dijous, 24 de febrer del 2011

Miranda de la Portella. Archs-Freixas.

24 de Febrer de 2011.


Miranda de la Portella. Archs-Freixas.



Potent via que al seu dia tindria unes pinyes d’aquelles d’arrissar-te les pestanyes.

Escalada d’aquella típica, presa petita, vertical i roca bona però no totes les presa son bones o aguanten.

La via te un requipament amb espits molt rovellats.

La primera tirada : te un espit afegit.

Segona tirada: també hi ha dos espits afegits i on tens que flanquejar pel III grau ( mare de Deu Senyor), nosaltres vam preferir continuar recte, que hi ha tres espits.

Lo de “ vam preferir”, es un dir, ja que s’ho va currar el company.

Tercera tirada : Un espit afegit. Aqueta tirada es la clau de la via.

3a tirada

Aquí pel que sigui varem acabar a la reunió de la CEC i al cim es una fàcil grimpada.

Escalada i via molt maca, quan estàs al cotxe te’n dones compte que es una VIA de p... mare.

Agulla dels Tres. Cherokee

24 de Febrer de 2011.


Agulla dels Tres. Cherokee




Encara mai havia fet una via de l’Indi, i l’altre dia fent la Camara-Ollé, hem vaig proposar veure que tal era aquesta via.

Rostoll de via que supera la part dreta de l’agulla a cop de parabolt ( com diuen algun Blog, aquestes coses s’han de veure i no deixar que te les expliquin).





La primera tirada es conjunta fins al primer burí de la Camara-Ollé . El primer bolt per aixecar-se del terra no hi era.¿¿¿¿¿¿¿¿????? ( les fortes ventades d’ahir se l’han endut, per que avui no hi era), continues amb molts parabolts fins la reunió, pot ser V+/6a, encara que amb A0, també es pot fer tota.

Separant-se de la Camara-Ollé

La segona tirada també es tota una filera de parabolts, iniciant-se per un desplom i desprès va perdent verticalitat i surts en lliure quan veus que es ridícul continuar pelant-te els nusos del dits i el genolls fent A0 al bell mig de la rampa.

2a tirada

La tercera tira era una rampa de parabolts, ara degut als efectes del vent ¿¿¿¿¿???, no.
El company aprofita per fer practiques amb els merlets.

T’assegures amb dos o tres melets i cim.

No se com catalogar aquesta via, m’haig d’inventar una etiqueta que no tinc ganes de posar per que segur que feriria a mes d’un susceptible.

La deixarem com Esportiva.

PD.

Es trist veure com al Segle XXI, s’obren vies al costat d’altres obertes trenta anys enrere, i es vegi una clara involució de l’escalada.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Agulla dels Tres. Camara-Ollé.

22 de Febrer de 2011.


Agulla dels Tres. Camara-Ollé.



Guapa via amb regust de rovell.

1er burí



Fa un dia molt ventós i l’agulla queda bastant arrecerada i solejada.

Iniciem la via per unes plaques molt compactes amb una roca molt bona, la sorpresa es trobar un parabolt del 8 d’una via que fa un pas d’Ao per anar a buscar el primer burí.

magnifica 1a tirada

Entre el segon i tercer burí, trobem un espit afegit i sortint del tercer burí també trobem un altre espit i un cap de burí, d’aquí veiem un merlet molt cridaner a l’esquerra i entrem al que seria la primera reunió, ens la saltem.

reunió que ens saltem.

Podem posar un friend de l’1 o 2 per agafar el següent burí, continuant sempre recta amunt amb una roca igual de bona fins a un altre burí i entrem a una repisa amb una sabina prou gran on fem la reunió.

La segona tirada es de fissura/canal, amb un Friend del tres, ens permet arribar a la zona que es pitonava i d’aquí a un cap de burí, amb un altre del 2 ja agafem les Alzines per arribar a la tercera reunió que també ens saltem, i recte amunt per una placa molt fàcil al cim.

Aquesta ultima tirada trobem una reunió de la Via Cherokee i tres parabolts del 8 al mig de la rampa?????????

Amb un grapat de cintes, tres plaquetes friend del 2 i 3, es tot el material que ens farà falta per gaudir d’aquesta meravellosa via.

Per baixar del cim fem un ràpel de 20m.


Visca la mecànica

El Hipopòtam. Roc i Lluna.

22 de Febrer de 2011.


El Hipopòtam. Roc i Lluna.


L’altre dia parlant amb en Joan Miquel Dalmau sobre la nova guia que publicarà d’Agulles, hem comenta que a obert una nova via.

Amb el lema del Paca : ”Cap via sense repetició..." en hi acostem.

Via oberta per baix amb un clar concepte esportiu, per dir-ho d’alguna manera.

La via no es cap meravella, però via, roca normal.

L'Alex iniciant el segón llarg.

Acabany el segón llarg.