dijous, 30 de juny del 2011

La que no estava oberta a les Dues Puntes.

Dijous 30/06/2011




La que no estava oberta a les Dues Puntes.


Via molt mes maca del que hem pensava, molt assegurada i fàcil de protegir.

Aquí a Montserrat hi ha tendència a sobre graduar les fissures i jo crec que aquesta via n’és un exemple, no tothom gradua igual i la percepció pot variar depenen de les ganes, forces, pors o motivació.

1º tirada. IV sup. 25 m. 1 pitó.

Tirada de diedre ajagut, que podrem assegurar mes o menys sense mal de caps.
Pelake escalfant.

2ª tirada. V / A0. 15m. 2 pitons, pont de roca i espit.

Sortim cap a la dreta i agafem un tram fissurat que podrem protegir correctament amb dos Camalots (2-1).

A la que s’acaba la fissura, aquesta fa un “ xoxu” ( definició freqüent i un tant ?????. ), que no es el mateix que un “ Xuxo”, que es quan t’ensucren el melindro).

Be, tornem al que anàvem, si d’aquesta part t’estires, agafes una baga que penja d’un ferro i amb dos passos mes d’A0, arribes al bosquet.

3ª tirada. IV sup. 15m. 2 espits.

Tirada de tràmit, per una xemeneia/canal, que ens deixa al peu de la maca xemeneia.

4ª tirada. V/Vsup. 45 m. moltes expansions.

Xemeneia molt còmode i molt assegurada, també es pot pujar amb tècnica de diedre però també puja la dificultat.

Al final de la tirada, la podrem sobre-assegurar amb els friends que portem.

5ª tirada. Vsup. 25m. expansions i pitons.

Acrobàtica sortida de la cova-reunió, tirada prou maca.

6ª tirada. Vè. 25m. 3 o 4 burins.

Sortida de la reunió en plan Chuk Norris per arribar al collet de forma agradable.



Material :

16 cintes, reunions, Camalot 1-2-3.

dimecres, 29 de juny del 2011

Queralt-Ona a la Roca d'Esparraguera

Colla Xapoutot
Dimecres 29/06/2011



Queralt-Ona a la Roca d’Esparraguera.



Avui per la tarda el Pelake i l’Albert hem recullen per ana a grimpar al Càmping.

No m’ho acabo de creure que encara quedés en forat per una via tres llargs i oberta per baix.

El primer llarg es interessant, encara que una mica difícil de visualitzar-lo al punt-roig.

El segon es estrany i de tràmit, encara que s’ha d’escalar.

El tercer es prou digne.

Via assegurada, amb cintes i un Alien gris, es tot el que ens farà falta.

La roca es bona a trams.

Menció especial a una llastra considerable del tercer llarg, que si cau amb el camí ple de “feligresos”, l’enterramorts tindrà molta feina.

PD.

El mes curiós de tot son els parabolts, alguns surten molt i d’altres estan serrats. Quant sortien els serrats.?????

dimecres, 22 de juny del 2011

GEDE a l'Escorpí o Gran Xemeneia d'Agulles

Dimecres 22/06/2011




GEDE a L’Escorpí o Gran Xemeneia d’Agulles.

Roques,parets i agulles de Montserrat. 1972

Interessant via que agafa a la meitat la pròpiament dita Gran Xemeneia d’Agulles.


Quedo amb en Jose i també s’hi apunta en Joan que serà la primera via a parets i la seva segona xemeneia.



1ª tirada. Vè. 20m. Reunió incomoda.

Díedre un xic estrany però el podrem assegurar correctament.

Trobarem 3 burins i algun tac.


2ª tirada. IVsup. A0e. 20m. Reunió incomoda.

Sortim recte agafats a una gran llastra que ens podrem autoprotegir i d’aquí a un espit, ens marca anar cap a l’esquerra i fent A0 de burins molt originals entrem a la reunió.

Un tac,espit, pitó i uns cinc burins.

3ª tirada. A1/IV+. 30m. Reunió còmode.

Fent artificial amb pitons ( 7), tacs( 2 o 3) i friends, arribem a uns burins ( 4 o 5 ), que ja ens deixen sortir en lliure fins a la reunió.

Aquí en Joan s’emporta el tac mòbil, quedant-se mes blanc que un got de llet.

4ª tirada . IV. 20m. Reunió de pel•lícula.

Iniciem la gran xemeneia que ja no deixarem fins al final. Un inici una mica herbolari, assegurat amb dos burins i dos o tres friends.

5ª tirada. IV sup. 25m. Reunió incomoda.

Tirem cap a un bloc encastat que llacem i passem per la dreta, un tram de relax i amb un parell de friends i un burí entrem a la reunió.



6ª tirada. V/IV. 35m. Reunió còmode.

Tirada de cinc estrelles, xemeneia estreta de genolls fins a un pitó i passat aquest la cosa ja afluixa, amb un parell d’Aliens es veu el cable d’un tascó i un pitó que et queda al clatell ( jo vaig passar d’ell, queda molt recte amunt, obligant als segons a fer molt flanqueig ).

Tirada al•lucinat, que es fa amb el casc posat i el material ben repartit, això si, les bambes penjades per sota els peus.



Via del tot recomanable, material original i autèntic , per disfrutar fent xemeneia ( això si t’agrada ).

Roca acceptable.

Material : Aliens del Verd en amunt, Camalots 0.75 - 0.5 - 1 – 2 - 2 – 3 , dues plaquetes i un estrep.