i un Taronja mes amunt ens deixa sortir, el cim es veu a uns deu metres, tres metres per sota el cim i fart d’estirar cordes, faig reunió d’una sabineta.

Quan pugen el companys en comenten que a l’alçada del segon parabolt hi ha un cap de burí bastant a l’esquerra i que han fet ensamble fins als parabolts.

Vaja que la via, millor fer-la en dues tirades.

Hem fet la via?, creiem que si, el que si que està clar que els tres parabolts s’han d’arrencar, ja que no i pinten res.

Si els burins son dels aperturistes, demostra un nivell admirable i si no son seus es per fer’ls-hi reverencies.

Material recomanat :

1 plaqueta recuperable
2 bagues sabineres
Alien : Negre, Gris i Taronja
4 cintes exprés + reunió

El Cap de Mort per la Alvarez - Navarro- Ayats.

Acrobàtica via a cop d’expansió, totes les assegurances son noves i podrem veure de quines misèries es penjaven els seus aperturistes.

Un final de jornada plena de riures i esbufecs.

Material recomanat :

Estreps

10 cintes si fem la reunió de l'ull, si no la fem comptar 18 cintes.

Entrada directa a El Cuervo al Braguer i Aresta Sud de La Desgraciada.

2012-01-26T20:13:00.022+01:00

Dijous 26 de Gener de 2012.

Entrada directa a El Cuervo al Braguer i Aresta Sud de La Desgraciada.

Després de fer visites a les comarques de calcari toca grimpar a Casa, ja ho diuen : com a Casa en lloc.

Al Jose li sedueix l’idea ,però quasi es fa enrere per estar el “ Cavall de Ferro “ tancat per la revisió anual.

Jo li trec llenya al foc dient-li que es un encert que estigui tancat, ja que així passegem i el que val el bitllet es molt millor gastar-lo amb Birras, no el deixo molt convençut però tot i així i anem.

Entrada directa a El Cuervo al Braguer.

1ª tirada. IV+/V. 40m. ( pitó,espit, Romaní, pitó i 2 espits)

Iniciem per una fissura amb roca a controlar, podrem posar un Alien Taronja després un Camalot-2 ( no gaire bo) i arribem a una “V”, continuant controlant la roca posarem un Alien Vermell i després l’espit, llacem un bon Romaní i podrem veure un pitó que ja marxa per la placa i amb millor roca, continuant per placa amb molt bona roca i mes fàcil ( 2 espits).

La reunió es de dos parabolts amb plaqueta vermella, la reunió de La Cuervo la veiem quatre metres a l’esquerra a un collet amb el contrafort.

2ª tirada. III+. 25m. Sabina

Tirada molt fàcil que ens deixa a peu de la segona Sabina. Reunió de 5 burins un xic atrotinats.

3ª tirada. 30m. IV+ / A1e amb un pas d’A1.

Sortim amb lliure a cercar la fissura que es cargola amb un parell de burins, d’aquí ja es tot artificial de burí fins a la reunió. Al primer metres hi ha un pas molt llarg que el podrem evitar amb un Alien Verd a caldo a un forat pitonat i allargat. La reunió es correcta de cinc burins rovellats ,així com els de la tirada.

4ª tirada. 25m. A1e / V

Continuem aèriament amb artificial de burí fins que toca una fineta sortida amb lliure i cim. La reunió i ràpel es d’una sabina que li tenim que parlar a poc a poc i fluixet.

D’aquesta fem un ràpel de 15m. cap al collet del Nord. Remuntem un fàcil contrafort i som a peu d’aresta de la Desgraciada ( 25m.)

Aresta Sud de la Desgraciada.

El Braguer vist desde La Desgraciada

1ª tirada. IV+/ A1e. 40m. 3 espits, pitó i 3 espits.

Llarg arrampat assegurat per espits fins que fa el barret, amb tres expansions sobre roca mes dolenta entrem al cim.

Maca escalada a un racó molt tranquil i mes a prop del que sembla, acompanyats tot el dia pels Corbs.

Material utilizat :

18 cintes ( preveure mosquetons prims o 2/3 baguetes)

Alien : verd,taronja,vermell

Camalot -2 ( prescindible)

baga sabinera

estreps

Esperó de les Colobres a Cap de Ras

2012-01-22T14:06:00.001+01:00

Diumenge 22 de Gener de 2012.

Esperó de les Colobres a Cap de Ras

Tot i escalant...:

Hi ha llocs que ja fa temps que estan de moda i mai hi he posat els peus, sempre mirant de lluny aquesta cinglera tant agraïda a l’hivern.

Moltes cordades escampades per tot arreu i ningú a aquesta gran clàssica, bona roca que no excel·lent, força equipada i l’assegures com hom cregui convenient.

No us la perdeu, val molt la pena pujar-hi.

Totes les reunions tenen dos espits menys la del cim que es pot reforçar correctament.

1a. tirada. IV+/V. 30m. 1 clau.

Iniciem per la primera Alzina que trobem, un universal ens marca anar cap a la dreta i saltant de feixa a feixa entrem a la reunió a peu del diedre.

2a. tirada. 6a. 25m. 2 pitons, espit, 2 pitons

Sortim recte per una panxeta, trobant 2 pitons i l’espiot , tot molt junt formant un triangle, continuem pel diedre i al final que es posa mes tonto i dret ,2 pitons mes .

En Pelake, apretando......

3a. tirada. V. 40m. 2 espits i pitó

Sortim a buscar l’espit i continuem recte fins a sota d’un sostre, no marxar a un altre espit mes nou que queda flanquejant a la dreta, es de la via : Pin din bir, si us plau.
De sota el sostre passem pel d’amunt d’una sabina que ens tocarà els pebrots i amb molt de cantell entrem al diedre que ens porta a la reunió, trobant molt amunt un altre espit i un pitó.

4a. tirada. 6a.30m. 1 espit i 1 pitó.

Diedre a equipar amb tascons fins a l’espit, d’aquest marxem a la dreta al d’amunt d’un esperonet i anem a cercar el pitó que ens mana continuar diagonal esquerra fins la reunió.

5a. tirada. 6a. 45m. espit i 2 pitons.

Sortida fàcil a cercar l’espit, molt a prop tenim un pitó que ens protegeix el pas de la tirada i agafem el següent ( jo l’he fet per placa fins que l’espatlla descansa a la llastra, ja qui ho fa en bavaresa.)
D’aquí a la reunió decreix la dificultat.

6a. tirada. 6a/V. 40. 2 espits i tres pitons.

Aquesta reunió es en una gran feixa que resta continuïtat a la via, agafarem el desplom per la dreta dels espits amb un parell de tibades, continuant recte per placa i tres pitons ens marquen el camí a seguir.

Els visitants

7a. tirada. 6a/b. 50m. “T”, 2 pitons, espit, pitó.

Lo mes garrulo de la tirada es agafar la “T”, un xic mes amunt hi ha una “v”, i a la que som de peus a la ratlla, ja està.
Continuem per terreny mes fàcil fins al pitó, es redreça la paret (espit), amb passos verticals agafem el pitó a desmà amb posició estranya i sortim d’aquest anat a cercar un diedret fàcil i molt maco que ens escup al cim.

ara toca apretar

ja està

Fantàstic final.

Material utilitzat :

1 joc d’Aliens

Camalot : 2-3-3

Joc de tascons.

Totes les tirades son maques, lògiques i gens perdedores, posant el que et demani el coco.

Molt recomanable.

Mantecas i Pornostar a Roca Alta

2012-01-19T00:58:00.003+01:00

Dijous 19 de Gener de 2012.

Mantecas i Pornostar a Roca Alta.

Feia temps que no grimpava a Vilanova i mai a Roca Alta. Amb en Jose, surt la idea de fugir del conglomerat i tornar a aquestes ratlles calcaries de tons canviants i de cantell generós.

La graduació aquí sempre m’ha fet gracia, mai ens posem d’acord. Si hi ha nansa generosa, no pot ser difícil, com a molt, cansat.

Iniciem la jornada per la Mantecas, maca via, lògica i per gaudir.

1a.tirada . V+. 30m. ( pitons, ponts de roca, 1 parabolt)

Llarg molt maco i equipat, mantingut i vertical tota la estona, amb un tascó per reforçar un pont de roca de bagues pelades i un Alien Gris, fem tot el llarg gaudint de valent.

2a+3a tirada. IV+/V. 50m. ( 1 pito, 1 parabolt, 1 reunió)

Tirada un xic sinuosa i sense pèrdua, amb un maco diedret final, aquí podrem posar quasi de tot.

4a+5a. tirada. V /IV+. 50m. ( 3 pitons, parabolts)
Espectacular mur de franges agraïdes que al final marxem cap a la dreta. Tot equipat + sabina. podrem posar quelcom entre els pitons del inici.

6a.tirada. IV/6a . 35m. ( 2 parabolts + 2 pitons)

L’inici es per equipar fins arribar al diedret equipat de sortida que amaga el pas difícil de la via, ja que els cantells queden a la dreta de les assegurances.

Material utilitzat :

14 cintes

1 joc d’Aliens + Camalot del 2
1 tascó ( bicoin del 7.)

Veient que anem be de temps i estem disfrutant com nens amb espardenyes noves, decidim continuar cap a l’Est i anar a cercar la Pornostar. Amb uns ¾ d’hora ens plantem a peu de via.

La via es tremendament disfrutona i excessivament equipada, menys un curt tram de la primera tirada.

1a+2a. tirada. V+/V. 50m. ( sabina, 2 pitons, parabolts)

Iniciem el llarg al d’amunt d’un arbre, xapem el parabolillo i sortim recte per tornar a l’esquerra i cercar una sabina, aquest es el tram mes compromès de tota la via, després es un festival de cantells i parabolts fins la reunió. ( poder hi ha mes parabolts que cantells).

3a. Tirada. V. 35m.( parabolts + 1 pitó)

Continuant amb el festival de cantells per placa fins al desplomet farcit de parabolts.

4a. tirada . 6b . 15m. ( 5 parabolts)

Curta tirada amb una petita presa per agafar el forat del tercer parabolt, d’aquí al cim ja hi som.

Material utilitzat :

14 cintes

Mirant ressenyes i guies, ja es veu que no ens posarem d’acord amb els graus. El millor es gaudir, pujar i xal·lar com un boig.

Els senzills i Rock Suave a Malanyeu

2012-01-11T12:46:00.001+01:00

Dimecres 11 de Gener de 2012.

Avui el col•legues del TPC em treuen a passejar aquest tranquil racó del Berguedà.

M’entres el Juan, Mireia i Danny fan cap a una via de l’esquerra, amb en Joan Enric fem cap a la Via dels Senzills. Lo mes maco d’aquesta via es la segona i tercera tirada, la resta no està malament.

Maco 2on llarg, si l'agafes malament pot ser tot lo difícil que vulguis

Baixant d’aquí volem fer la Neusnidó, per ens es impossible desxifrar el guirigall de vies que comencen en aquest pany ( no portem ressenya.), i vist el merder de xapes decidim pujar per una. Ara a casa i mirant la ret, sembla que hem fet la Rock Suave continuant per la Neu n’hi do.

Escalada senzilla i plaent com es tot Malanyeu, el grau ma semblat pujat, tot i que depenent de com t’ho agafis serà mes o menys difícil.

Feia bastant de temps que no escalava aquí i la impressió que ma donat es que hi ha un desconcert de vies i merder de seguros, que ja no son vies, son panys de paret que puges per on et dona la gana i prou.

Material utilitzat :

Moltes cintes

Corda de 70m.

Interlaken a la Paret del Migdia

2012-01-05T20:28:00.016+01:00

Dijous 5 de Gener de 2012.

Interlaken a la Paret del Migdia.

roques, parets i agulles de MONTSERRAT
5/ REGIÓ DELS ECOS
1982

Avui que segons l’home del temps tenia que fer un dia ventós amb molta bona visibilitat, solament ha encertat lo de ventós, per que el dia era gris sense gens de sol.

Amb en Bruno creient-nos aquest pronòstic meteorològic ens atansem a aquesta petita paret que queda a aixopluc del vent de l’oest.

La via esta tota ella assegurada per burins i algun que altre espit, originalment era una via amb passos de ganxo o ungla, realment tots els forats son boníssims i si volem jugar amb aquests estris tant temuts i poc fiables per la majoria, el lloc es ideal i sense gens de compromís, llevat de penjar-se dels ganxos.

Tota la via amb lliure es massa difícil, dificultats que ronden el 7è grau.

Si la fem sense miraments es prou fàcil, fent sortidetes emocionants amb lliure dels trams tiesos i grimpant plaentment quan la cosa ho permet.

Via del tot recomanable.

Material utilitzat :

18 cintes exprés

1 Alien Groc

1 Camalot 0.75

1 Estrep

Tercera tirada

El vell i buit pot de visites

Patufet - Felipe al Plec d'en Manolo

2011-12-14T20:29:00.001+01:00

Dimecres 14 de Desembre de 2011.

Patufet-Felipe al Plec d'en Manolo ( Plecs del Llibre.)

Avui amb en Victor tenim pla A-B-C...... ja que quant som als peus del Plecs fot un aire fort i amb uns cops encara mes forts, mentres esmorzem i deixem passar el temps per allò de si deixes de bufar.

Una cordada de tres que es pengen a l’Aresta Arcarons ens fa sortir del nostre aixopluc i decantar-nos per aquesta via que es mes encaixona i per lo tant, no tant airejada.

1er + 2on llarg . 75m. III/IV

Tirada molt fàcil plena d’arbres i Aritjols, hi ha un burí per al anar recta d’arbre a arbre, no el veig.

La reunió la fem al peu de la xemeneia i els dos burins estan com si el agüessin posat ahir, brillen sense gens de rovell i encara tenen l’etiqueta del preu a la plaqueta,

3er llarg. 50m. IV+

Maca xemeneia que la pots assegurar correctament amb Aliens i un parell de Sabines, al final trobarem un espit afegit i continuarem entre roca i arbres fins fer una maca entrada a la reunió, tota ella es plena de cagallons de cabra i un rapinyaire s’ha cruspit una ocell deixant tot de plomes i les argolles identificatives.

4at. Llarg. 35m. A1/IV+/V

Sortim de la bauma amb l’ajuda d’un burí i un Alien arribem al pitó, per mandra o por de sortir amb lliure, poso una “V”, ara sí, faig la sortida fins al burí i continuant pel diedre trobarem un altre burí que ens marca marxar a l’esquerra per placa un xic fina i entrar a la reunió final.

No es cap passada de via però es encertada i prou disfrutona.

Material utilitzat :

1 “V” mitjana

Aliens : Blau,Verd,Groc,Gris,Vermell i Blanc

Bagas sabineras

Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda

2011-12-09T19:10:00.002+01:00

Divendres 9 de Desembre de 2011.

Aresta Ribas al Puntal de l’Albarda.

Avui amb en Joan toca treure el cap a aquesta gran clàssica i oblidada via, un comentari de que a estat restaurada o reequipada es el motiu de donar-hi un cop d’ull a la feina feta.

Totes les reunions tenen dos parabolts de Ø10 i les tirades han substituït burí per parabolt inox. de Ø 8 amb plaqueta petita.

El pas dels any i les cordades han fet que el nombre de burins s’hagi incrementat, realment amb les assegurances originals seria una via amb molt de caràcter. Això hem fa qüestionar la pregunta de si s’hauria de treure totes les peces no originals i deixar-la tal i com es va obrir, aquest fet obligaria a portar pitons , fustes i Aliens, tot i així es una de les arestes fines i molt maques que te aquesta muntanya.

1a tirada. 45m. 6a (A1e)

Del peu de via ja veiem la filera de parabolts, es una placa de presa petita i fina, arribarem a la primera reunió original i ens la saltem, ja per terreny mes fàcil trobarem un pitó i d’aquest entrem a la reunió que es dins d’un forat.

Aquesta tirada es pot fer integrament amb estreps fins a la R original, portar una plaqueta recuperable.

2a tirada. 25m. IV+

Sortim del forat per la dreta per tornar a la vertical de la reunió, deixant el segon forat e la dreta , d’aquí es veu un merlet taronja que el passem per sota, buscant es pot posar una Alien Blau i veiem un altre pedra trencada taronja molt grossa, trobarem un parabolt i mes amunt a la dreta un burí que ens farà rosar molt les cordes i passem de ell.

De peus a la gran pedra taronja hi ha un escanyolit pont de roca i amb un altre parabolt entrem a la reunió.

3a tirada. 30m. V/V+

Tirada d’anar seguint les assegurances, les quatre primeres xapes son les mes fines de la tirada.

4a tirada. 40m. IV+/V

La sortida de la reunió es la mes espectacular de totes, a la que tenim la primera xapa marxem cap a la dreta i toquem la veïna via Omaira, tornat a l’esquerra i amb un burí entrem al “forat de les Gralles” per sortir diagonal esquerra ( Alien Vermell), a la que afluixa un Parbolt i amb un Alien Verd arribem al cim.

Via molt recomanable amb trams de navegar ( fàcils).

Material utilitzat :

14 cintes ( si aprofites totes les xapes del 1er. llarg ,afegir-hi 5 mes)

Aliens : Blau,Verd i Vermell

Aresta del Tobogan al Plec de l'Ignasi.

2011-12-01T12:01:00.001+01:00

Dijous 1 de Desembre de 2011.

Aresta del Tobogan als Plecs.

Aparentment la via pot semblar fàcil , una cosa si que es certa, camina que caminaràs i metres faràs.

Un cop som a peu d’aresta, amb en Victor decidim pujar la primera tirada que es molt fàcil fins que trobem un burí de l’Aresta Bellver i aquí fem reunió i ens encordem.

2a tirada. IV+/V. 50m.

D’aquí ja es veu la primera reunió del Tobogan i després veurem a la dreta un burí amb xapa Iglesias –Casanovas ( Aresta Glups), xapem aquest i molt aprop i diagonal esquerra tenim dos burins amb plaqueta Jungfrau, un xic recte amunt podrem posar un petit extraplà curt a una llastra i enfilem diagonal esquerra cap a uns llunyans còdols cridaners, de peus al còdols posarem un alien mitjà, una “V” Cassin petita ( a caldo) i després a un llavi un altre Alien gros, entrem a la reunió amb la boca prou aspre i rumiant si estic desentrenat, solament diuen que es IV+/V.!!!!!!!!!!!!!

3a tirada. IV+/V. 30m.

Sortim diagonal dreta i amb una Alien petit i mitjà cacem una Alzina generosa, tornem a l’esquerra i damunt d‘una llastra veient el burí aprop i l’Alzina lluny, anem per ell, abans o després del burí ( no me’n recordo), podrem posar l’extraplà curt a un altre llastra, per entrar a la reunió l’assegurem amb un Camalot del 2.

Quan arribo a la reunió comentem lo fluixos que estem i el que costa pujar per aquí. Veient una magnifica llastra que s’aguanta als peus de la reunió, trec ràpidament el martell i la llastra salta abans de tocar-la, festival de soroll, polseguera i aquell ferum de pólvora.

4a tirada . IV+/V. 40m.

Sortim diagonal dreta cap a un pitó, després trobem una Alzina amb un altre pitó al costat i enfilem molt espatarrat entre la llastra i l’Aresta Glups, entre les herbes trobarem un petita “V” i mes tard posarem un “U” mitjana, aquí deixem la fissura i marxem per la placa del damunt de la llastra, al final d’aquesta podrem posar un Universal a la ratlla horitzontal abans d’entrar a la reunió. Aquest llarg es el que es deixa fer millor, curiosament a algunes ressenyes li posen V+. ¿¿¿???

5a tirada . IV+/V. 45m.

Seguim sortint diagonal dreta i a la fissura que separa els plecs posarem un Camelot del 2 i marxem diagonal esquerra esquivant un parell de llastres,( la mes grossa també la fotem avall), amb un parell mes d’Aliens agafem el burí, la ressenya marca recte amunt i el Victor no ho veu clar i marxa a la dreta a clavar una “U” a la fissura, torna al burí i uns metres mes amunt posa una falca de “U” curta amb Pla llengua de Gat i torna a marxar a la dreta a cercar la Sabina de la fissura i sortim per aquesta, casi al cim trobarem un burí únic de la reunió i amb cinc metres mes som al cim amb una bona Alzina.

Realment la via no es extrema en dificultat però te unes pinyes de trencar-se coll i barres, hi ha trams que no els pots assegurar, la roca es bona però al tanto tota l’estona, la 4a i 5a tirada s’arrenquen cosses.

El llibre d’Ecos d’en J.M. Rodés i F. Labraña ( 1982), diu :

Aquesta via solca el Plec situat immediatament a l’esquerra del Plec Superior, i ho fa amb la ja consagrada tècnica moderna. És una de las vies en què podem comparar els IV de la “vella escola” amb els actuals de la tècnica moderna, i veiem que no tenen res a veure.

Material utilitzat :

12 cintes desplegables i llargues

1 joc d’Aliens

1 Camalot del 2

1 “V” Cassin petita

1 Extra pla petit.

1 “U” petita i 1 mitjana

1 pla curt ( llengua de Gat)

Un curs d’autoestima per pujar la moral a les reunions.

Temple del Sol al Faraonet i Anglada-Guillamon al Faraó.

2011-11-25T20:18:00.015+01:00

Divendres 25 de Novembre de 2011.

Avui amb el Joan i el Jose fem cap al Faraó tot buscant un radiant i calentó dia.

Al peu del Faraonet , mentres esmorzem ,passen dos Forestals i un caçador, tots a matar una cabra, pena que no les matin totes, entre cabres i cabrons anem arreglats.

Encetem el dia per el Temple del Sol al Faraonet, una via amb el segell dels Yayüs.

1ª tirada. V i un pas de 6a. 50m. 8 burins + 1 espit.

Un curt tram desequipat ens deixa al peu d’un maco diedre, l’iniciï es un pas de fer el ruc per aixecar-se de la bauma ( aquí podrem posar un Alien) i després pel diedre gaudirem d’una grimpada maca sobre roca bona un xic exfoliada.

La reunió es de dos burins i un pitó.

2ª tirada. IVsup. 20m. 1 burí i 1 pitó

Sortim diagonal a l’esquerra sobre roca molt bona i amb un Alien arribarem al burí i al pitó, d’aquí el millor es anar diagonal dreta i fer reunió d’una sabineta al collet, ja que la sabina del cim esta totalment liofilitzada.

Per baixar a farem del collet i marxa’n per una vira de la cara Nord desgrimpant fins al collet.

Anglada- Guillamon del Faraó.

1ª tirada. III/IV. 25m. 3 burins junts( reunió?)+ 1 parabolt

Curta i plaent tirada de bona roca.

Reunió de 2 parabolts i burins.

2ª tirada. A2/Ae. V/IVsup. 25m. 2 caps de burí,1 espit, 1 tac 1, cap d’espit, , 1 pitó, 3 burins i 1 sabina.

Tirada prou maca que amb artificial arribarem a l’últim burí sense tindre que equipar res de l’artificial, el tac amaga un emplaçament idoni per un alien mitjà.

De l’últim burí fem una sortida en lliure a primers, podrem posar un Alien Taronja i després un de Groc, d’aquí llaçarem la sabina i amb uns cinc metres sobre roca excel•lent ens plantem a la reunió que te burins i dos espits.

3ª tirada. IVsup. 40m. 1 burí, 1 espit i 2 parabolts junts ( reunió ? )

Sortim flanquejant per la vira cap a la dreta i passat el burí enfilem recte amunt per anar a cercar l’espit que queda una mica a l’esquerra i fora dels còdols generosos, per tornar a la dreta i de camí cap amunt trobarem aquesta reunió de dos parabolts que ens la saltem, la reunió la fem de dos burins i una sabina.

4ª tirada. III sup. 20m. neta.

Solament ens resta una fàcil grimpada fins al cim.

Integral molt maca i variada, no gaire exigent i correctament assegurada ( per mi).

Amb un joc d’Aliens ( no els posarem tots) , tres plaquetes recuperables i un bon entrepà per menjar al cim, es tot el material que ens farà falta per gaudir d’un dia collonut.

Rosaura al Plec Superior del Llibre.

2011-11-19T11:16:00.006+01:00

Divendres 18 de Novembre de 2011.

Rosaura al Plec Superior del Llibre.

Roques,parets i agulles de Montserrat. 1982

Gran clàssica dels Plecs i Montserrat, no està re equipada i la restauració es tant minsa que passa desapercebuda, el pas del temps i el rovell no es motiu per deixar de visitar aquest racó pioner dels Plecs.

Una piulada d’un parell que la fan tota en lliure es el detonat per decidir-me i anar-hi, greu error el meu, ja que mi presento sense estreps, sort que el Jose en porta un i li haig de demanar al sisè llarg per poder passar la primera sabina.

La via es imaginativament lògica i maca, el rovell no li treu encant , sense pitons la pots assegurar correctament.

Seria una desgracia que tota ella fos cosida de parabolts lluents, ara mateix te el seu encant i no es exposada, podent-la fer amb lliure o amb clàssic.

Si el que busqueu es una via protegida,segura, sense el coi de Factor-2 i totes aquestes ximpleries que li resten encant al compromís,
no hi aneu !!!!, marxeu a un altre via que s’ajusti mes al vostre concepte del que es escalar.

1ª tirada. Burins + Alien.

2º tirada. Burins + 1 o 2 Aliens

3ª tirada, Burins+3 bolts+ pitó+tascó

4ª tirada, Burins+ 2 bolts +1 plom+ pitons + Aliens ( 1 bolt a la reunió)

5ª tirada, 2 burins i 2 bolts, pitons, sabines, tascons, aliens i C2. ( 1 bolt sense xapa a la reunió)

6ª tirada, neta.

7ª tirada, 2 bolts, alien i pitó.

Material utilitzat :

4 o 5 plaquetes recuperables

4 bagues sabineres

1 Camalot del 2

Aliens del verd al Blanc

Joc de Tascons

15 cintes.

Aresta Brucs o Blava a la Cajoleta.

2011-11-08T12:57:00.004+01:00

Dilluns 08 de Novembre de 2011.

Aresta Brucs o Blava de la Cajoleta.

Avui amb el Jose, motivats pel bon dia que fa després d’aquestes pluges ens enfilem per l’AGP del Plec Inferior, a la segona reunió decidim que avui no es del dia per gaudir d’aquesta via, tot i que es deixa veure que es un altre joia Montserratina. Queda el deure pendent de tornar-hi.

Per acabar d’omplir el dia, fem cap a la Cajoleta. Una via molt fàcil, equipada amb parabolts, vaja, per gaudir d’un dia exuberant, al sol, sense cap mena de compromís.

Fins aquí tot correcte, però, sempre hi ha un “però”,

que es marqui amb un punt blau l’inici de la via, ok i sense donar-li mes importància.

Que les plaquetes siguin de color blau, ok, però pintar-les amb esprai al d’amunt de la pedra!!!!!

Seguir pintat de blau la roca amb ratlles i sagetes per que el personal no es perdi, ho trobo una solemne cafrada, una merda.

Es la meva primera via Blava i no serà l’ultima, si totes tenen el mateix tarannà, son vies per iniciar-se, gaudir, passejar o escalar, sense entrar en discussions Bizantines de si tenen massa seguros o trepitgen itineraris ja existents.

Sort que el pas del temps, el sol i la pluja esborraran tot rastre de pintura, sempre i quan no repetim el mateix error.

16-11-2011

Per acabar-ho d’adobar una miqueta mes, ja que no hem ficava amb les “vies blaves”, ara si.

Si no vaig errat, totes les vies “blaves” ja eren obertes de fa temps, si solament s’agüés substituït burí x parabolt, la cosa seria molt correcte, però no, com que la cosa tenia aire entre assegurances, li fotem un munt de parabolts, pintem les plaquetes, la roca… etc.

La idea es molt bona i a la vegada està molt mal executada, una vergonya, una merda per dir-ho clar.

Aquestes accions fetes per “ manganito “ o “ fulanito “, coneguts o anònims, no son altres absurdes formes de rebaixar la roca al seu nivell, es no estar a l’alçada !!!!!!.

Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Trilogy o Aresta Integral als Plecs del Llibre

2011-10-26T19:44:00.011+02:00

Dimecres 26 d’Octubre de 2011.

Trilogy o Aresta Integral als Plecs del Llibre.

D’una sola tacada farem tots els cims dels Plecs per un recorregut variat, obligat i amb algun que altre tram a pel ( avui dia li diuen expo), una expressió molt de moda que aquí agafa el seu significat.

1er llarg. IV sup. 1 burí. 35m.

Tirada d’anar fent, te la pots assegurar bastant correcte, si portes el C2 i 3 ( no era el nostre cas), pot quedar un xic millor.

2on. Llarg. A1+ / V. 4 burins. 40m.

Surts de la reunió a caçar un burí, que amb un parell d’Aliens i una “U” es deixa fer prou be, continuarem un bon tros pitonat i algun Alien mes fins que veiem un burí i sortim a per ell, d’aquí continuem amb lliure i dues expansions mes ens deixen arribar al collet del Mini Plec.

Els tascons son molt útils a aquest llarg però tampoc en dúiem.

3er + 4at llarg. V+. 2 burins i 1 reunió. 60m.

El primer tram te un burí fins a la reunió que es molt penjada, fins aquí podrem col•locar un Alien o un pitonet.

Sortim de la reunió a per el burí i passat aquest la cosa es posa fina i dreta, fent un tram obligat i de decisió ,podrem posar un petit extraplà prou bo i una “V” que solament fa companyia, a partir d’aquí la cosa ja afluixa un xic fins que agafem la fissura que ens porta al cim, i podrem clavar un pitó correcte i després agafarem pitó,espit , burí i pitó de l’AGP del Plec inferior. ( coses que passen).

Al cim del Plec Inferior hi ha un potet d’alumini deixat pel Xavi Rosell de l’any 2007 sense cap piulada mes.

Tirada amb molt aire i exigent.

3er. llarg

En Victor xalant al 4at. llarg.

5è Llarg. IV sup. 20m.

El mes fàcil de tota la via, caminarem per sobre d’una gran llastra I per un diedret. Amb Aliens i una falca de “U” amb “V” queda correcte.

6è Llarg. V. 1pitó i tascó. 40m.

Aparentment mes fàcil que el 4at. Llarg, però amb una exposició mes elevada, sortint de la reunió trobem al cap de cinc o set metres una escarpa amb un tascó al costat, marxem a la dreta per terreny vertical on podrem posar dos Aliens poc fiables i pujar a sobre d’un bolo, que amb uns metres mes ens deixa pitonar a una llastra, d’aquí al cim perd inclinació i dificultat, augmentant la típica mala roca.

Via recomanable, encara que el grau de compromís i exposició sigui realment alt.

Tota una joia de l’escalada Montserratina.

Material :

16 cintes ( principalment pel segon llarg)

1 joc tascons ( solament al segon llarg)

1 joc d’Aliens

1 Camelot del 2 o 3 ( solament 1er llarg), prescindible.

5 “U” ( 1 curta, 2 mitjanes, 2 llargues)

3 “V” (mitjanes/grans)

1 universal mitjà

2 extraplans ( 1 curt i ¡ petit)

Manfred Man al Serrat del Moro

2011-10-16T22:07:00.003+02:00

Després de la proposta de l’Uri i mirar horroritzat des de l’ Enigmes el imponent esperó de la Manfred Man, li comento que mai pujaré per aquesta via ( típica cagarel•la momentània d’escalador).

A la setmana següent ja estem quadrant dies per anar-hi.

Si es que mai pots dir que mai pujaré per aquí.

ressenya ABC

Dijous 13 d‘Octubre de 2011.

Tal com despunta el sol ( 07:30 hores), ja ens estem barallant amb la primera tirada, aquesta no està tan marrana com diu la guia del Hita, es una tirada típica de Parets que puges amb lliure i A0 posant pitons, friends i tascons, també s’ha de dir que la trobem mes equipada del que ens pensàvem.

1er llarg

La reunió la muntem uns 20m a dins del bosc penjat i fem dues tirades mes per dins del la selva i ens plantem a la tercera reunió.

La quarta tirada, sortim amb lliure fins agafar un burins i no deixo els estreps fins a la reunió, tenim que netejar les fissures per poder posar friends i tascons, també i cauen un grapat de pitons.

A la quarta reunió, decidim marxar abans no ens cantin els Puputs a l’esperó, fixem una corda fins on ens dona, fem un curt ràpel i tornem a fixar l’altre corda a la reunió de l’Adolfo Gregorio fins al terra.

Baixem rectes per la torrentera fins al camí de l’Arrel i a quarts de tres ja som al Bar.

Dissabte 15 d’Octubre de 2011.

Amb negre nit enfilem les cordes i iniciem el cinquè llarg, a trenc d’alba som a mitja tirada, aquesta te la seva feineta.

esmorzant

recuperant

La següent es el “diedre Arcarons” i tot s’ha de dir, es un llarg marrano amb una entrada a la reunió terrosa, per dir-ho d’alguna forma.

El setè llarg es un xic mes agraït i no tant marrano, l’últim burí te la plaqueta trencada.

Vuitè llarg, per no variar sortida amb estreps i després la cosa es torna a posar mes que marrana, per arribar de costat a la vuitena reunió.

entrada a la vuitena reunió

Aquí li casquem tres expansions inoxidables i ens deixem de sabines seques penjades al buit.

Ara si que entrem a un mon vertical, de bona roca i obert d’una forma admirable.

La novena tirada es d’un artificial laboriós que amb alguna sortideta amb lliure ens deixa apropar-nos al burins, no es fàcil.

9è llarg

La dècima tirada es tremendament espectacular i la onzena tot i ser IVsup no regalen res, poder eren els Puputs o el sistema Braille.

Bestial 10è llarg.

Via llarga, treballosa, roca de molt bona a no entenc com s’aguanta i m’aguanto.

Col•leccionisme 100x100.

Material utilitzat :

15 pitons varis

Joc de tascons

Joc d'Aliens ( Verd a Blanc)

Camalot del 2 i 3

1 ganxo

1 plom

5 Fustes mitjanes

Agulla del Sol Ponent i Portella Petita

2011-10-09T11:40:00.002+02:00

Diumenge 9 d‘Octubre de 2011.

Avui el Lluc hem demana d’anar a escalar i hem falta temps per preparar la motxilla, les carmanyoles, etc..........

Sortim tots cap Agulles a fer cosetes d’aquelles que hem fan fer un salt enrere de la memòria i el temps.

Comencem per L’Agulla del Sol Ponent, una via de IV que va a la dreta de la Normal, Nomiveigamcor.?

Explicacions de nusos, i tiro cap amunt a la segona expansió l’aviso de que hem tiro, també hi ha que fer practiques de parar la caiguda.

La cosa surt correcte ( si no ara mateix no ho explicaria), i continuem amunt per tronar-me a tirar de nou, com que la practica es un èxit, segueixo amunt trobant-me mes expansions de les que m’esperava, les dues ultimes expansions son tant a la dreta que obliguen massa i les obvio per entrar a la reunió que te dos parabolts amb anella.

Puja ell sense problemes, fem cim, encaixada de mans, ( sense cigarret) i cap avall amb les pertinents explicacions del ràpel.

D’aquí marxem cap a la Portella Petita i parem a menjar els Macarrons i entrepans, un cop ben tips ens enfilem per la Normal III i repetim tot el procés.

De tornada cap a casa, ja m’està preguntat si el proper festiu podrem tornar-hi.

Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida.

2011-10-06T22:51:00.037+02:00

Dijous 6 d‘Octubre de 2011.

Homo Montserratinus. Roca d’en Sanhida.

Ressenya de Pastes de pedra

Cap tirada es fàcil encara que a moltes el grau sembli assequible, si a sobre l’hem d’auto protegir i en alguns casos la roca no acompanya, estem parlant d’una de les millors vies de fissures a equipar sense martell i amb expansions solament a les reunions.

La guia del Hita te una graduació molt collada, al Blog del Pastes podríem dir que es mes encertada i al ressenya.net un xic pujada. ( jo avui tenia un dia d’aquells estranys i tot em semblava extrem.)

1ª Tirada. V. 20m. 1 pitó i 2 mànecs d’arbre.

Aquí ja entenem on ens estem posant, es pot assegurar al gust.

2ª Tirada. V, Ao (6b). 25m. 4 pitons i 2 tacs.

Llarg maquíssim, a la que som al tercer pitó, la cosa es posa difícil per fer la travessa del sostre, amb uns pasos d’Ao podrem entrar a la reunió. Te l’assegures al gust.

3ª Tirada. V+. 15m. 2 pitons i 1 tac.

Una sortida de reunió molt elegant per continuar per diedre/encastament.

L’assegures dignament i si portes peces grosses la deixes al gust.

4ª Tirada. V. 30m. 1 pedra encastada, 1 tac, 2 pitons.

Diedre marranot.

La pedra encastada es mou mes que un Geperut a dins del Taut.

5ª Tirada. IV. 25m. 1 pitó + sabines

Flanqueig mes que marrano i peatge obligatori .

Aquesta tirada abans es feia amb un passamà.

6ª Tirada. Ao ( 6a+), V+. 3 pitons

Al•lucinant fissura de dits, amb canto i roca excel•lent.

L’iniciï es molt rabiós i fent A0 dels dos primers pitons et deixa fer la resta de tirada la mar de bé. La pots assegurar al gust.

El Jose saborejant la tirada

D’aquí al cim son dos metres per una cadena del Titànic.

La baixada la fem amb tres ràpels rectes de l’ultima reunió.

Material utilitzat :

Joc de tascons

Aliens : Verd a Blanc

Camalots : 0.25 a 3 ( si portem un altre 3 i un 4, també els posarem a la tercera i quarta tirada).

Bells i vells burins que s'enfilen al no res.

Enigmes de l'Odi al Serrat del Moro

2011-09-28T14:19:00.004+02:00

Dimecres 28 de Setembre de 2001.

Enigmes de l’Odi al Serrat del Moro.

L’Uri hem fa la proposta indecent de fer aquesta via que solament tenim una ressenya molt detallada i cap referència mes.

Els dos primers llargs corresponen a una via que començaren a obrir els Joseps Marias ( Salvany / Alsina. ), per anar a cercar una característica “ Y “ i obrint fins al final de la branca esquerra de dita “ Y “.

Te tirades molt maques i d’altres que s’apropen molt al terme “ rostoll”, encara així totes son de feina i no ens permetrà abaixar la guàrdia fins al cim mateix.

26 anys d’existència i un gran incendi, l’han deixada de la mà de la natura, les Sabines i els Romanins son secs, encara que de nous també n’hi ha, els Aritjols, Galzerans i Esparregueres, cobren protagonisme a molts punts.

Nosaltres patim una encigalada al 7è llarg i apareixem a la 8a reunió per la Mato-Groso, saltant-nos l’única tirada de : “ roca molt bona “ per fer una rostollada d’aquelles que ens en recordarem sempre.

En conjunt la via maca i exigent, si anem amb esperit montserratí/aventurer.

Comentaris :

1ª tirada : te un pitó no ressenyat

2º reunió es fa mes a l’esquerra, la sabina original es seca

5ª tirada : el pas d’A2 es amb lliure, el primer pitó a saltat.

9ª tirada : el primer pitó es el de la 5ª, plàtan d’alumini amb l’ull trencat ( amb una baga s’escanya)

10ª tirada : el pitó que marca, esta després del burí, te una baga i tot ell està massa endins.

11º tirada : hem deixat una “V”, entre els dos burins.

Material utilitzat :

16 cintes +reunions

9 pitons

Camelot: 2-3. ( poder interessa repetir-los)

Aliens : Verda a Blanc . ( mola repetir semàfor.)

2 tascons

Estreps

Reina - Sànchez al Ganivet de Diables

2011-09-20T16:01:00.011+02:00

Dimarts 20 de Setembre de 2001.

roques, parets i agulles de Montserrat. 1975

Aquesta ja la tenia feta de fa molts anys i solament recordava uns pitons fets amb una mena de potes d’estanteria i filferro.

Arran d’una piulada dels Puretas i en Luisin, ens decidim amb el Jose de fer cap al Ganivet.

Navegant també trobo una piulada dels Grimpacòdols que diuen que d’aquí poc es restaura.

La via està restaurada amb parabolts, les reunions en tenen dos i el material vell també es present.

1ª Tirada. IV. 10m.

Tirada rostoll per posar-nos al peu de via. Hi ha un Romaní que el podrem llaçar.

2º Tirada. V . 20m.

No gaire vertical, on trobarem pitons, burins i parabolts. La podrem assegurar correctament. Fisura / diedre maco.

3ª Tirada. V . 20m.

Sortida vertical amb molt de canto a les llastres. De fet es mol similar a l’anterior.

4º Tirada. V . 20m.

Encastament / Xemeneia, que amb un C-2 -3-4 queda la mar de bé. Molt maca.

5ª Tirada. V/Ao. ( 6b.) 30m.

Marxem per placa i anem a buscar un altre cop la fissura d’esquerres, totalment equipat.

Lliure maco sobre roca acceptable i si es fa com tu vulguis, no te problemes.

6ª Tirada. V/Ao. ( V+/6a). 30m.

Sortida de reunió un xic fineta per tornar agafar fissura de d'esquerras, l’entrada a la reunió maca.

A les fissures sempre pots posar quelcom a part del que hi ha.

7ª Tirada. V/Ao. 35m.

Tornem a sortir per placa i encarar-nos a un desplom que te burí, parabolt, burí petat i burí amb unes bagues llargues i primes ( moltes.)

Aquest seria l’únic punt crític de la via, esperem que algú tingui l’amabilitat de substituir el petat i el de les bagues, quedant una tirada i una via inmaculada.

Sortint del desplom, tornem agafar fissura d’esquerres .

L’últim llarg es de transició i d’aquí amb un ràpel de 20m. ens deixa al collet.

Via molt recomanable i te l’amaneixes al gust.

Material :

12 cintes + rerunions.

Alien : Verd a Blanc

Camalots : 2-3-4 ( també poden ser dos 3.)

1 plaqueta

baguetes

Integral Conan a la Torre de Sant Miquel.

2011-09-13T13:29:00.088+02:00

Dimarts 13 de Setembre de 2001.

Integral Conan a la Torre de Sant Miquel.

Bonica via que no desmereix de les vies de parets llevat del pati.

La primera part mes assequible ,oberta amb burins moderns i la segona part amb burins vells i reforçada amb nous, ens deixarà al•lucinats fins al peu mateix de la Creu de Sant Miquel.

Les graduacions poden semblar collades, jo les deixaria com a grau clàssic dels 80’s.

Totes les reunions son de burins, mínim quatre. Menys la cinquena, vuitena i el collet després del ràpel.

L’anada i tornada es collonuda i sempre s’agraeix, baixada per anar i tornar.

La via s’inicia al camí de la Santa Cova, passat l’Agulla de la Creu i el segon aparador religiós.

1ª Tirada. V. 30m. ( 2 burins i un ferro.)

Un bicoin amb maillon, m’avisa que hom a decidit marxar cap a casa, i jo me’l poso al sarró.

Maca tirada de fissura i diedret, que la podrem assegurar correctament.

La meitat de la tirada es plena d’herbes i la resta prou maca.

No es fa gaire sovint.

2ª Tirada. IV+ . 20m. ( 2 burins.)

Sortim amb diagonal esquerra cap a una lleixa, al final d’aquesta un doble burí ens marca pujar recta amunt fins al següent, flanquejarem a la dreta per travessar un degotall blau ple de pols.

En Xavi mirant-se el IV+.

3ª Tirada. A1e/IV+ . 25m. ( burins.)

Aquesta tirada la marquen de V/A0, però amb un parell d’Aliens petits i els estreps, la podrem fer tota amb artificial, per entrar a la reunió plaentment.

4ª Tirada. IV+ . 25m. ( 4 o 5 burins.)

Tirada sense complicacions, on la màxima preocupació es no tirar pedres que cauen directes al camí de la Santa Cova.

D’aquí ens calcem les Bambes i podrem gaudir d’unes vistes de les Roques de les Tres Torres, si mirem cap a l’Agulla de la Creu.

Caminat i amb alguna grimpada arribem a la cinquena reunió. Tot just abans d’aquesta a ma esquerra, a sota hi ha una petita balma que surt una via força vella, on s’aprecien burins i ferros rovellats, per un traçat prou aeri.

6ª Tirada. A1/V+. 25m.( 3 burins,6 pitons) + 7ª Tirada. IV sup. 15m. ( 1 tac. )

A la guia la marquen de V+/A0 i t’hi cagues, sort que portava uns pitons. Fins a la reunió molt vertical.

Del primer burí, ja hi penja un mosquetó que també l’afegim al sarró.

Per agafar el següent burí, tens que fer dos passos de bloqueig sobre aquella roca blanca que ja té el magnesi incorporat, ara ja amb els estreps i amb passos mòòòlt llargs i a primers amb alguna sortida amb lliure, anirem pujant.

Doble seguro ( n'hi ha dos), que agafes amb ganes despres de fer les sortidetes amb lliure

Aquí m’ajudo d’un Alien Blanc a un forat, una punta d’universal ( millor portar un extraplà), i una acanalada que deixo per entrar a la reunió.

D’aquesta sortim a l’esquerra i per un diedre molt maco trobarem un tac, que amb un C-3, queda de conya i entrarem a la setena reunió que es un xic penjada.

Maca 7ª tirada

7ª Tirada. 6a. 35m. ( 6 burins i un tac.)

Tirada mes que vertical que iniciem amb xemeneia per passar a l’encastament, bavaresa, diedre i tota mena d’esbufecs, alguns burins tenen una argolla prima que solament deixen entrar a la plaqueta els mosquetons prims.

Aquí poso el C-3 i el C-4, que el tinc que anar pujant amb mi. ( millor porta 2 o 3, C-4)

Tirada de *****, si no t’estrelles .

D’alt del cim i amb el cor alegre................... , mirant la ressenya i observem una via que puja davant nostre i els dos comentem : la via que surt per aquí a de ser de traca i mocador !!!!!!!!!!!!!!!

Si, si, a la que ens hi fixem bé, ens adonem que es la nostre ultima tirada, hòstia puta tio.!!!!!!!!!!!!

Fem un curt ràpel que ens deixa al collet i muntem la vuitena reunió de un C-2 a la fissura que mor als nostres peus, del coll no veus timba, però la intueixes llarga a dreta i esquerra.

9ª Tirada. IV sup. 10m. ( doble pont de roca i burí)

Nomes sortir del coll poso un Alien Blanc ( prou bo) i una punteta de “U” ( per allò de veure ferro a sota els peus) i ens atansem a un bolo que s’aguanta per dos ponts de roca, que tot el que tenen de bonic ho tenen de fràgil, continuem diagonal a la dreta per pujar-nos a sobre d’un bolo, on tenim que creure amb el lligam d’aquest i la paret. Un cop al damunt piquem de peus i mans, ja que podrem xapar el burí i sortir del coi de tirada.

Mentres pugem a la Creu de Sant Miquel, tot el nostre voltant es ple de rams secs i de plàstic, de núvia o de mort, es una solemne marranada trobar això a la Muntanya.

Material recomanable :

12 cintes + reunions.

Estreps

Martell i un extraplà ( solament serveix per fer una sortida en lliure mes curta.)

Aliens del Verd al Blanc

Camalots : 2-3-4-4.

PD.

La part de d’alt a mi em recordava l’Adrenaline de Flautats.

Via salvatge 100x100.

Santacana a l'Agulla de la Creu.

2011-08-30T17:31:00.003+02:00

Dimarts 30 d’Agost de 2001.

Santacana a l’Agulla de la Creu.

Poca informació he trobat d’aquesta via, per lo tant hem decidit atansar-nos.

1ª tirada. Vsup. 50m.

Es tot un encastament inacabable d’aquells que puges encastat, fent xemeneia i diedre. Tenint que barallar-se amb quatre arbres.

Anirem trobant burins rovellats, la fissura es prou ample i solament posarem Friends del 4 i 4.5 ( el del nº 5 si l’agüés portat hauria fet servei), quasi a dalt de tot a la placa posarem un Alien Taronja i Camalot del 3.

La roca de l’esquerra es excel•lent, entrarem a la reunió que es tot un festival de ferreteria i es troba a la cara oposada per on pugem.

2ª tirada . IVsup/V. 15m.

Pugem amb tendència a la dreta per agafar una escarpeta falcada, d’aquí trobarem dos burins i la roca canvia completament per entrar en un mon que s’engruna. Amb una Alien Groc i Camalot del 1, entrarem al cim podrit.

Aquest solament te un burí a sobre un còdol que surt de la sorra i dues sabines petitonetes i seques, tot això amanit amb una dosis de bagues i filferros de l’època del Santacana.

Caducat,caducat.

Sort del mugró cimer, que amb 12m de la meva corda, podem fer un gran merlet i fotre al camp cap a baix amb dos ràpels.

En el fons el Jose veu amb bons ulls, que el merlet el fem amb la meva corda, ja que així es l’excusa per renovar material. ( les corde velles aguanten, oi?. )

La via es prou maca i el cim sempre m’havia cridat l’atenció.

A tindre molta cura amb les pedres al arribar al cim, cauen directament al camí de la Santa Cova i el transit de turistes es intens, com mes al vespre, millor.

Si a Catalunya som 6 milions, al cim hi ha 7 milions de còdols esperant a caure.

Apa, salut i grimpades romàntiques.

Mas - Brullet al Serrat del Moro

2011-08-29T16:32:00.001+02:00

Dilluns 29 d’Agost de 2001.

Mas –Brullet al Serrat del Moro.

( L7+L8 )

Avui quedo amb en Pepe , el Juan i la Carmen.

Jo tenia un pla “A”, d’aquells que no fan gaire gracia i optem pel pla “B”, ja que el Juan i la Carmen estan de pas i que res millor que fer aquesta encantadora via i s’emportin un bon record.

No gaire cosa per explicar, amb les explicacions i ressenyes dels amics Escalatroncs, en tindrem prou. ( son de confiança. )

La via es pot fer amb set tirades ( L1, L2, L3+L4, L5+L6, L7+L8, L9, L10).

La roca comença a estar un xic polida i les expansions de l’ultima tirada els hi faria falta una ma de pintura, però igualment sempre gaudeixes d’aquesta encisadora via.

Anglada-Cerdà. A La Boleta Foradada.

2011-07-07T17:23:00.028+02:00

Dijous 07/07/2011

Que es pot dir d’aquesta via que ja no estigui dit.?

Si es fes un recull de les millors de Montserrat, aquesta seria una d’elles.

Traçat magnífic i atlètic amb un final acrobàtic.

Solament dir que la via té algun parabolt a les dues ultimes tirades per poder fer en lliure, i un parabolt sense xapa a la tercera tirada ( es pot protegir amb friends.)

No l’explicaré, ja que amb la ressenya i uns retratos, no fan falta paraules.

Tant de bo, tots aquests que tenen el “gallet” fàcil, vegin que sense tantes expansions, fa quaranta-sis anys, s’obrien V-I-O-T-E-S i amb un compromís que amb el material d’ahir i d’avui, son totalment segures.

Escaleu mes i no obriu tanta misèria.

Material :

Aliens del Verd en amunt, Camalot 1-2-2-3-3-4 , joc de Bicoins i els estreps.

Arribant a R-1

2ª tirada

3ª tirada

Arribant a la 3ª reunió, la majoria de tacs estan de conya.

4ª tirada

L'ambient de la tirada.

Últim llarg.

La que no estava oberta a les Dues Puntes.

2011-06-30T11:39:00.023+02:00

Dijous 30/06/2011

La que no estava oberta a les Dues Puntes.

Via molt mes maca del que hem pensava, molt assegurada i fàcil de protegir.

Aquí a Montserrat hi ha tendència a sobre graduar les fissures i jo crec que aquesta via n’és un exemple, no tothom gradua igual i la percepció pot variar depenen de les ganes, forces, pors o motivació.

1º tirada. IV sup. 25 m. 1 pitó.

Tirada de diedre ajagut, que podrem assegurar mes o menys sense mal de caps.

Pelake escalfant.

2ª tirada. V / A0. 15m. 2 pitons, pont de roca i espit.

Sortim cap a la dreta i agafem un tram fissurat que podrem protegir correctament amb dos Camalots (2-1).

A la que s’acaba la fissura, aquesta fa un “ xoxu” ( definició freqüent i un tant ?????. ), que no es el mateix que un “ Xuxo”, que es quan t’ensucren el melindro).

Be, tornem al que anàvem, si d’aquesta part t’estires, agafes una baga que penja d’un ferro i amb dos passos mes d’A0, arribes al bosquet.

3ª tirada. IV sup. 15m. 2 espits.

Tirada de tràmit, per una xemeneia/canal, que ens deixa al peu de la maca xemeneia.

4ª tirada. V/Vsup. 45 m. moltes expansions.

Xemeneia molt còmode i molt assegurada, també es pot pujar amb tècnica de diedre però també puja la dificultat.

Al final de la tirada, la podrem sobre-assegurar amb els friends que portem.

5ª tirada. Vsup. 25m. expansions i pitons.

Acrobàtica sortida de la cova-reunió, tirada prou maca.

6ª tirada. Vè. 25m. 3 o 4 burins.

Sortida de la reunió en plan Chuk Norris per arribar al collet de forma agradable.

Material :

16 cintes, reunions, Camalot 1-2-3.

Queralt-Ona a la Roca d'Esparraguera

2011-06-29T20:03:00.014+02:00

Colla Xapoutot

Dimecres 29/06/2011

Queralt-Ona a la Roca d’Esparraguera.

Avui per la tarda el Pelake i l’Albert hem recullen per ana a grimpar al Càmping.

No m’ho acabo de creure que encara quedés en forat per una via tres llargs i oberta per baix.

El primer llarg es interessant, encara que una mica difícil de visualitzar-lo al punt-roig.

El segon es estrany i de tràmit, encara que s’ha d’escalar.

El tercer es prou digne.

Via assegurada, amb cintes i un Alien gris, es tot el que ens farà falta.

La roca es bona a trams.

Menció especial a una llastra considerable del tercer llarg, que si cau amb el camí ple de “feligresos”, l’enterramorts tindrà molta feina.

PD.

El mes curiós de tot son els parabolts, alguns surten molt i d’altres estan serrats. Quant sortien els serrats.?????

GEDE a l'Escorpí o Gran Xemeneia d'Agulles

2011-06-22T16:23:00.046+02:00

Dimecres 22/06/2011

GEDE a L’Escorpí o Gran Xemeneia d’Agulles.

Roques,parets i agulles de Montserrat. 1972

Interessant via que agafa a la meitat la pròpiament dita Gran Xemeneia d’Agulles.

Quedo amb en Jose i també s’hi apunta en Joan que serà la primera via a parets i la seva segona xemeneia.

1ª tirada. Vè. 20m. Reunió incomoda.

Díedre un xic estrany però el podrem assegurar correctament.

Trobarem 3 burins i algun tac.

2ª tirada. IVsup. A0e. 20m. Reunió incomoda.

Sortim recte agafats a una gran llastra que ens podrem autoprotegir i d’aquí a un espit, ens marca anar cap a l’esquerra i fent A0 de burins molt originals entrem a la reunió.

Un tac,espit, pitó i uns cinc burins.

3ª tirada. A1/IV+. 30m. Reunió còmode.

Fent artificial amb pitons ( 7), tacs( 2 o 3) i friends, arribem a uns burins ( 4 o 5 ), que ja ens deixen sortir en lliure fins a la reunió.

Aquí en Joan s’emporta el tac mòbil, quedant-se mes blanc que un got de llet.

4ª tirada . IV. 20m. Reunió de pel•lícula.

Iniciem la gran xemeneia que ja no deixarem fins al final. Un inici una mica herbolari, assegurat amb dos burins i dos o tres friends.

5ª tirada. IV sup. 25m. Reunió incomoda.

Tirem cap a un bloc encastat que llacem i passem per la dreta, un tram de relax i amb un parell de friends i un burí entrem a la reunió.

6ª tirada. V/IV. 35m. Reunió còmode.

Tirada de cinc estrelles, xemeneia estreta de genolls fins a un pitó i passat aquest la cosa ja afluixa, amb un parell d’Aliens es veu el cable d’un tascó i un pitó que et queda al clatell ( jo vaig passar d’ell, queda molt recte amunt, obligant als segons a fer molt flanqueig ).

Tirada al•lucinat, que es fa amb el casc posat i el material ben repartit, això si, les bambes penjades per sota els peus.

Via del tot recomanable, material original i autèntic , per disfrutar fent xemeneia ( això si t’agrada ).

Roca acceptable.

Material : Aliens del Verd en amunt, Camalots 0.75 - 0.5 - 1 – 2 - 2 – 3 , dues plaquetes i un estrep.

Normal a la Llastra Punxeguda .

2011-05-25T18:29:00.001+02:00

Dimecres 25/05/2011

http://jralsina.blogspot.com/1976/11/la-figuereta-la-llastra-punxeguda.html

Tornem a quedar tota una colla de TPC al Barana, amb l’idea de anar cap Agulles.

Uns tiren cap a la Cherokee de l’Agulla dels Tres i els altres els convenci-ho per anar a fer la Maia de la Tretze.

Els companys a la Cherokee.

Començo per la Normal de la Llastra Punxeguda, que es una tirada molt fàcil amb xemeneia inclosa, podrem posar un Alien Verd a un forat de pitons i a la que ens passem a la placa també podrem llaçar un Romaní prou fort i d’aquí a la reunió que està just al vèrtex de la llastra, et poses de peus i repenjar-se a la Tretze, hi ha un burí, després es veu un ferro amb argolla, un altre burí, una pitonissa amb filferro i enxampes la fissura que també te un burí per allí dalt.

La sorpresa es quan poso la cinta a l’argolla del ferro i sembla que es bellugui, dit i fet el pitonet es queda a les mans i el proper burí es massa lluny, millor deixar-ho per un altre dia.

El Jose i el Joan decideixen pujar i el Danny vist l’èxit es decanta per esperar que baixem i anar tots plegats a fer la Càmara-Ollé a l’Agulla dels Tres.

1ª Ultra Trail de Barcelona.

2011-05-19T22:29:00.006+02:00

Dissabte 14/05/2011

1ª Ultra Trail de Barcelona.

Primera de les cinc proves de la Lliga de Curses d’Ultra Resistència per Muntanya de la FEEC.

110 Km. 4500m de desnivell positiu.

El marc escollit, es el Garraf.

Iniciem la jornada a les 07:00 hores a Sitges i ens dirigim cap a Begues, el calor es molt forta i el terreny tècnic, de Begues continuem cap a Torrelles del Llobregat i aquí comencem els problemes, uns malparits han arrencat les cintes que marquen el camí i ens trobem bastants corredors corrents en totes direccions per tal de poder encertar el correcte, al final segueix-ho a uns que porten Trak i l’encertem de ple.

Arribant a Torrelles m’agafa una somnolència d’aquelles que et fan falta escuradents a les parpelles per no tancar els ulls. A l’avituallament m’ajec a l’ombra i faig una becaina de ½ hora, m’aixeco com nou, menjo un plat de pasta i sortir pitant de nou cap a Begues.

La intensa calor ja fa moltes hores que dura i per sort arribant a Begues apareixen les topides nuvolades que al cap de res es transformen en llamps i trons, per després passar a plugim i acabar amb pluja generosa fins a tocar de St. Pere de Ribes. D’aquí fins a Sitges, el camí es per dins de la riera amb aigua fins els genolls, semblem folls. Arribats al pont de la carretera jo ja en tinc prou de riera amb pudor a merda i sortim per córrer paral•lels, arribats al Psg. De Sitges, nomes ens resten 1.5 km. per acabar.

Olesa de Bonesvalls

Temps no oficial: 20:10:00 hores.

El meu Garmin, s’apaga als 101 Km. 1ª Ultra Trai Barcelona de cescrosell en Garmin Connect: Detalles

Classificacions.

Ara no hi soc

Una cursa ven dura, tant per l’oratge, distancia i terreny.

Les meves felicitacions a totes i tots el voluntaris dels avituallaments, a l’organització, que s’ho a currat molt i a tots i totes corredors que l’han acabat, ho intentat.

Felicitats a tots.

El Dit. Aresta Brucs

2011-05-13T19:17:00.002+02:00

Dijous 12/05/2011.

El Dit. Aresta Brucs

Ja feia anys que l’havia feta i no la recordava massa difícil però si bastant a pel.

El primer cop vaig entrar pels burins de l’esquerra i amb cinc cintes, recordava la pitonissa sortint del segon llarg i l’últim a pel.

Avui arran d’un comentari de que avien posat un parabolt al segon llarg, en fa per anar-hi amb en Lluis.

Entrem pel recte i amb un parell de merlets et plantes a sota d’un parabolt inox molt nou. ¿??????????????? ( no serveix de res, si caus agafant el següent t’esclafes a la rampa.)

Negociant entre còdols agafes un altre parabolt zincat-bicromatat, col•locat al costat d’un burí. A partir d’aquí les dificultat baixen i un pitó a la llastra mes un Alien Taronja de dos lleves a un forat ens deixen a la reunió.

La reunió te un parabolt Ø 10mm. Inox, un espit del 10 i 8, mes tres burils. Vaja un mostrari.

Sortim de la reunió recte/Esquerra assegurats d’una pitonissa quadrada, les preses son bones i podrem llaçar un merlet regular, d’aquí baixa la dificultat i dos burins ens avisen que hi tornem, amb un Alien, Verd, Taronja i Vermell, deixarem la tirada prou assegurada.

En Lluis preparat per llaçar el Merlet
despres de la Pitonissa.

Pasejant-se per l'Aresta

" La Pitonissa. "

La segona reunió que la fem al forat, te un altre parabolt inox 1m per sobre. ¿?????????????????????

L’ultima tirada te la tens que negociar amb el còdols i amb un merlet prou bo arribes al cim.

Fent el nus per escanyar el merlet.

Camí al cim.

Es una via amb mes compromís que dificultat i es una pena que es vagi requipant sense ordre n’hi concert, mirant-m’ho acuradament es veuen molts llocs per posar-hi falques, si ja ho se, les falques fan grans els forats i es malmet la roca.

Es una via que es mereix que perduri, però sense tant mostrari de requipament, faria falta un consens i deixar-la amb les assegurances noves i les mateixes galetes que te actualment.

No es difícil, però si que esta bastant a pel, no et pots permetre el luxe de caure, de ven segur que et trenques coll i barres, i així a de seguir per molts anys.

Solament pujarem de peus i els braços restaran per aguantar l’equilibri, la llunyania dels seguros ens posarà nerviós i a prova, si no ja ho llegirem a les necrològiques.

Si la faig tota amb falquetes sense tocar expansions, puc arrancar-les ?

Tont@s, es broma.

El Pam a Pam, diu això d'aquesta agulla :

EL DIT (140)

Considerada durant molts anys com la roca més difícil de Montserrat pels seus 40 metres d'escalada en Iliure. Avui no solament té la via normal, sinó que també en té una per l'aresta
Brucs, peró caldria ressaltar que les primeres ascensions foren en lliure els 40 metres, amb l'única asseguranca d'un pitó dubtós a la tercera part de l'escalada; dita via puja per la cara
N., és de V i fou aconseguida per 1.a vegada el 6-7-41 per J. Panyella («Pany»), J. Farrera i M. A.a Simó (la circular 51, de gener de 1951, publicada pel C.M.B., parla de dita ascensió). L'aresta Brucs d'aquesta roca es féu el 3-7-55 per D. Arenas, T. Pérez,M. Ricard, A. Sorolla, J. Vilana, J. i Teresa Lladó.
Aquesta escalada és una de les típiques «arestes Brucs» montserratines: té uns 90 metres de desnivell i presenta passos molt difícils i delicats. Malgrat que la seva dificultat no és
ni extrema ni molt sostinguda, aconsellem als escaladors que la vulguin recórrer que abans s'informin amb detall amb un bon coneixedor de la via (V).

Perduts per Ecos

2011-05-11T15:09:00.004+02:00

Ja fa dies, el Husa hem comentava una línea per anar empalmant contraforts i agulles fins d’alt de la Miranda dels Ecos.

by ABC

Una trucada ens fa quedar a peu de la Cota 288 ( segons el Pam a Pam. )

Com que estem desentrenats i ens fa molta por caure, preferim pujar per les bandes mes assequibles i deixar els panys guapos pels que si que estan entrenats i no tenen por.

Arribo tard i el Husa ja porta oberts els tres primers espits, baixa, canviem els tinglados de solitari pels de companyia i altre cop cap amunt, com que portem maquina , cosa molt útil però molt mes perillosa, continuem posant Longlaife de Ø 9mm. Inox i parabolts Ø10mm. Inox a les reunions.

El fet de picar A1e amb maquina, et permet allargar mes els passos, posant-te a primers i mirant d’aguantar-se amb una ma i foradant amb l’altre, alternant amb sortidetes amb lliure i algun pas de “quita y pon “ que ens permeti la roca. A la que estàs amb lliure amb la maquina, no paro d’imaginar-me una caiguda amb la broca foradant-me el budells, UUUUFFFFF !!!!!!!!

COTA 288. VIA : PIFIA

1º tirada. 40m. IV+/A1e ( 6a)

Fem tres espits i amb alegria continuem amb tres inox. mes fins al bosc, on muntem la reunió als arbres.

2ª tirada. 40m. V/A1e ( 6a )

Sortim recte entre els arbres ( es veuen les expansions), a la segona expansió flanquegem a l’esquerra i anem a cercar un tram tieso que ens deixa al peu d’unes Alzines i d’aquí al cim on fem reunió amb un altre arbre.

3ª tirada. 35m. Via : Torras de l’Agulla del Pas dels Micos. IV sup. ( aquí es on fem la Pífia.)

Entre la Cota 288 i l’Agulla, una Alzina ens marca el camí a pujar, pugem per l’arbre i un cop posats a l’aresta ens trobem un còdol amb crocanti que te posada una baga a estil merlet, realment s’aguanta mes per la fricció del crocanti que un altre cosa, mes amunt trobarem un pitó falcat amb fusta i després dos Pífies.

La reunió la fem d’un Bonsai molt robust i d’aquest fem un ràpel per baixar.

ROCA DELS LLADRES. VIA : SOMORROSTRO

1ª tirada. 30m. V/A1e. ( 6b )

Esquivant un parell de baumetes ja sortim a la rampa que ens porta a peu de diedre, per agafar l’ultima expansió, podrem posar una Alien Taronja a un forat de cares paral•leles.

2ª tirada. 40m V+/ A1e.

Sortim de la reunió amb un pas d’estreps ( pitó), continuant amb lliure rarot pel diedre, a la que s’acaba pugem recte fins a la Aresta de La Cleveland.

La 3º tirada tenim dos opcions, continuar per la Cleveland, que la marquen de IV+ i 1 burí o sortir per la dreta, que no te res de res, aquesta ultima la varen fer fa uns any el Jipi i el Husa.

Remarcar que sigui quina sigui l’opció, es recomanable portar tres pitons i alguna que altre “Amic”.

MIRANDA DELS ECOS. VIA : CARA EST

Situada a la seva banda esquerra, una fita ens marca l’inici.

1ª tirada. 30m. V/A1e. ( 6b )

Pujant un metres recte, travarem un forat molt bo, que i posarem un Camalot del 2, d’aquí una expansió i tot recte amunt fent sortidetes arribem a la reunió un xic penjada.

2ª tirada. 35m. A1e/IV. ( 6c )

Pujarem recte amb tendència a l’esquerra fins caure a l’aresta Brucs i d’aquí amb grimpada molt fàcil fem reunió de 2 espits i cim.

Totes aquestes historietes s’han fet els dies 27 i 28/04/2011 i els 04 i 05/05/2011 per en Josep M. Codina ( Husa ) i en Cesc Rosell ( Buitri )

Una pregunta que deixo caure : Quina deu ser l’agulla mes difícil de Montserrat que amaga la via mes fàcil per pujar-hi?

La Navarro de la Cadireta ?, la GEDE de l’Agulla Fina ?, la Normal de la Porra ? ,
La Bola La Partio ?...............

Miranda del Sentinella. Geni de l'Indret.

2011-04-20T18:36:00.001+02:00

Dimecres 20 d’Abril de 2011.

Miranda del Sentinella. Geni de l’ Indret.

Avui fem una sortida els TPC cap a la part alta de la Plantació.

Pugem amb el “Cavall de Ferro”, ja que tenim que reservar forces.

Ens repartim amb dues cordades i els companys fan cap a la GEDE del Sentinella i naltros cap a la seva Miranda.

L’agulla de primeres es veu estranya però amaga un tresor digne de ser buscat.

La primera tirada aprofita el punt mes feble per anar al espit, d’aquí continuem fent un graonada de dretes,assegurat amb dos pitons i continuem fent el mateix amb dos espits mes, acabant recte amunt per entrar a la reunió que ens ho podrem assegurar amb un Alien mitjà.

La segona tirada tot i marcar-la fàcil, ens deixa als tres amb cara de pop, no es veu cap seguro. Et protegeixes la sortida amb un parell d’Aliens mitjans i surts a la caça, trobant un espit que no es veu de la reunió, després dos ponts de roca molt bons, un altre espit i reunió.

La tercera tirada l’hi fots per una fissura equipada amb dos espits i a la que agafes el segon que et queda bastant a la dreta, tires a l’esquerra per anar fent cap amunt i casi a dalt de tot un pitó ens avisa d’un pas Montserratí i entrem al cim.

Via molt recomanable, amb les assegurances justes i una lògica espatarrant, on ens tindrem que aplicar de valent.

Pels camins dels Matxos

2011-04-17T19:29:00.000+02:00

Diumenge 17 d’Abril de 2011.

Pels Camins dels Matxos.

Pels camins dels Matxos 2011 de cescrosell en Garmin Connect: Detalles

Maquíssima e increïble Marxa de la CCCR.

Sortida a les 06:30 de Torelló passant pel Puigsacalm, Cabrera i tornat a Torelló.

El dia acompanya totalment i el terra no es ni sec ni massa humit, la vegetació es d’un verd exultant i les Fagedes et fan aturar el ritme per observar-les.

Pena que corro per lliure i tot portar el que hem fa falta, en mes d’un avituallament caic a menjar de gorra, cosa lletja i falta de respecte per la resta de companys que han pagat la cursa.

El meu Garmin marca 63 Km. 3360 m. positius acumulats i 11:08 hores.

Agulla del Centenar. Diedre CADE

2011-04-15T11:45:00.002+02:00

Divendres 15 d’Abril de 2011.

Agulla del Centenar. Diedre CADE.

Avui amb en Pelake quedem per fer una gran clàssica i deixar de banda tant parabolt i roca bona.

Ens posem a peu de via a les 11:00 hores i podem veure com el Paca treballa els últims metres abans de muntar la segona reunió de la Centenario Terry.

Ens amaguem al peu de via, ja que de tant en tant cauen projectils a tota velocitat, fent-nos posar la pila a cent.

Esperem a les 12:00 hores i ja té muntada la reunió i nosaltres cap amunt.

La primera tirada la fem entrant recte pel diedre, posant friends trobarem un parabolt, després mes friends i ja seguim per l’itinerari original fins a la primera reunió.

Si fem cas dels graus de la guia del Hita, aquesta tirada es de Vè grau.

La segona i tercera tirada es poden empalmar sense problemes, però nosaltres decidim fer les dues tirades.

La segona es prou maca i l’assegures al gust.

La tercera tirada es amb roca i blocs a controlar.

Ara que ja som a l’alça de l’hamaca den Paca, creuem unes paraules amb ell i en Pelake enceta la quarta tirada que es de cinc estrelles.

Impressionant tirada que també t’ha l’assegures al gust, trobant força pitons al final del llarg.

El cinquè llarg, es amb roca a controlar i no tant esgarrifós com diuen, també i pots posar de tot.

Fem l’últim llarg per fer cim, ja que hi ha que fer cim, es una agulla.

Marxem corrents per que un cel negre ens avisa de problemes, però res de res.

Via mes que recomanable, molt maca, molt diedre i assegurable.

Material utilitzat : ½ joc d’Aliens, Camalots del 0.75 al 4.5 repetint el 2 i 3.

Vies merdoses. La Peluda. Els Rodríguez

2011-04-07T20:55:00.000+02:00

Dijous 7 d’Abril de 2011.

La Peluda. Els Rodríguez.

Cap menció especial per fer aquesta via, una filera de parabolts que et pugen a dalt de l’agulla.

Material : 15-20 cintes i estreps.

Blau : Ojos Grises
Vermell : Els Rodriguez

CRITICA:

Un intent de via, que resta sense activitat durant 10-20 anys o els que sigui, la pot acabar i fer-la seva qui hi estigui interessat.

La primera tirada es una fissura/bavaresa de V+/6a equipada amb burins, ara bé, Els Rodríguez per anar a buscar el primer burí, hi posen dos parabolts ( això deu ser IV+).

explicació?

Per caçar el segon burí que te una sabina prou resistent, també hi foten un altre parabolt.

La resta de fissura que te uns quants burins i es pot protegir correctament, també li foten un munt de parabolts.

Com la Desdentegada

Una tirada que podia ser prou maca, es reoberta sense cap mena de vergonya a cop de parabolt, del terra a la reunió. ( esforç i compromís : ZERO.)

Que i farem.

Segona tirada per placa, tota amb Ae, sense esforçar-se gens n’hi mica a posar-se a segons o primers d’estrep.

Tercera tirada, arrenca recte sense lògica i a cop de parabolt fins una cicatriu mol característica que la resseguim fins un forat i sortim recte amunt, sempre a cop de parabolt, aquí troben un altre reunió que ens la saltem i seguim pujant per l’aresta on trobarem algun parabolt mes i burins.

Sortin de la reunió dos metres a la dreta, pujes amb IV/IV+
Lògica ZERO.

La primera i segona tirada ja que les obres tu, pujes com et dona la gana i la equipes al teu nivell. Jo personalment crec que els dos primer parabolts sobren. La segona tirada es una manca d’imaginació i esforç total.

Ara be l’ho bo i el per que s’ha de desequipar de la segona reunió en amunt.

reunió Ojos Grises

Senyors si aneu a parar a una via que ja estava oberta, s’ha de respectar . No podem reassegurar uns llargs a la nostra mediocre conveniència. Si,si, estem parlant de la via: Ojos Grises de l’any 1985.

Es una fissura mes que evident de que ja estava oberta,i si a sobre passeu per sobre dels seu burins, us esteu enfotent de l’historia de l’escalada. Parlant de l’aresta, us creieu que sou els primer a pujar-hi ? per que collons hi poseu mes parabolts?

L’origen de tot el problema es que fins i tot el mes tonto es pot comprar un trepant, un grapat de parabolts i anar a foradar a les parets.

Es nota que no sou de l’època dels burins, si tot això ho agüéssiu tingut que picar a ma ja hem parlaríem ( el intent de burins s’acabava per alguna cosa), i a sobre tindre que afilar el buriladors.

Em cago en la puta d’oros quan veig aquestes coses, n’estic fart d’anar a escalar i contemplar les gestes dels escaladors esportius que volen pujar mes d’un llarg amb una exageració de seguretat , manca total de lògica i un despreci pels que i pujaren abans que ells.

Si voleu fer practiques d’estreps, hi ha infinitat de vies,( la Arco Iris, es una meravella, amb pati i tirolina final de tres parells de collons), no espatlleu l’escalada amb vies pobres que reflecteixen una involució flagrant del que es l’escalada, si sou escaladors d’esportiva, feu-ho a les seves zones.

Això hem passa per anar sense ressenya i pujar pel primer lloc que veig.

El Sabre. Torres-Nubiola- Capeta

2011-04-07T19:25:00.002+02:00

Dijous 7 d’Abril de 2011.

El Sabre. Torres-Nubiola- Capeta

Espectacular xemeneia per pujar aquesta imponent agulla.

Del peu de via fa angunia i tot, però un cop t’hi poses la cosa millora i fins i tot t’ho passes bé.

Pujant sempre en xemeneia anirem trobant forats pitonats per tot arreu i forats molt bons per Camalots del 2 i 3 ( jo solament duia el Aliens fins al Vermell i tres pitons plans).

Als 15m. demano al Xavi uns tascons per posar quelcom ja que solament tinc un Alien a 5m. del terra, faig un invent amb tres tascons i cap amunt, al cap de tres metres trobo un cap de burí i 8m. mes amunt el Espit que té una baga per poder-lo trobar dins de tanta penombra.

Aguantarà?

8 metres mes amunt trobem el primer pitó i desprès dos mes, ara aquí ja anem amb X, la sortida a l’aresta es molt fàcil i amb una grimpada per aquesta arribem al cim.

Esmentar que aquest pas es mes impressionant pel que va de segon.

Material utilitzat : Alien Vermell i Gris, tres tascons i una plaqueta.

Via molt recomanable.
Com diuen V-I-O-T-E.

Agulla Altiva i La Síndria

2011-04-04T14:27:00.004+02:00

Dilluns 4 d’Abril de 2011.

Agulla Altiva i La Síndria

Seguint rematant aquesta solitària i tranquil•la zona, encetem la jornada per l’Agulla Altiva, fent la via : Em fas patxoca.

L’inici es tonto,també ho podem solucionar amb un pas d’espatlles. Anem resseguint tota l’aresta i anirem trobant alguna expansió, al lloc que tindria que estar la primera reunió, no el trobo, solament hi ha una expansió i decideixo seguir amunt trobant-me de sobte al cim.

reunió del cim

Com a molt seran 50 m. La baixada la fem pel darrera amb un curt ràpel de 2 pitons i desgrimpant una canal que ressegueix la cara est fins al mateix camí.

Baixant de L'Altiva

També he aprofitat per fer un parell de bonys mentre el company fa la baixada.

D’aquí ens atansem a La Síndria, que ja l’hi tenia clixat un diedre.

Fent voltes entre aquesta agulla i la Inferior de l’Alzina ens topem amb una via que surt d’aquest coll, enfilant-se per la placa. ( Via : Club de Monòlits A0/V dels Germans Masó).

Per arribar ala via Gargall, anirem fins al peu de la Roca Vorera i pujarem pel bosc de la seva banda esquerra, ens topem amb la roca i per l’esquerra i damunt d’un bony ens quedem davant del diedre.

fent el Gargall

Escalada no gaire difícil i molt protegible, pugem sempre pel diedre i a la que aquest es posa tonto, sortim cap a la dreta per la placa fins que trobem un pitó, d’aquí recte amunt ja ens posem amb roca mes poca solta per entrar al cim.

La baixada l’hem feta pel darrera ( Nord) i surts al Torrent dels Naps, aquí depenent de l’aigua que puguin tenir les bases, podrem passar o fer un ràpel d’una alzina que te una baga.

Coliflower Power a l'agulla dels Naps de dalt

2011-03-31T20:21:00.001+02:00

Dijous 31 de Març de 2011.

Agulla dels Naps de Dalt. Coliflower Power

De la meva ultima visita per aquí dalt, hem van vindre ganes de fer aquesta via den M.Blanco.

Pena que vaig confondre aquesta agulla amb la de la Vorera. Igualment es una via amb el segell d’en Blanco i això ens farà suar de valent.

Quedo amb en Victor i la Sonia, sense preses ja que el sol i dona molt tard

Comença i acaba en Victor, ja que empalma els dos primers llargs i a la reunió m’ho miro amb tant bons ulls com puc i la millor opció es que s’ho faci tot ell, es un noi amb molta traça amb aquest tipus de vies.

1ª tirada. 6a. 30m. ( reunió 1 espit, es pot reforçar sense problemes)

La dificulta es centre als deu primers metres, desprès es navegar per la direcció correcte.

2ª tirada. A2/6a. 25m. ( reunió 2 espits)

Sortim cap a l’esquerra per anar a buscar una fissura pitonable i protegible, tot recte amunt fins que s’acaba, ara cap a la dreta, agafem una llastra amb les dos mans i amb un cop de gas que se’t fonen les bugies, entres a la reunió.

3ª tirada A2/6a. 30m. (cim)

Surts de la reunió bastant recte/dreta, cremant el motor d’arranque, ja que les bugies son foses.

Continuant sempre de dretes fins a sota el desplom, a partir d’aquí tot recte amunt.

PD.

No dono dades de les assegurances fixes de les tirades, ja que en Victor em comenta que posats a fer aventura, feu-la complerta.

Via exigent, amb pocs passos d’artificial ( es pot alliberar), i passos obligats i alegres.

Hem utilitzat :

1 joc d’Aliens

4 pitons ( “U”,pla,extraplà i universal)

1 baga pel merlet

XV Marató de Muntanya de la Vall del Congost

2011-03-20T12:35:00.000+01:00

Diumenge 20 de Març de 2011.

Marató de la Vall del Congost.

Segon cop que fem aquesta Marató, si l’any passat vaig al•lucinar, aquest encara mes.

Les pluges de la setmana passada han deixat un paisatge exuberant, corriols verds i humits, molsa, torrents i rius amb un cabdal generós, fang el justet.

Arriban al Tagamanent

El temps molt bo, n’hi fred n’hi calor, temperatura molt correcte.

Disfrutar, gaudir i patir, cursa molt mes que recomanable i que ja la faré fixa del meu calendari.

by Assumpta

Temps oficial : 07:19:53 hores

XV Marató de Muntanya de la Vall del Congost de cescrosell en Garmin Connect: Detalles

El Setrill. Salvadó-Àlava

2011-03-18T12:10:00.005+01:00

Divendres 18 de Març de 2011.

El Setrill. Via Salvadó-Àlava

Avui amb l’Alex, quedem per fer quelcom per Agulles, com que tots dos portem propostes per fer, acabem decidint a cara o creu. Goita tu, toca fer la Slavador-Alava.

Els amics Escalatroncs la deixen prou bé i el comentaris d’en Francesc Salvadó, també. Doncs cap al Setrill.

1ª tirada. 6a. 30m. 5 expansions.

L’entrada te una mica de verdet, xapes un espit i t’encares a dos parabolts que amaguen la màxima dificultat de la tirada, cap al tercer parabolt camines uns metres, navegant per còdols i posant atenció al camí a seguir, l’últim parabolt s’agafa rapit i d’aquí veiem un merlet molt rodó que ens avisa del pas d’entrada a la reunió.

Com que no les tinc totes de fer una tibadeta i posar el peu esquerra al damunt del merlet, prefereixo marxar cap a l’esquerra seguint unes bones preses de peus, arribant a la Ful de Sac, per desprès tornar a la via sense fer la tibadeta i allunyant-me mes de l’últim parabolt.

Aquesta tirada et posa al seu lloc.!!!!!!!!!!!

2ª tirada. IV/IV+. 25m. 2 expansions.

Tirada de tràmit, però que també et fa mira d’escollir el camí correcte.

3ª tirada. IV+/V. 35m. 4 expansions

Llarg molt evident amb el mateix tarannà que els altres.

Per baixar o farem per la cara Nord, amb un ràpel de 35m.

Gracies a requipaments com aquests, podrem seguir gaudint d’itineraris Montserratins, que de ben segur que trigaran força anys a tindre la roca polida.

Via del tot recomanable, ideal per enganyar la por i seguir tenint-ne.

12a Marxa Castells de la Segarra

2011-03-13T18:21:00.002+01:00

Diumenge 13 de Març de 2011.

XII Marxa dels Castells de La Segarra.

51Km. +/- 1000m. desnivell.

http://www.flickr.com/photos/12185688@N06/sets/72157626170638533/

12a Marxa Castells de la Segarra de cescrosell en Garmin Connect: Detalles

Marxa que dona el tret de sortida al calendari d’enguany de les CCCR, que pel 2011 ens posen un calendari la mar d’atapeït amb la LLiga de Curses d’Ultra Resistència per Muntanya.

La Marxa en si, es una clàssica, 07:00 del matí a Guissona.

Nombre total de participants: 1858 i han acabat la marxa: 1509

La ruta es circular i molt planera, (per fer amb BTT a de ser un goig)

Passem per Florejacs,Les Pallargues, Sistero, Hostafrancs, L’Aranyó, Montcortes de Segarra,La Cardosa, Cervera, Castell Nou d’Olugues, El Llor i Guissona.

Com que enguany m’acompanya la Maite, que vol provar això de caminar-menjar-caminar, anem al seu ritme, bé una mica mes, ja que jo hem canso mes caminant que fent un trote coxinero.

Temps oficial de : 10:18:55 hores.

En acabar la marxa, la Maite no vol sentir a parlar de cap altra marxa mes, però com tothom, el dilluns ja s'està plantejant rebaixar temps per la pròxima edició.

La Desdentegada

2011-03-12T13:01:00.000+01:00

10 de Març de 2011

by Kpujo

Avui toca fer esportiva, quedem al Bar Ana i d’aquí cap a la Desdentegada.

En Joan Enric,Juan, un col•lega, Pelake, Alex i Wolfgang.

Es una zona que encara lo l’he trepitjada mai.

Bona roca, assegurances generoses i el grau bastant vidilla ( no totes).

El fet d’estar tant assegurat, dona per apretar sense por, les caigudes son curtetes.

Deu n’hi do la feinada que s’ha currat el equipador, una inversió de temps, ganes,esforços i calés, que solament de pensar-ho, ja cansa.

Cosa a tenir en compte i perill potencial, .- els sellements d’alguna reunió, comencen a estar molt desgastats pel frec de la corda, sense possibilitat de poder reforçar.- ULL, PERILL DE MORT.

nº 15

Com som molta gent, ràpidament ens repartim per les vies.

nº 18, 5c, 25m.

nº 14, 6a+, 25m.

nº 28, 6c, 33m.

nº 34, 6a, 20m.

nº 33, 6b+, 20m. (amb dues pinyes, però acaba sortint.)

nº 32, 6c, 20m. ( festival de pinyes i marranades)

Acabem el dia petant la xerrada amb uns quintos i unes olives al Granada del Bruc.

Agulles dels Naps de Dalt

2011-03-08T12:59:00.002+01:00

7 de Març de 2011.

Avui quedo amb en Husa per fer agulletes de sobre la Cova de l’Arcada.

El Cavall o Pupa de Bruc, vist desde la Roca Vorera.

Encetem el dia a l’ombra pel Cavall o Pupa dels Brucs, fa fred i ens decantem per una via del “Indi”, la Foguera Nocturna.

L’agulla s’ho val, roca excel•lent i un excés de parabolts amb un compromís nul.

També s’ha de dir tot, la segona tirada es maca.

Al cim piulem i comentem que l’hem cagat escollint aquesta via per pujar, una bona opció seria la via Panellets o la Aresta Brucs, es veuen molt maques i mes típiques del massís.

La baixada la fem tal com marca la ressenya i amb un grapat de cintes es tot el material que ens caldrà.

Agulla del Pas del Nap. Via: Juan García Alvero.

Ràpel de l'Agulla del Pas del Nap.

Cim de l'Agulla del Pas del Nap, vist
de la Cota 285

Maquíssima Agulla amb un itinerari curt però molt interessant, roca bona i assegurances variades, tornem a piular al registre i amb un ràpel d’una sabina quedem al primer pitó de la via Òscar Masó de l’Agulla dels Naps de Dalt.

Amb dues expansions et plantes al bosquet del peu del diedre de la segona tirada, aquesta tirada es fa amb lliure sense gaires problemes i amb un “Universal” i un “Pla” es tot el material que fa falta per aquesta via.

Al cim no podem piular ja que no hi ha llapis, recordeu portar un llapis.

Del cim es veu una imatge espectacular de la Roca de la Vorera, la baixada tal com marca la ressenya.

Roca de la Vorera. Via: Vicky Álvarez

Roca impressionant i excel•lent.

Impresionat vista de la Roca Vorera
del cim de l'Agulla dels Naps de Dalt

L’últim seguro de la primera tirada podia estar dos metres a l’esquerra i t’estalvies el pas d’Ae.

La segona tirada ( 6a) a partir del segon seguro, totes les expansions queden molt a l’esquerra, el pas difícil es sortir de la llastra.

Excel·lent roca a la Vorera

Igualment la via no es desmereix per pujar l’Agulla.

Al cim no piulem ja que no hi ha registre i la baixada tal com marca la ressenya.

Per fer totes aquestes Agulles, ens faran folat solament cintes, un estrep i els dos pitons.

La Proa. Esperó del Vent

2011-03-02T16:07:00.001+01:00

1 de Març de 2011.

La Proa. Esperó del Vent

Vermell : Esperó del Vent
Blau : Aresta Brucs

Avui amb la Maite, ja que els nanos estan de setmana Blanca, aprofitem per visitar grans cagades de l’Historia de l’escalada a Montserrat

L’any 1985, uns escaladors incondicionals del massís, obren un atraient e imponent aresta a La Proa. Deixant la via pràcticament desequipada.

El 1990, uns altres escaladors reobren aquesta aresta, per ells esperó. L’equipen de dalt a baix amb espits i l’hi foten Esperó del Vent.

Vull entendre que aquests escaladors van actuar per ignorància al eliminar de soca-rel l’aventura de l’aresta Brucs.

Per accedir-hi o farem des de la Cova del cabrit, a ma esquerra surt una canal equipada amb cordes i graons d’acer, per pujar al cim de La Tonsura.

1a tirada : V/Vsup. Molt bona roca i un ample repertori de merlets.

2a tirada : IV . Roca molt bona i molts merlets.

Amb 12 cintes + reunions, en tindrem prou per repetir aquesta via.

La baixada es pot fer amb ràpel per la mateixa via.

1a reunió

2a reunió

Nosaltres varem optar per marxar caminat, tal com baixes de la Proa, encares la primera Agulla per la dreta, la següent per l’esquerra i arribes a una mena de collet. D’aquí baixes cap avall amb direcció a l’Arcada ( sempre per sobre), i l’instin i el camí, et porten al torrent molt aprop de la Miranda del Pas del Princep, per retornar al Pàrquing del Castell ( 2 horetes xino-xano).

Via i entorn molt recomanable per fugir de les modes.

Miranda de la Portella. Archs-Freixas.

2011-02-24T18:16:00.001+01:00

24 de Febrer de 2011.

Miranda de la Portella. Archs-Freixas.

Potent via que al seu dia tindria unes pinyes d’aquelles d’arrissar-te les pestanyes.

Escalada d’aquella típica, presa petita, vertical i roca bona però no totes les presa son bones o aguanten.

La via te un requipament amb espits molt rovellats.

La primera tirada : te un espit afegit.

Segona tirada: també hi ha dos espits afegits i on tens que flanquejar pel III grau ( mare de Deu Senyor), nosaltres vam preferir continuar recte, que hi ha tres espits.

Lo de “ vam preferir”, es un dir, ja que s’ho va currar el company.

Tercera tirada : Un espit afegit. Aqueta tirada es la clau de la via.

3a tirada

Aquí pel que sigui varem acabar a la reunió de la CEC i al cim es una fàcil grimpada.

Escalada i via molt maca, quan estàs al cotxe te’n dones compte que es una VIA de p... mare.

Agulla dels Tres. Cherokee

2011-02-24T17:45:00.000+01:00

24 de Febrer de 2011.

Agulla dels Tres. Cherokee

Encara mai havia fet una via de l’Indi, i l’altre dia fent la Camara-Ollé, hem vaig proposar veure que tal era aquesta via.

Rostoll de via que supera la part dreta de l’agulla a cop de parabolt ( com diuen algun Blog, aquestes coses s’han de veure i no deixar que te les expliquin).

La primera tirada es conjunta fins al primer burí de la Camara-Ollé . El primer bolt per aixecar-se del terra no hi era.¿¿¿¿¿¿¿¿????? ( les fortes ventades d’ahir se l’han endut, per que avui no hi era), continues amb molts parabolts fins la reunió, pot ser V+/6a, encara que amb A0, també es pot fer tota.

Separant-se de la Camara-Ollé

La segona tirada també es tota una filera de parabolts, iniciant-se per un desplom i desprès va perdent verticalitat i surts en lliure quan veus que es ridícul continuar pelant-te els nusos del dits i el genolls fent A0 al bell mig de la rampa.

2a tirada

La tercera tira era una rampa de parabolts, ara degut als efectes del vent ¿¿¿¿¿???, no.

El company aprofita per fer practiques amb els merlets.

T’assegures amb dos o tres melets i cim.

No se com catalogar aquesta via, m’haig d’inventar una etiqueta que no tinc ganes de posar per que segur que feriria a mes d’un susceptible.

La deixarem com Esportiva.

PD.

Es trist veure com al Segle XXI, s’obren vies al costat d’altres obertes trenta anys enrere, i es vegi una clara involució de l’escalada.

Agulla dels Tres. Camara-Ollé.

2011-02-22T12:59:00.001+01:00

22 de Febrer de 2011.

Agulla dels Tres. Camara-Ollé.

Guapa via amb regust de rovell.

1er burí

Fa un dia molt ventós i l’agulla queda bastant arrecerada i solejada.

Iniciem la via per unes plaques molt compactes amb una roca molt bona, la sorpresa es trobar un parabolt del 8 d’una via que fa un pas d’Ao per anar a buscar el primer burí.

magnifica 1a tirada

Entre el segon i tercer burí, trobem un espit afegit i sortint del tercer burí també trobem un altre espit i un cap de burí, d’aquí veiem un merlet molt cridaner a l’esquerra i entrem al que seria la primera reunió, ens la saltem.

reunió que ens saltem.

Podem posar un friend de l’1 o 2 per agafar el següent burí, continuant sempre recta amunt amb una roca igual de bona fins a un altre burí i entrem a una repisa amb una sabina prou gran on fem la reunió.

La segona tirada es de fissura/canal, amb un Friend del tres, ens permet arribar a la zona que es pitonava i d’aquí a un cap de burí, amb un altre del 2 ja agafem les Alzines per arribar a la tercera reunió que també ens saltem, i recte amunt per una placa molt fàcil al cim.

Aquesta ultima tirada trobem una reunió de la Via Cherokee i tres parabolts del 8 al mig de la rampa?????????

Amb un grapat de cintes, tres plaquetes friend del 2 i 3, es tot el material que ens farà falta per gaudir d’aquesta meravellosa via.

Per baixar del cim fem un ràpel de 20m.

Visca la mecànica